Les dones i els dies

Prop del 70% d'alumnes de primària detectats com a persones amb altes capacitats són nens, mentre que les nenes només són un 30%. Per què passa això? En parlem amb una nena i una dona amb altes capacitats, perquè ens expliquin les seves històries, i una psicòloga especialitzada en aquest tipus de perfils. I amb l'Olga Ábalos hi posem música amb una artista que també té altes capacitats.

La Marina Guiu va patir abusos quan tenia 9 i 10 anys, però com el 90% dels casos, no ho va fer públic fins que va ser adulta, i la causa ja havia prescrit. Ara comparteix la seva experiència al monòleg "La muda". Amb la periodista Leticia Fuentes anem fins a Avinyó per saber l'última hora del judici de Gisèle Pelicot. L'Oye Sherman recupera la figura de Jeanne Dilman, la mestressa de casa del cinema. I acabem a la perruqueria amb l'Elisenda Pineda i les clientes, que avui ens parlen sobre la vellesa.

Viure s'assembla bastant a ballar, però a vegades no ho recordem. Coco Comín fa molts anys que balla per viure. Ha fet tot els papers de l'auca. Ha ballat, va crear l'escola de ball que porta el seu nom i continua amb bon múscul. A part d'empresària, és productora i coreògrafa de teatre musical. Parlar d'ella és parlar d'amor per la dansa, però també de rigor i d'esforç. Com cada divendres, ens acompanya amb algunes cançons que han estat banda sonora de la seva vida.

Per què a moltes dones els costa parlar de diners? Per què està ben vist ser un home ambiciós i en canvi no tant ser una dona ambiciosa? Tots aquests estereotips tenen alguna cosa a veure amb temes com la bretxa salarial entre homes i dones? Resolem dubtes amb les economistes Eva Vila-Massanas i Teresa Sanfeliu. I amb l'experta en moda Sílvia Rosés expliquem la relació que hi ha entre la moda i l'economia.

A vegades, amb tanta catifa vermella i tant glamur, ens oblidem que el cine es va inventar per ser un testimoni del que passava al món. Avui volem conèixer la cineasta Fina Sensada, que va començar a fer pel·lícules amb directors com Bigas Luna i ara lidera una fundació que es dedica a operar criatures sense recursos. Avui escoltarem històries reals que canvien vides. I acabarem amb la música de les Tribade, que acaben de treure el seu tercer disc, "La tregua".

La Fiscalia demana dos anys de presó per al periodista Saül Gordillo per agressió sexual: valorem la decisió amb l'advocada de la denunciant, Noemí Martí, i repassem altres casos mediàtics de violència sexual en què s'ha revictimitzat les víctimes. Acabem el programa amb la fisioterapeuta Mireia Grossman: avui, sòl pelvià i esport.

Moltes dones no se senten còmodes quan els fan sexe oral, malgrat reconèixer que és una de les pràctiques sexuals que més plaer els donen. Les causes: timidesa i motius d'higiene. No ho diem nosaltres, ho diu un estudi de la Universitat de Toronto. En parlem amb dones de diverses edats i orientacions sexuals, amb la sexòloga Sílvia Catalan, i l'Elisenda Pineda hi posa el seu toc d'humor particular.

Fa 35 anys que Mónica López fa teatre, cine i televisió. No li ha faltat feina d'actriu i, a més, ha pogut escollir la majoria de papers. Això no ho pot dir tothom. Malgrat tot, l'apel·latiu de "diva" no va amb ella i tampoc la veureu mai a Instagram esperant "likes". Parlem una estona amb ella de la vida a través de les seves cançons preferides.

L'escriptora i activista basca Irantzu Varela relata a "Lo que quede", el seu últim llibre, totes les violències que ha viscut al llarg de la vida: els maltractaments d'una exparella, la grassofòbia i la lesbofòbia. S'obre en canal i reflexiona sobre el moviment feminista i casos recents com les acusacions d'assetjament sexual d'Íñigo Errejón. Amb l'escriptora Mar Garcia Puig recordem qui eren les Riot Grrrl.

Kamala Harris és la gran derrotada de les eleccions nord-americanes. Hi havia l'esperança que el vot femení, el de la comunitat llatina i el de la gent jove portessin una dona, per primera vegada a la història, a la presidència dels Estats Units. Però l'escombrada de Trump ha sigut contundent. Aprofundim en els perquès d'aquests resultats i ens preguntem com pot canviar la vida de les dones a partir d'ara amb el corresponsal als EUA, Francesc Garriga, i la periodista Marta Martínez, gran coneixedora de la realitat nord-americana. La historiadora de l'art Anna Andevert ens presenta dones que fan art amb tecnologia, i l'analista cultural Estela Ortiz ens explica què eren els matrimonis de Boston.

La vida de Maria Petit va fer un gir als 17 anys quan va tenir un accident que la va deixar cega. Ara, als 31 anys fa curses de muntanya, viatja sola pel món, fa xerrades i ha escrit un llibre on relata la seva experiència. Coneixem la seva història i amb la periodista musical Olga Ábalos fem un repàs, la nit electoral als Estats Units, de les cantants i artistes que han donat suport a Kamala Harris.

Arreu d'Europa hi ha esglésies d'estil romànic plenes de vulves, penis erectes, gent despullada i parelles fent l'amor. Són imatges que ens mostren com la sexualitat a l'edat mitjana era molt més oberta del que ens pensem. Ho descobrim amb la doctora en Filosofia i historiadora de l'art Isabel Mellén. Connectem amb els Estats Units, on les dones poden tenir un paper decisiu a l'hora de decantar els resultats de les eleccions i l'Elisenda Pineda cau de la figuera amb el vestuari de les dones.

Marta Pazos és una de les artistes més influents de l'avantguarda escènica europea actual. És gallega, feminista i en 25 anys de carrera ha fet d'actriu, de directora de teatre i òpera, d'escenògrafa, de dramaturga i de pintora. Una artista sense límits que desafia totes les etiquetes i trenca motlles. Fins al 3 de novembre a la Fundació Brossa de Barcelona, la performance "Astral". També descobrim com es va viure des de dins l'episodi del petó no consentit de Rubiales, amb Joanna Pardos, directora del documental "Se acabó".

El cas Errejón ha destapat la caixa dels trons i ha fet evident que a les esquerres també hi ha violència masclista. Què passa quan el teu company de files és un agressor? En parlem amb les exdiputades Jenn Díaz i Mireia Boya, i entrevistem Silvia Grav, que ha denunciat per assetjament sexual el director de sèries com "Merlí" o "Ni una más", Eduard Cortés.

Un dels llocs on les dones se senten insegures i qüestionades és la consulta del metge. Encara que sembli molt antic, la mirada masculina encara domina l'àmbit de la salut. Com es viu tot això als hospitals i quines conseqüències té en la salut de les dones? En parlem amb la neuròloga Raquel Sánchez-Valle, l'especialista en medicina interna Blanca Coll-Vivent i la matemàtica Anna Julià. I acabem amb la crítica de cinema Alba Laguna, que ens recomana dues estrenes que tenen a veure amb la salut mental.

