Mapamundi

Hi ha africans que, després de formar-se a Europa, tornen a casa per sortir-se'n. D'altres treballen aquí per evitar que més compatriotes es juguin la vida en la travessa. Per Ousman Umar, que va patir un calvari per arribar aquí, la solució de la crisi migratòria no és al mar ni a les fronteres; només l'educació pot transformar l'Àfrica.

"Es pot comparar amb Gaza, no hi cauen bombes però pot ser pitjor", expliquen des dels afores de Port-au-Prince. Haití no està en guerra contra ningú però té xifres de conflicte bèl·lic, amb 7.500 morts el darrer any i mig. D'on ve aquesta violència i inestabilitat crònica?

La transició energètica per deixar de cremar combustibles fòssils depèn de les terres rares. Extreure-les i processar-les és controvertit i genera conflictes socioambientals arreu del món. Passarà com a la colonització i les matèries primeres i després amb el petroli, que Occident les traurà de fora per no embrutar a casa?

L'Aràbia Saudita és un altre país controlat per una sola família: els Saud. Ara qui hi ostenta el poder és Mohammed bin Salman. El príncep hereu pretén deixar enrere la dependència del país amb el petroli i, per alguns, renta la cara dels abusos contra els drets humans amb l'esport o amb projectes futuristes i suposadament respectuosos amb el medi ambient.

Hi ha països controlats per una sola família, on el poder es reparteix entre els parents i passa de pares a fills. Però per què la família es converteix en el nucli de l'autoritat? És el cas de Guinea Equatorial amb Teodoro Obiang Nguema, el líder nacional no monàrquic que porta més temps al poder al món. Va fer un cop d'estat contra el seu tiet i té previst passar el poder a un dels descendents.

Algunes iranianes han deixat el vel a casa per rebel·lar-se contra el règim. D'altres el porten posat per estalviar-se problemes però volen emigrar. També n'hi ha que el porten convençudes i que consideren l'Iran un exemple a seguir. La revolta que va començar el setembre del 2022 ha canviat el futur de la república islàmica però per ara no farà caure el règim.

Les dones iranianes fa disset mesos que protesten, ara ja no amb manifestacions massives, però sí amb petits actes de desobediència civil, com ara no portar el vel al cap. L'obligació de portar el hijab és la més visible de les discriminacions, però n'hi ha d'altres: hereten la meitat que els homes o el seu testimoni en un judici val menys que el dels homes.

Hi ha moltes històries d'herois que lluiten al front, però dels que fugen per por o per convenciment n'hi ha molt poques. Al final de la Guerra Civil la deserció va ser un fenomen habitual. A les guerres modernes també hi ha qui decideix no allistar-se a l'exèrcit malgrat que molts els diuen traïdors. El seu relat sovint queda silenciat.

Macron, Sunak o Mitsotakis van treballar a bancs d'inversió abans de ser presidents o primers ministres de governs conservadors. N'hi ha també que lideren projectes polítics d'esquerres. I què busquen empresaris d'èxit com Berlusconi o Trump quan salten a l'arena política?

Rússia va tallar la telefonia als territoris ocupats i al front de guerra d'Ucraïna el 2022. Llavors les autoritats ucraïneses van demanar a Elon Musk que activés l'Starlink, una xarxa de satèl·lits que donen internet d'alta velocitat i que són fàcils de transportar i econòmics. Ara són molt útils en el camp de batalla, però és una bona idea que un exèrcit depengui del multimilionari Musk?

L'Índia aspira a ser una superpotència després d'enviar una nau al pol sud de la Lluna i de superar la Xina en habitants. Però l'anomenada "democràcia més gran del món" perilla. Una de les veus més crítiques, l'escriptora Arundhati Roy, pot anar a la presó per criticar els intents del partit al govern d'acabar amb la diversitat i convertir l'Índia en un país amb una sola religió i una sola llengua.

Gairebé tothom té un mòbil a la butxaca, però sabeu que per fabricar-los calen molts minerals que sovint alimenten conflictes als països d'on s'extreuen? Un exemple de llibre és la República Democràtica del Congo, on més de 250 guerrilles exploten les mines de cobalt, coltan o tungstè per a les multinacionals occidentals.

El consum de fentanil als carrers provoca xifres de morts de pandèmia als Estats Units. El tràfic il·legal d'aquest opioide sintètic, de 80 a 100 vegades més potent que la morfina, és el millor negoci dels càrtels mexicans. Als Estats Units no hi ha atenció mèdica pública i això dificulta encara més la prevenció per abaixar la demanda de fentanil. Estem preparats a Catalunya per evitar una crisi semblant?

Des del 2006, quan va començar l'anomenada guerra contra el narcotràfic, Mèxic ha patit més de 420.000 assassinats i 110.000 desaparicions. Molts dels mexicans que es dediquen al narcotràfic, més que diners, busquen poder i admiració. I algunes sèries hi han contribuït. Aquesta idealització ve d'un discurs que separa el narcotraficant i les autoritats, quan en realitat hi ha molta corrupció, tant a Mèxic com als Estats Units. De fet, les armes dels càrtels mexicans venen dels Estats Units i la trama criminal a Mèxic té continuïtat al veí del nord.