Un terç de les dones hetereosexuals amb estudis superiors no trobaran una parella home del seu mateix nivell educatiu, ni amb els seus mateixos valors de gènere. No ho diem nosaltres, ho diu el Centre d'Estudis Demogràfics. Parlem de l'anomenat "dèficit masculí" amb dones de diferents generacions que busquen parella però no en troben, i hi posem context amb la sociòloga Maike Van Damme i l'antropòloga Bruna Àlvarez.

Hi ha gent que creu que fer-se gran és tornar-se una persona avorrida, trista i sola. Però aquesta és només una idea sobre la vellesa. Desmuntem tòpics sobre aquesta etapa de la vida amb un grup d'amigues i amb la patrona d'Amics de la Gent Gran, Montse Celdrán. Abans, valorem la dimissió d'Íñigo Errejón després de les acusasions d'assetjament sexual amb l'exdiputada de Podem Mar Garcia Puig.

Al cinema que es fa avui hi ha més dones que mai i això no és només una qüestió de quotes, com es pensen alguns, sinó un altra mirada, unes altres històries i riquesa audiovisual per a tothom. Quins reptes queden pendents? Ho analitzem des del Festival Filmets de Badalona amb les directores Sandra Reina, Raquel Fernández, Marta Bayarri i Anna Petrus. Oye Sherman hi posa un toc d'humor i l'analista cultural Estela Ortiz fa la ressenya de la pel·lícula de què tothom parla, "La sustancia". També connectem amb la periodista Leticia Fuentes, que ens porta l'última hora del judici de Gisèle Pelicot, des d'Avinyó.

El nou disc de les Tarta Relena té un nom molt senzill però molt evocador: "És pregunta". I les respostes poden ser moltes perquè el disc està ple de misteris que descobrirem al programa d'avui. I amb l'Olga Ábalos i la Marta Pallarès repassem el cartell del Festival In-edit i anotem les millors propostes en femení.

Els anys 80 i 90 "travesti" era sinònim d'home que es vestia amb roba de dona i es dedicava a l'espectacle o a la prostitució... És un terme que es va quedar antic però encara n'hi ha molts que el reivindiquen, com Claudia Rodríguez, que acaba de publicar el seu primer llibre, "Cuerpos para odiar". Anem fins a una escola de burlesque i descobrim el poder d'aquest art, que ajuda moltes dones a sentir-se fortes, acompanyades i estimar-se millor a si mateixes. I amb l'Elisenda Pineda tornem a la perruqueria i ens preguntem: ja no es festeja com abans?

Va venir a estudiar a Barcelona i aquí sí que va començar la novel·la. Llucia Ramis és periodista i escriptora. Si escolteu Catalunya Ràdio, segur que la teniu sentida, però avui ve a parlar del seu llibre i de com va passant pàgines per la vida.

"La màgia d'una pel·lícula es fa en el muntatge", diu Teresa Font. Per això, un dia abans de l'estrena d'un dels títols més esperats de la temporada, "La habitación de al lado" de Pedro Almodóvar, no entrevistem el director manxec sinó una de les muntadores cinematogràfiques més premiades de l'Estat i la dona a qui Almodóvar confia les seves històries. Amb la historiadora Anna Maria Andevert reivindiquem les dones del moviment surrealista, que aquest any celebra el centenari del seu manifest. I acabem amb la nostra experta en moda, Sílvia Rosés, que recupera la història d'una de les marques més famoses de roba interior: Victoria's Secret.

Ens hem fet un tip de riure amb ella amb els seus papers més memorables. Ha estat la Teresina Carbonell, la més gran de les "Teresines SA"; l'Agustina de "Nissaga de poder" i la iaia Sunsión de "Plats bruts". Però això només ha estat una part del camí. Avui, a "Les dones i els dies", parlem amb l'actriu Mercè Comes, que ve acompanyada de la seva amiga Rosa Andreu. I amb l'Oye Sherman revisem els clàssics del cinema: avui, "Els ocells" d'Alfred Hitchcock.

Com era el pati de la vostra escola? A què jugàveu? Segurament, els nens ocupaven tota la pista de futbol. I les nenes quedaven als marges, saltant a corda o xerrant. Això és el que passa al 80% dels patis d'escola de Catalunya. Canviar l'espai de joc és el primer pas per revertir els rols de gènere, i això és el que han fet a les escoles Can Parera i Mogent de Montornès del Vallès. En parlem amb alumnes, mestres i especialistes. Abans, coneixem el testimoni de l'Anna Bacardit, que ens explica la seva experiència quan li van diagnosticar càncer de mama metastàsic amb 28 anys. I l'Elisenda Pineda rememora el primer dia en què es va depilar.

La cançó diu que la vida és un carnaval, però per a algunes ha estat un musical. Àngels Gonyalons és una de les poques actrius que no necessita accessoris, perquè és una institució. La Blanca de "Mar i cel"; la protagonista de "Memory" i de "Germans de sang"..., però sobretot la dona que va fer que els catalans anéssim a veure i parléssim de musicals, que ens féssim nostre el gènere i que deixéssim de pensar que això dels musicals era una cosa que només feien fora.

A la Patricia Franquesa li van robar l'ordinador. A partir de llavors un hacker va accedir a imatges íntimes que tenia dins i va començar a fer-li xantatge. De l'experiència, n'ha fet el documental "Diari de la meva sextorsió". Quin és el perfil de les víctimes? Com se sancionen aquests atacs sexuals? Ho debatem amb testimonis i responsables de l'àrea central de cibercrim dels Mossos d'Esquadra. I amb l'escriptora Mar Garcia Puig reivindiquem dones que se la juguen i es rebel·len mullant-se en política.

El nombre de noies que consumeix alcohol i s'emborratxa és lleugerament superior al dels nois. Quines conseqüències té per als uns i per als altres? Els tractaments contra l'addicció a l'alcohol tenen perspectiva de gènere? En parlem amb les psicòlogues Laura Castells i Gisela Hansen, la psiquiatra Francina Fonseca i el testimoni de noies joves. I acabem amb l'Olga Ábalos, que ens repassa la carrera de Lady Gaga com a actriu.

Fa un mes que va començar el judici pel cas Pelicot, un cas que ha commocionat França i tot el món. I avui volem posar-hi context, xifres i testimonis, amb la periodista Leticia Fuentes, que segueix el dia a dia del judici; l'activista francoespanyola Isabelle Alonso, i Valèria Aznar, que va patir en primera persona una violació. Amb la dissenyadora Júlia Solans repassem la història de la protesta gràfica protagonitzada per dones.

Cada vegada que Juana Dolores puja a un escenari, publica un poemari, fa un tuit o concedeix una entrevista, se l'ha d'escoltar. Perquè és de les poques artistes que parla clar i, de passada, posa nerviós el personal. Aquest dijous torna a la Fundació Joan Brossa amb el seu últim espectacle, "Hit me if I'm pretty o la princesa moderna". Amb l'enviada especial de Catalunya Ràdio a Beirut, Maria Alba Gilabert, ens preguntem quina és la situació de les dones en l'ofensiva contra Gaza i el Líban. I amb l'Elisenda Pineda, tornem a la perruqueria i ens preguntem: què passa quan ets mare més enllà dels 40 anys?

És arquitecta de professió i porta anys defensant que els carrers són de la gent que hi viu, però no a tothom li agrada aquest missatge. Per això, quan Itziar González Virós va ser regidora de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona, va lluitar, va patir amenaces i va plegar perquè creia fermament que les coses es podien fer d'una altra manera. Ara ha passat molt temps d'allò i es dedica a fer d'arquitecta. Rehabilita espais perquè un dia va prometre que mai tornaria construir obra nova, fa de mediadora i és presidenta de l'Observatori contra la Corrupció.

Neige Sinno és una escriptora molt coneguda a França. Va patir abusos dels 7 als 14 anys per part del seu padrastre i ho explica a "Trist tigre", un llibre que ha revolucionat l'opinió púbica i que ara es publica en català i en castellà per Anagrama. Amb la historiadora de la moda Sílvia Rosés parlem de l'edatisme al món de la moda: per què no es pensa en la gent gran a l'hora de vestir, quan representen gairebé un quart de la població?

Lurdes Iribar va ser l'única integrant femenina de Locomía, un grup musical de pop i electrònica molt popular a finals dels 80 i principis dels 90. En aquell moment potser va passar desapercebuda, però ara molta gent l'ha descoberta amb l'estrena de la pel·lícula "Disco, Ibiza, Locomía". L'escriptora Mar García Puig ens explica la història de rebel·lia de les germanes Brönte. I amb la historiadora Cristina Ferrer rescatem de l'oblit Boudica, la dona que es va carregar 80.000 romans.

Us imagineu que en un futur poguéssiu tenir un fill amb garantia de cinc anys i si no us agrada, tornar-lo? Això és el el que proposen a l'obra de teatre "Biològica", que es pot veure aquests dies a la Sala Beckett. Rebem les protagonistes, Mar Ulldemolins i Clàudia Benito, i amb la sociòloga Maite Egoscozabal reflexionem sobre si realment la decisió de ser mare és una elecció lliure o condicionada. I amb les periodistes Marta Salicrú, Marta Pallarès i Judit Pastor punxem una playlist musical per desxifrar Rosalía de l'A a la Z.

La pel·lícula "Soy Nevenka" s'ha estrenat fa poc als cinemes. Han passat gairebé 25 anys de la seva història però encara té sentit parlar-ne perquè Nevenka Fernández va ser la primera dona que va aconseguir la primera condemna a un polític i d'aquesta manera va canviar la història en els casos d'assetjament sexual a Espanya. En parlem amb la directora Icíar Bollaín i l'actriu principal que interpreta Nevenka, Mireia Oriol. Dones que han parit a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida denuncien la situació en què es troben a l'hospital al moment del part, on asseguren que no es garanteix la dilatació en un espai íntim tal com recomana l'organització Mundial de la Salut, i acabem amb l'Elisenda Pineda, que avui es pregunta com funciona el món dels sostenidors quan tens uns pits grossos.

Si volguessis posar una etiqueta a Simona Levi, sempre et quedaria curta. Directora de teatre, dramaturga, cofundadora del col·lectiu de defensa dels drets digitals Xnet, però sobretot activista. Va ser la responsable de destapar la trama de les targetes black i que l'exministre Rodrigo Rato acabés a la presó. És un honor que ens acompanyi i, com cada divendres, comparteixi amb nosaltres la seva música.

Avui som a la Setmana del Llibre en Català i nosaltres volem que en lloc d'una setmana sigui un any. Remenem les novetats literàries de Clara Queraltó, Laia Viñas i Clàudia Pagès. I ho amanim amb la música de Remei de ca la Fresca.

Fa un temps "endometriosi" era una paraula molt poc coneguda, les dones tenien dolor quan tenien la regla, amb més o menys intensitat, però no es pensava mai que fos el símptoma d'una malaltia. Però els números canten: són 200.000 dones afectades a Catalunya. I el pitjor no és el nombre, sinó el que tarden a ser diagnosticades. En parlem amb testimonis i expertes. Al principi del programa comentem el fenomen Sally Rooney, arran de la publicació de la seva nova novel·la, "Intermezzo". I acabem amb música: avui l'Olga Ábalos ens presenta Joan as Police Woman.

Sempre darrere l'escombra, mantenen les escales netes, reben paquets, vigilen i vetllen pel benestar del veïnat. Reivindiquem l'ofici de les porteres amb el testimoni de la Paquita Rodríguez i la Margarita Blanc. I amb l'Elisenda Pineda anem fins a la perruqueria, i entre rul·lo i rul·lo, xerrem de divorcis!

Darrere d'un nom sempre hi ha una història. La Nadia Ghulam és la nostra convidada d'avui, potser no us sona el seu nom però segur que us sona la seva història. Va néixer a Kabul, una bomba va destruir casa seva, li va canviar la cara però sobretot li canviar la vida. Durant pràcticament 10 anys es va fer passar pel seu germà i va viure com un home per sobreviure. Escriu, ajuda altres dones que passen pel mateix i sobretot és un cant d'esperança per a moltes dones de l'Afganistan i del món.

És l'escriptora espanyola més llegida dins i fora de l'Estat. Autora de 8 novel·les, ha exercit el periodisme durant 40 anys. Es queixa del poc reconeixement que les dones han tingut a la història, i afirma que les protagonistes de les seves novel·les són sempre dones que diuen "no". Dones dissidents del rol al qual la història les vol condemnar.

Dins la música comercial, al pop i al rock, no parem de veure dones. Al món de la clàssica, però, encara hi ha l'imaginari del compositor com un home melancòlic i saberut dins d'una habitació fosca, i de la soprano amb una vida tràgica. Com podem canviar el relat? En parlem amb la compositora Helena Cánovas, que triomfa arreu d'Europa, i amb la musicòloga Mar Medinyà, que ens farà un repàs per la misogínia en les òperes més importants de la història. I amb l'Estela Ortiz fem la crítica del documental "Cómo cazar a un monstruo", sobre abusos a menors.

Va posar al mapa la població de Chipiona, se la va conèixer com "la més gran", es va guanyar el mèrit no escrit que s'hi referissin només pel cognom i aquesta setmana hauria fet 80 anys! Recordem la figura de Rocío Jurado amb la periodista Marta Pallarès. Seguim escoltant música amb la cupletista Glòria Ribera, i acabem amb la dissenyadora Júlia Solans, que avui ens porta la història del pal de fregar: una idea de dues dones que es va apropiar un home!

L'Oyirum és una dona jove, té atròfia muscular espinal i va amb cadira de rodes. Fa temps que triomfa amb els seus vídeos a les xarxes on explica com és el dia a dia d'una noia de 27 anys amb una discapacitat. Ens explica com ha convertit la seva vida en activisme. També coneixem la lluita de la periodista de cinema Mariona Borrull per aconseguir la paritat al festival de Sitges. I acabem amb l'Elisenda Pineda, que avui cau de la figuera i descobreix remeis per al dolor de regla.

Abans que rockstar i editora, va ser lectora. Avui ens acompanya l'editora Eugènia Broggi, fundadora de L'Altra Editorial, que ha publicat al català autores com Carson Mc Cullers, Vivian Gornick i Maggie O'Farrell i també ens ha donat a conèixer veus imprescindibles de la literatura catalana com Irene Pujadas i Maria Climent. La pèl-roja més sexi de la literatura catalana ja és aquí.

El cas Gisele Pélicot --a qui el seu marit drogava perquè la violessin altres homes a França--, les condemnes a diversos futbolistes per agressió sexual o les moltes altres violacions i feminicidis que són notícia cada dia representen la cara més crua del patriarcat i la cultura de la violació. Analitzem els perquès d'aquesta violència amb la psicòloga Laia Rosich. Amb la historiadora de l'art Anna Maria Andevert revisem obres d'art que tradicionalment s'han venerat com a obres mestres però que, en el fons, no són res més que la representació de la violència sexual. I acabem el programa amb una recomanació literària: "Mammalia", d'Elisenda Solsona, que acaba de publicar l'editorial Males Herbes.

Més de 100.000 famílies a Catalunya són monoparentals femenines, és a dir, són famílies on és una dona la que es fa càrrec de pràcticament tot. I llavors, tenen temps per a elles? Com han passat les vacances i com s'organitzen aquestes mares abans de l'inici escolar? Què passa quan no hi ha xarxa familiar, quan no hi ha diners per pagar un cangur o unes colònies? Ho debatem amb el testimoni de mares que viuen aquesta situació i amb la psicòloga i sexòloga Sílvia Catalán.

Un dels èxits del cap de setmana i segurament de la temporada és la pel·lícula "El 47", que narra la història de Manuel Vital, l'activista de Torre Baró que va segrestar un autobús com una manera d'evidenciar la falta de transport públic en aquest barri barceloní. A "Les dones i els dies" hem anat fins a Nou Barris per parlar amb la Maruja Ruiz, una activista de 87 anys que va segrestar, no un, sinó dos autobusos, a banda de participar en moltes altres lluites veïnals. Repassem quin ha estat el paper de les dones en les lluites veïnals amb l'antropòloga Eva Fernández i estrenem secció amb l'Elisenda Pineda, que va a la perruqueria de Montblanc per parlar amb cinc clientes i veïnes de la ciutat!

Flavita Banana és una dona de frontera. Té nom de qui s'ho pren tot a patxanga i després dibuixa i pensa coses molt serioses, o àcides, o amargues però que ens fan morir de riure. És dibuixant de vinyetes i publica a El País, ha publicat una colla de llibres amb les seves vinyetes i a més és col·laboradora del "Catalunya nit" des de la temporada passada. Gat Perich d'humor gràfic i Premi Mingote, entre d'altres.

Cada divorci és una història, però les dades ens diuen que en la majoria de divorcis les dones són les que surten més malparades, sobretot en les relacions heterosexuals. Una dona divorciada encara es veu diferent que un home divorciat? La dona continua sent la més perjudicada després d'un divorci? Ho analitzem amb l'antropòloga Bruna Álvarez, l'advocada Cristina Moyano i l'Anna Manso, divorciada després d'una relació de 21 anys.

Quan es parla de relacions sexuals, l'orgasme es dona per garantit; però el fet és que moltes dones no sempre tenen orgasmes. Quins són els motius? Per què hi ha bretxa orgàsmica? En parlem amb la sexòloga Judith Garcia, posem xifres amb la matemàtica Anna Julià i escoltem el testimoni de dones que no tenen orgasmes. I estrenem secció amb l'analista cultural i comunicadora Estela Ortiz, que ve a parlar-nos de fenòmens de la cultura pop que ens ajuden a explicar com som. Avui, la peli "Alien" i les agressions sexuals!

Hi ha escriptors que fan articles per anunciar que deixen d'escriure al diari i hi ha escriptores que porten tota la vida escrivint narrativa i poesia, sense fer soroll, però no s'aturen. Aquest és el cas d'Antònia Vicens, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Amb 83 anys acaba de publicar "Crideu la mort errant, digueu-me on va" (La Magrana). Abans, ens preguntem qui és Isabel Perelló, la primera dona al capdavant del CGPJ. I acabem amb música: avui, amb l'Olga Ábalos, recordem Las Grecas!

A la samarreta del Barça hi ha un símbol que recorda les pioneres del futbol femení, però queda molt amagat, i d'això es queixen les primeres jugadores del club, com la Carme Nieto. Ens explica com van començar a obrir camí, quan el futbol era una anomalia per a les dones. Amb la Sònia Gelmà fem història i valorem què ha canviat des d'aquell primer partit que van jugar l'any 1970 fins ara. I amb la dissenyadora Júlia Solans revisem aquest i altres escuts pretesament feministes. Per acabar el programa, l'Elisenda Pineda baixa de la figuera i s'adona de la càrrega mental que han de suportar moltes dones.

El Sónar fa 30 anys i, a més de ser la pista de ball més gran del món, reivindica i explora i s'endinsa en les interaccions entre l'art, la tecnologia i la ciència. I en aquest àmbit, les dones hi eren, hi són i lideren. Enguany, a més, el Sónar+D reflexiona sobre les intel·ligències artificials posant el focus en l'emergència climàtica. Entrevistem la Marina Herlop, amb estudis a l'Esmuc i al conservatori de Badalona, nascuda a Piera, parlen d'ella a tot Europa. La comissària del Sónar+D, Antònia Folguera, ens explica com les artistes reflexionen a les seves peces sobre l'emergència climàtica i repassem amb ella algunes de les artistes internacionals més interessants que participen en aquesta edició. A més, coneixem tres artistes locals, l'Anna Carerras, la Mònica Rikic, Premi Nacional de Cultura, i la Yolanda Uriz. Tanquem el programa amb la L'Beel, una artista d'origen marroquí que fa músiques urbanes.

"Ets un tros de dona!", ens diuen quan ens volen afalagar i dir-nos que som valentes i fortes. Però i després, per què no apareixem a la foto? A la fotografia de la vida rural, només hi surten homes i homes colrats pel sol; i boters, i ferrers, i fusters i vidriers i forners. I d'aquesta manera es representava la vida al camp, fins fa unes setmanes, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, fins que van decidir investigar on eren les dones del món rural, per situar-les al mapa. D'aquest procés en neix "Tros de dona", una exposició que vol dignificar i posar en valor tota la feina que feien de les dones. N'entrevistem la comissària, Anna Maria Andevert, així com dones de diferents edats que ens expliquen la seva experiència i visió de com ha canviat la vida rural. La geògrafa Rosa Cerarols ens parla de la importància de l'ecofeminisme per canviar el model i per deixar enrere la separació entre món rural i urbà.

El sexe i el desig femení continuen sent un tabú ple de prejudicis. No se'n parla prou, tampoc entre nosaltres mateixes, i quan, a més, les dones ens acostem a la menopausa el silenci esdevé eixordador. Però, deixem de desitjar i ser desitjables? Parlem amb Anna Freixas, escriptora i acadèmica, autora del llibre "Sin reglas", que ens recorda que la menopausa no és cap malaltia i que, per tant, no cal medicalitzar-nos. Laura Cámara, infermera i sexòloga, i Carla Romagosa, nutricionista experta en menopausa, ens expliquen com superar, si es tenen, els símptomes propis d'aquesta etapa per seguir tenint plaer. I per últim, la psicòloga i sexòloga Sílvia Catalán ens ofereix algunes recomanacions per gaudir d'una bona sexualitat, sense receptes, això sí.

Entrevistem els pares de la Jordina, una dona de 34 anys a qui el seu exmarit va assassinar. Tenia dues filles i treballava de recepcionista en un alberg. Ara, els seus pares tenen la custòdia de les netes i ens expliquen com sobreviure a un fet com aquest i les conseqüències que ha causat en les seves vides, i el que significarà en un futur. Parlem també amb supervivents de violència masclista i amb psicòlogues que ens expliquen com detectar l'inici de la violència. I a més coneixem el programa "Dones mentores", on supervivents de violència ajuden altres dones a viure un cop ja s'ha acabat la situació. Com ens mantenim en peu després de la violència masclista?

Anem més enllà de les punxades a les discoteques i reflexionem sobre aquest fenomen, que no és aïllat. D'on surt aquest impuls per la dominació de l'altre? Sorgeix d'un sentiment de superioritat per part dels homes? Estem entrant en un clima de terror? Amb submissió química (o sense) la de les punxades és una estratègia perquè les dones ens espantem. Una pràctica que persegueix un objectiu molt concret: disciplinar-nos i controlar-nos segons els sistema patriarcal. En parlarem amb la doctora en filosofia Begonya Sáez; amb Ana Burgos, antropòloga i coordinadora de l'observatori Noctambul@s, un observatori sobre violències sexuals en entorns d'oci nocturn i de consum de drogues, i també amb Lluïsa Garcia-Esteve, psiquiatra, fundadora i presidenta de la Comissió de violència intrafamiliar de gènere de l'Hospital Clínic de Barcelona

Fa uns dies l'actriu britànica Emma Thompson, a la Berlinale, va parlar de la intranquil·litat que totes les dones sentim quan ens mirem al mirall. Des de petites, ens arriba el missatge, des de diferents àmbits, que el nostre cos és imperfecte, i aquesta pressió no s'atura al llarg de la vida. Missatges com "tens massa panxa, massa pèl, massa poc pit¿" són recurrents. Durant aquestes tres temporades hem parlat de com n'és de difícil escapar de la idea d'aquest cos perfecte que no té ningú. Mirar-se al mirall sense prejudicis i de manera amorosa segurament és una de les coses més difícils que es poden fer. Aquesta setmana us oferim un resum de molts d'aquests programes que volen demostrar com n'és de complicat viure al nostre cos, acceptar-lo i deixar de fer cas d'un estereotip que no hem creat nosaltres.

De totes les ciències, probablement la geologia és la més desconeguda de totes, sempre la germana petita de tota la resta. Hem dit moltes vegades que la ciència, o, més ben dit, l'acadèmia científica està aclaparada per homes que molts cops han menystingut la feina de les dones. Queda clar que ens falten referents de científiques i mira que n'hi ha, de geòlogues brillants! Per això us volem descobrir unes quantes d'aquestes dones invisibilitzades. La geologia estudia la Terra, i la Terra està feta de roques i pedres. També ens han dit, des de temps immemorials, que les pedres han estat coses d'homes perquè pesaven i servien per construir. Ivana Ponsoda és una arquitecta i una de les poques dones que fa murs de pedra seca, unes de les construccions més antigues del nostre país.

Fa 36 anys que és legal avortar a Catalunya i en fa 11 que és possible fer-ho de forma gratuïta. Però en quines condicions i com? I en quins casos? Si és un dret que tenim, per què no es practica l'avortament farmacològic i quirúrgic en tots els hospitals públics? Desinformació, objectors de consciència i lobbies religiosos en són els principals responsables. Davant d'aquestes dificultats per avortar algunes dones que ho fan se senten estigmatitzades. Sentim diversos testimonis que ens han demanat que deformessin les seves veus perquè no volien ser reconegudes, i també en parlem amb professionals de la salut i amb membres de plataformes que lluiten per garantir que l'avortament sigui realment lliure i gratuït.

L'accés a la pornografia és molt fàcil, les opcions són múltiples, ja no és com abans quan apareixien els rombes i tot era secret. A més, els nens i nenes estan en contacte amb continguts pornogràfics molt aviat sense tenir clar què estan veient. Els adults, per la seva banda, a vegades confonen el que veuen a les pantalles amb la sexualitat real. Tots hi sortim perdent, però especialment les dones. Què s'amaga darrere del porno? En quines condicions treballen les actrius? Quins drets tenen aquestes dones? Com funcionen les plataformes de contingut pornogràfic? Parlem amb actrius, directores, productores, sexòlogues i acadèmiques per analitzar la pornografia audiovisual.

El codi penal actual ha demostrat ser molt insuficient i injust a l'hora de protegir a les víctimes de violacions i agressions sexuals. És per això que ha sorgit un moviment social reivindicatiu sota el lema "Només sí és sí" que comença a tenir certa resposta a escala política. Però és tan fàcil com modificar les lleis? Sabem què vol dir consentiment i com aplicar-lo en el nostre dia a dia? Hi reflexionem amb les escriptores i activistes Katherine Angel i Shaina Joy Machlus, l'advocada Patsilí Toledo i la psicòloga Violeta Garcia.

Quan mireu a la vostra mare, veieu també una dona? Fa uns mesos el xef Raül Balam ens va escriure. Ens deia que cada vespre quan plega de la feina, menys els dies que hi ha futbol, ens escolta i que "Les dones i els dies" li havia fet replantejar moltes coses sobre ell, la relació amb les seves dones i especialment amb la seva mare, la Carme Ruscalleda. Vam pensar que en aquest programa parlem de dones però que també volem que ens escoltin els homes i que els serveixi per reflexionar. Així que avui que tanquem temporada ens encantava la idea de convidar mare i fill.

Es pot parlar d'avortament en un espectacle de pallasses i fer riure? És Pepa Plana i pot fer el que vulgui. Fa quatre anys que presenta "Veus que no veus", un espectacle que reivindica la presència de la dona a l'escena i que denuncia la discriminació contra les dones. I de les pallasses, a les bruixes. Ara fa 600 anys que al Pallars Sobirà s'hi va escriure la llei de bruixeria més antiga d'Europa: fem memòria amb la periodista i escriptora Ivet Eroles; Anna Saboya, membre de l'Associació de Boscos de Ferro, i Rut Martínez, vicepresidenta del Consell Cultural i directora del Dansàneu.

Què és més difícil per a una dona, treure's la roba o mostrar-se vulnerable? Avui "Les dones i els dies" ens despullem en un programa especial des del CCCB amb l'escriptora Eva Piquer, la periodista Neus Tomàs i la humorista Elisenda Pineda. Amb les historiadores de l'art Sílvia Rosés i Anna Andevert repassem la història del biquini i parlem dels nus en l'art. I acabem amb l'actuació musical en directe de la cupletista Glòria Ribera!

Quan es parla de Yoko Ono sempre es diu que és la culpable de la separació dels Beatles. Però és molt més que això. Descobrim la seva figura amb Magda Polo Pujadas, catedràtica d'Estètica i Història de la música de la Universitat de Barcelona. El relat que s'ha fet de Yoko Ono com la dolenta de la pel·lícula l'han patit també moltes altres dones que han destacat o que han sortit de la norma: Eva, Cleopatra o Hipàtia d'Alexandria en són només alguns exemples; capgirem el relat que se n'ha fet amb Núria Picas Rodoreda, professora de Ciències Socials de l'INS Morelló d'Esterri d'Àneu. I acabem parlant de còmics amb la dibuixant Nadia Hafid: avui, western lèsbic.

Si d'alguna cosa ens hem adonat fent aquest programa és que ens falten moltíssimes dones encara per descobrir. És el cas de Mari Chordà, artista i poeta d'Amposta. Va començar a pintar vagines en ple franquisme i algunes de les seves obres estan a museus com la Tate Modern de Londres. Té 82 anys, la Creu de Sant Jordi i ara el Macba li dedica una retrospectiva. Massa tard? En parlem amb ella. Acabem el programa viatjant fins a la Grècia clàssica per parlar de sexualitat i poder femení, amb la periodista Clara Ardèvol i les autores del llibre "Quan les dones tenien poder", Marta Oller i Gemma Puigvert.

Ser graciosa i fer gràcia no sempre és el mateix però podríem parlar-ne. I els límits de l'humor són dues línies rectes que no s'acaben de posar mai d'acord. La Charlie Pee s'ho pren tan seriosament, això de fer humor, que a vegades li costa, altres dies pateix, però no vol deixar de fer-ho. Està de gira amb el seu show "Mamasita" i és capaç de posar nerviós el mateix David Broncano.

No us descobrim res de nou si diem que la història del nostre país s'ha explicat a partir dels homes i amb el punt de vista dels homes. Ha passat el mateix amb la Transició. La novel·la "Las fieras", de Clara Usón, editada per Seix Barral, crea una possibilitat de parlar de la violència d'ETA i els GAL a partir d'un altre punt de vista: la protagonista de la història és laLa novel·la "Las fieras", de Clara Usón una de les terroristes més sanguinàries d'ETA, i que va assolir l'estatus de celebritat a l'Espanya dels 80. Amb l'analista cultural Estela Ortiz posem al descobert el masclisme de "Bola de Drac", i acabem el programa amb la historiadora de la moda Sílvia Rosés, que ens para de la minifaldilla, ara que compleix 60 anys.

Fer esport és salut física, però també és salut mental. I a mesura que ens anem fent grans, cada cop és més important. Ho saben molt bé dones com l'Angelina, de 81 anys, que ja fa molt temps que està apuntada a aiguagim. Ella i altres dones com la Matilda, la Montserrat, la Lucía, la Glòria o la Dolors són les protagonistes del còmic "Aiguagim", de la il·lustradora Marina Sàez. Les anem a conèixer al Centre Esportiu Municipal del Barri de Gràcia. I per acabar el programa, recuperem la tragèdia dels nadons robats a l'Estat, amb el testimoni de l'Adelina Ruiz, a qui van robar les seves bessones ara fa 44 anys, el 1980.

Les relacions sexuals amb penetració a vegades poden fer mal. Molt sovint es creu que és una cosa de l'edat, però no sempre. També és cosa de gent jove. Trenquem tabús amb les fisioterapeutes expertes en sòl pelvià Mireia Grossmann i Anna Abelló, i sentim el testimoni de dues noies de 24 i 30 anys que han conviscut amb el dolor en les seves relacions sexuals. I amb la periodista musical Olga Ábalos recordem la figura de Janice Joplin.

Eulàlia Vintró és una figura essencial de la transició i de la història d'aquest país. Per molts, va ser de les primeres dones que es van veure en càrrecs d'importància a la política. Militant del PSUC, va ser diputada al Congrés dels Diputats i també al Parlament, regidora i tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. Tota aquesta militància política l'ha compaginada amb la seva vida acadèmica, catedràtica de Grec, també ha ocupat càrrecs a la universitat. I segurament sense proposar-s'ho ha estat pionera en la reivindicació del paper de les dones al nostre país.

Darrerament tothom parla de "Tor", però fa unes setmanes era el cas Asunta, el cas Elena Jubany o el de la noia de Portbou. El true crime enganxa i ho fa, especialment, entre el públic femení: es calcula que el 70% de l'audiència d'aquests programes són dones quan, paradoxalment, la majoria de les víctimes d'aquestes històries són també dones. Com s'entén? Ho analitzem amb l'escriptora Mar Garcia Puig. Acabem el programa amb la música d'Ölivias, que ens presenten el seu nou disc, "Que baixi el cel".

Més de la meitat dels nois a Catalunya creuen que la societat els discrimina pel fet de ser homes i que el feminisme ha anat massa lluny. Què passa amb els joves i el feminisme? Com pot millorar el sistema educatiu per trencar desigualtats i estereotips? Ho debatem amb la politòloga especialitzada en estudis de gènere i feminismes Georgina Monge, la sociòloga Sara Gil i alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Can Planas de Barberà del Vallès. I anem fins a Maldà, a la comarca de l'Urgell, per conèixer quatre dones que han plantat cara als estereotips de gènere a les zones rurals.

Ja fa temps que sabem que no existeix un cervell de dones i homes però el que sabem segur gràcies a la neurocientífica Nazareth Castellanos és que el cervell no es pot separar del cos i que tot el que passa pel cervell té relació amb el cos. Com la ciència ens pot ajudar a ser millors? Com funciona el cervell o fins a quin punt és beneficiós meditar per la seva salut? I amb la historiadora de l'art Anna Maria Andevert radiografiem l'exposició "Suzanne Valadon. Una epopeia moderna" que es pot visitar al MNAC fins a aquest setembre.

Pareu atenció perquè les dades són esfereïdores: gairebé el 25% de les nenes pateixen abús sexual abans dels 17 anys. Carme Diaby va ser una d'elles. Avui és una dona que explica la seva experiència a partir de l'associació que porta el seu nom. Coneixem la seva història i la de Carme Comelles, la primera persona a qui li va explicar i que la va ajudar. Per garantir que víctimes i famílies estiguin ben acompanyades, en l'últim any s'han posat en marxa diversos centres Barnahus a Catalunya. Hem visitat un d'aquests centres amb una de les psicòlogues que hi treballa, Griselda Subirà. I amb Júlia Ojeda recuperem autores que parlen de la figura del pare a les seves novel·les.

Fa 31 anys que es fa el festival Sónar, i també els mateixos anys que us ho expliquem des de Catalunya Ràdio. Els organitzadors volien mirar cap al futur i, potser perquè van ser uns visionaris, la presència de dones al festival va ser molt important des del principi. A "Les dones i els dies" volem visibilitzar algunes de les dones que actuen al Sónar: la cantant barcelonina Bikôkô; l'encarregada de tancar el festival, Jasss, i la DJ, performer i artista musical LaFrancesssa. A banda d'aquestes propostes interessants, una part molt important del festival és el Sónar+D, la trobada de cultura digital i tecnologies creatives. En parlem amb la seva comissària, Antònia Folguera. I tanquem el programa especial des de la Fira Montjuïc de Barcelona amb una entrevista a la cantant Maria Arnal, que presenta un projecte sobre la veu i la intel·ligència artificial.

Les dones, en general, ens hem dedicat a tenir cura dels altres i per això n'hi ha algunes que dormen amb un ull obert i un altre de tancat. Passa el mateix quan cuides la terra. No et pots encantar. Ho sap molt bé l'enòloga Marta Casas, del celler Parés Baltà, que està revolucionant el món del vi i el cava. Ja que parlem de la connexió amb la terra, entrevistem una de les activistes ecofeministes més importants del món, Vandana Shiva. I la dibuixant de còmics Nadia Hafid ens recomana dues il·lustradores amb mons propis: Ana Galvañ i Anna Haifisch.

Heu sentit mai la frase "sembles el maharajà de Kapurthala"? Vol dir que vius en l'abundància, i té a veure amb la història d'Anita Delgado, una dona malaguenya que va acabar sent princesa de l'Índia. Ens ho explica la Glòria Ribera.

Els últims anys, si anem a les llibreries, hi ha més oferta d'escriptores que mai. Però no de totes les escriptores: hi ha llibres que encara costen de trobar, perquè estan escrits per autores racialitzades i d'origen migrant. Són veus molt poc representades al sector editorial català. Però tenen molt a dir. Per això són tan necessaris projectes com Jande, una nova editorial en català que vol publicar totes aquestes autores. En parlem amb Aissata M'ballo i Diana Rahmouni, impulsores de Jande Editorial. Avui passa pel test feminista del programa el músic Manu Guix. I la cupletista Glòria Ribera ens explica la història d'Anita Delgado i el maharajà de Kapurthala.

A les dones se'ns convida a l'eterna joventut, i que amaguem el que som. Per insultar-nos se'ns diu menopàusiques o velles. O les dues coses al mateix temps. Però per Anna Freixas fer-se vella és un regal. No el sentim gaire, aquest discurs, i és important reivindicar-lo, com ella fa als seus llibres "Jo, vella" (Ara Llibres) i "Nuestra menopausia" (Capitan Swing). I per acabar el programa, la periodista musical Olga Ábalos ens explica la història de la cantant Celia Cruz i recupera la música de Françoise Hardy, morta als 80 anys.

Sigui per postureig o per convicció, cada vegada es parla més del col·lectiu LGTBI, però hi ha una lletra que acostuma a passar desapercebuda: la "i" d'"interesexualitat". En parlem amb Laura Vila Kremer, actriu i activista intersex. Abans, analitzem per què cada cop hi ha més dones al capdavant de l'extrema dreta europea, amb la politòloga Núria Alabao. I acabem el programa descobrint qui va ser Jeanne Duval, la dona a l'ombra de Charles Baudelaire, amb Helène Rufat, titular de Filologia Francesa a la UPF.

Una actriu es construeix a partir de tots els papers que fa a la vida? No sabem si Marta Marco s'ha construït a través dels papers que ha interpretat. Filla d'actors, ha fet de tot en aquesta professió. Teatre, cinema, televisió. Diuen que és de les actrius que sempre té feina, i en canvi no diuen que és una treballadora de primera. De fet, abans del teatre, havia estudiat periodisme, va anar a l'Institut del Teatre i, com que li sobrava una estona, va estudiar violoncel i solfeig.

Les dones són mamíferes per definició, però poden no ser mares, i d'això va una mica "La nit ovípara", el nou poemari de Maria Sevilla, que confessa que li costa escriure poemes d'amor, tot i que alhora reconeix que "l'amor també ens salvarà". Seguim parlant de literatura amb l'escriptora Mar Garcia Puig, que avui trenca mites al voltant de les dones i la sexualitat. També coneixem la història de Marta Vilajosana, exciclista professional i tota una referent en el món del ciclisme català.

Ser mare és una decisió que moltes dones prenen en algun moment de la vida, però el cos no sempre en fa cas. El 40% d'homes i dones tenen problemes de fertilitat, unes situacions que causen molt patiment. En parlem amb la psiquiatra de l'Hospital Vall d'Hebron Gemma Parramón i amb tres dones que han passat per aquesta situació i que han tingut tres desenllaços ben diferents. Amb la periodista i autora del llibre "El preu de ser mare" posem xifres al negoci de la reproducció assistida.

Hi ha molta cançó de l'estiu però n'hi ha poques amb gràcia. Per què quan puja la temperatura hem de perdre el bon gust? Avui, una sessió de música amb fogots i senyores amb molta classe! 01 The Gaylettes - "Son of a preacher man" 02 The Staple Singers - "I'll take you there" 03 Helen Shapiro - "You don't know" 04 Nancy Wilson - "(You don't know) How glad I am" 05 Fontella Bass - "This would make me happy" 06 Linda Lyndell - "What a man" 07 Wendy Rene - "After laughter (Come tears)" 08 Athea And Donna - Uptown top ranking 09 Phyllis Dillon - "Don't stay away" 10 Susan Cadogan - "Hurt so good" 11 Sharon Forrester - "Silly wasn't I" 12 Lloyd, Claudette - "Queen of the world" 13 Millie Small - "Sweet William" 14 Louise Mark - "Sixth Street" 15 Marcia Aitken - "I'm still in love with you" 16 Deanie Parker - "Each step I take" 17 Janne & The Darlings - "Soul girl" 18 Judy Clay - "Bed of roses" 19 Jean Knight - "Do re" 20 Barbara Lewis - "Hello rtranger" 21 Jeanne & The Darlings - "It's time to pay for the fun"

Després de més de trenta anys de carrera, l'actriu Vicenta Ndongo va recollir la setmana passada el Premi Nacional de Cultura. Confessa que la seva passió és actuar, i que és actriu "sense etiquetes ni denominació d'origen". Conversem amb ella sobre la seva trajectòria, els seus orígens i les seves fites. I acabem el programa connectant amb Mèxic: l'enviat especial de Catalunya Ràdio, Francesc Garriga, ens fa un retrat de la primera dona presidenta del país, Claudia Sheinbaum.

Quan ens fem grans, la majoria deixem de dibuixar, us imagineu que deixéssim de respirar? Avui ens acompanya l'Eulàlia Vallldosera, una de les artistes més prolífiques del nostres país. Als 90 i als 2000 va triomfar als museus de dins i fora del país. Les seves obres són al Reina Sofía, al MNAC, al Macba, al Centre d'Arts Santa Mònica¿ Però es va adonar que allò que volia transmetre no cabia en un museu. Des de llavors, el seu art el fa servir per connectar-se amb tot allò que és imperceptible a primera vista però que ens conforma a tots. Es pren la vida com un acte sagrat, i l'art, com una manera de viure.

Feminismes, identitats sexuals, perspectiva anticolonial, antiracisme... Tots aquests conceptes ara ens resulten molt familiars però fa 30 anys, quan va néixer la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, ben poca gent en parlava. Avui reivindiquem les pioneres de la mostra, amb Marta Selva, una de les dues fundadores, i Maria Zafra, directora actual. I amb Sílvia Rosés posem en qüestió les posades de llarg.

Aquests dies corre pel nostre país una de les pensadores més importants per entendre els reptes del feminisme. Un dels debats més candents és de quina manera s'ha de castigar els homes que exerceixen violència contra les dones? Són útils les penes de presó o s'ha de repensar el sistema que ha portat a la violència? Parlem amb l'antropòloga i escriptora Rita Segato en el marc de la Fira Literal i escoltem la veu i música de la compositora i guitarrista i cantant valenciana Sandra Montfort, que ha vingut des d'Alacant per actuar al Primavera a la Ciutat.

La ciutat ens fa fora? I si ens fa fora, on anem? Ja ho deia Jaume Sisa, l'any 1982, amb un disc, que Barcelona era una postal. Han passat més de 40 anys i ara més que una postal, la ciutat té cara d'estampeta que es ven a qualsevol lloc. Per viure en una ciutat s'ha de tenir un sostre i a les dones encara els costa més. En parlem amb Llucia Ramis, periodista i escriptora, la seva última investigació és "Un metro cuadrado. Diez pisos y treinta años en Barcelona"; Anna Pacheco, periodista i escriptora, autora d'"Estuve aquí y me acordé de nosotros" (Anagrama), i Clara Nubiola, artista polifacètica, dibuixant, dissenyadora gràfica, autora de "Pasea y ojea" (Libros del K.O.). I acabem amb la música del Primavera Sound: la Marta Pallarès ens presenta les artistes dones que hi actuen.

L'Adeline Arànega va obrir fa 46 anys la primera botiga eròtica a l'estat espanyol. Era l'any 1978, al carrer Robador de Barcelona. Només va estar tres mesos oberta al públic perquè les autoritats la van tancar per "perillositat social". Ara, amb 67 anys, continua treballant amb joguines eròtiques i la trobem al capdavant del Kitsch, al carrer Muntaner, 17 de Barcelona. Coneixem la història de l'Anna Nubiola, monja de Sant Benet de Montserrat i una de les protagonistes del pòdcast "Dones, flors i violes", ja disponible a 3Cat. I acabem amb les recomanacions literàries de Júlia Ojeda: avui, "Fins a l'última pedra", de Berta Creus.

Lydia Delgado és una de les grans dissenyadores d'aquest país, però sobretot algú que s'ha mantingut 36 anys després d'inaugurar la seva marca, i això en la moda és gairebé un miracle. Com tothom que va crear un estil, la seva roba és absolutament reconeixible, estima el color i la geometria. També pinta, fa ceràmica i accessoris. És una enamorada de tot el que és creatiu i ho gaudeix tant com pot. Perquè sí, perquè per a ella és bàsic: a la vida s'ha de poder gaudir del que es fa.

Com és ser pare en l'era del feminisme? Els pares d'avui són tan moderns com sembla? Encara és vigent la idea que el pare és la màxima autoritat a la família? I a les criatures, com se'ls pot educar en la igualtat? En parlem amb l'escriptora Mar Garcia Puig i amb quatre homes que són pares: Oriol Broggi, director de teatre; Miqui Otero, escriptor; Roger Escapa, director i presentador d'"El suplement" de Catalunya Ràdio, i Dani Farràs-Berdejo, que té un Instagram sobre paternitat (@papambtomaquet).

Aquest dimecres ha mort Silvia Reyes, una de les primeres dones trans que va lluitar pels nostres drets. Han passat els anys i encara sortir al carrer per a alguns, a vegades, és un acte de rebel·lia. Avui venen al programa David Cano i Joan Gabàs, que també coneixem com Brigitta Lamoure i Jessica Pulla. Es consideren transvestits, transformistes o drags? Com descobreixen aquest món? Abans, amb l'economista Olympia Arango posem exemples que demostren que els impostos castiguen més les dones.

Tant com a totes les dones un dia ens ve la regla per primera vegada, un altre dia, molts anys més tard, marxa i no torna mai més. Fogots, falta de desig sexual, sequedat vaginal, infeccions d'orina... Són algunes de les paraules que associem moltes vegades a la menopausa. És tan horrorosa com ens volen fer creure o també té coses positives? Quines eines tenim les dones per convertir aquesta etapa de la vida, que passarem totes, tant sí com no, en un canvi positiu? En parlem amb la fisiosexòloga Mireia Grossmann, autora del llibre "Menopausia. No hay reglas. Recursos para vivir con plenitud el climaterio"; Raquel Ferrer, especialista en Ginecologia i Obstetricia funcional i integrativa, i Marta Marcè, nutricionista, que va tenir la menopausa als 26 anys a causa d'un càncer.

Als anys 60 es va fer popular la música ie-ie. Noies joves, moltes vegades nenes prodigi com Marisol, Salomé, Ana Belén o Rocío Durcal van marcar el so d'una època. A Catalunya, un dels noms més populars va ser el de Lita Torelló. Amb ella fem un viatge en el temps i un homenatge a totes aquestes dones i la seva música. I per acabar el programa, reivindiquem el nom d'una altra dona: Elsa von Freytag-Loringhoven, una artista força desconeguda però que va revolucionar l'art contemporani. Recordem la seva figura amb Joana Masó, crítica literària i coautora d'"Elsa von Freytag-Loringhoven. La artista que dio cuerpo a la vanguardia" (Arcàdia).

Cada cançó que ens emociona és un tatuatge. Mayte Martín, "cantaora" i compositora, no en porta, de tatuatges, com a mínim que es vegin, però només per la manera com canta sabem que els porta per dins. Fa 30 anys que es dedica a la música, però, encara que sembli molt naïf, aquí no ha vingut a fer calés. Ha cantat boleros, flamenc i, en el seu últim disc, fins i tot s'atreveix amb la bossa nova. Llibertat i sinceritat és un bon resum per parlar de Mayte Martín.

Què faríeu si sabéssiu que el món s'acaba? Aquest és el punt de partida d'"Un sol radiant", que aquest divendres s'estrena als cinemes. En parlem amb la coguionista i codirectora de la pel· lícula, Ariadna Fortuny, i una de les protagonistes, l'actriu Nunu Sales. Preguntem a la infermera i coordinadora de Cuides UIC Barcelona, Mariona Guerrero, si els homes i les dones encaren de manera diferent el final de la vida, i amb l'antropòloga Yayo Herrero reflexionem sobre com el feminisme pot ajudar a salvar el planeta. Tanquem programa amb la politòloga Gaizkane Apodaka, que ens presenta un informe que analitza com les universitats tracten l'alumnat trans i no-binari.