Malgrat que la Cosa Nostra, a Sícilia, va ser la més influent, l'Ndranguetta, a Calàbria, és ara la màfia més poderosa. Els mafiosos ja no busquen tant dominar territori amb assassinats i venjances com passar desapercebuts per fer negocis i dominar les institucions. La màfia "factura" a Itàlia 40.000 milions d'euros l'any, l'equivalent al pressupost de la Generalitat. I alerta, perquè la màfia italiana també s'hi troba bé, a Catalunya.

Els Estats Units i la Xina competeixen per la Intel·ligència Artificial (IA) mentre que la UE la regula. L'ètica però no és la mateixa arreu i serà molt difícil fer-ne un sistema de governança mundial. La IA té avantatges, estalvia feina als humans, però també riscos: què passa si cau en mans equivocades o si la deixem sola a l'hora de prendre decisions? A més, les grans tecnològiques s'ocuparan que la IA es faci servir per fer el bé comú?

Les autoritats xineses han separat un milió d'infants tibetans de les seves famílies per enviar-los a internats allunyats dels seus pobles on s'ensenya en mandarí. Aquest intent d'assimilació de la majoria de nens tibetans coincideix amb el quinzè aniversari de la darrera gran revolta tibetana.

A Londres, una de les ciutats més desiguals del continent europeu, hi ha la gent més rica però també la més pobre. Passegem per Kensington, on hi ha la Grenfell Tower i, a tocar, el palau reial de Kensington. O a Southwark, on hi ha el luxós gratacel The Shard i, al costat, nombrosos "council flats". I acabem a Brixton, un dels epicentres de la gentrificació.

El món no és només Europa i els Estats Units. Fora d'Occident gairebé cap estat ha adoptat sancions contra Moscou. De la mateixa manera que molts des d'Occident es miren les guerres a l'Àsia, l'Àfrica o al Pròxim Orient com a conflictes llunyans i no prenen part per cap dels dos bàndols, des d'aquests llocs la guerra d'Ucraïna es veu com un conflicte regional. Putin, doncs, no està sol al món, ni tampoc a Rússia.

A final de segle es parlaran menys de 300 llengües de les 6.000 que es calcula que hi ha ara. El món és cada vegada menys divers lingüísticament i, per tant, es perd coneixement i maneres d'entendre'l. L'esperança és a l'Àfrica, el bressol de la diversitat lingüística.

Les "maras" i el narcotràfic controlen molts barris i àrees rurals del Salvador, Hondures i Guatemala. La violència i l'extorsió fa que molts centreamericans hagin de triar entre córrer el risc de morir o fugir del seu país. A més, molts dels que arriben aquí tenen moltes dificultats per aconseguir la condició de refugiat.

Aquest estiu 18 milions de persones del Sahel patiran gana per la pujada de preus dels aliments bàsics generada per la invasió russa d'Ucraïna. El terrorisme, els cops d'estat, les desigualtats, les sequeres han fet del Sahel una de les zones més inestables del planeta. Els joves són, però, l'esperança d'aquesta regió africana.

Les conseqüències dels bombardejos de ciutats i pobles son llargues i doloroses. A la història de la humanitat, moltes guerres han perseguit traumatitzar els civils. Ucraïna no n'és l'excepció. Quan s'aturin les bombes, caldrà la rehabilitació física i la superació del trauma psicològic, i investigar si s'hi han comès crims de guerra.

El acords de pau aturen els bombardejos, però sovint no retornen l'entesa ni la fraternitat. 30 anys després de l'esclat de la guerra a Bòsnia i Hercegovina, el seu llarg camí del postconflicte --i això pot servir també per a Ucraïna-- demostra que amb els acords de pau arrenca el més difícil: reconstruir i reconciliar.

Putin justifica la invasió ucraïnesa amb arguments històrics, culturals i lingüístics. El president rus distorsiona la història per negar la identitat ucraïnesa i el seu dret a la sobirania?

A Itàlia, la invasió russa d'Ucraïna ha despertat el front pacifista i aquest moviment es debat entre els qui estan en contra d'enviar armes a Ucraïna i els qui creuen que mantenir-se neutral implica posar agredits i agressors al mateix nivell. És un reportatge del corresponsal a Roma, Eduard Rubió.

Texas té en vigor una de les legislacions antiavortistes més restrictives d'Occident. I a Polònia avortar legalment és gairebé missió impossible. La texana i la polonesa són realitats socials molt allunyades, però amb moltes similituds.

Joe Biden amb 79 anys o Mario Draghi amb 74 són massa grans per governar o, precisament, la seva veterania els dona l'aplom que els joves no tenen? Per què alguns líders grans, com el demòcrata nord-americà Bernie Sanders, han connectat tant amb els joves?

El desembre del 1921 es va signar el Tractat Anglo-Irlandès, que va tancar la Guerra d'Independència. L'efemèride no s'ha commemorat gaire a la República d'Irlanda perquè aquest acord va acceptar la divisió de l'illa i va desembocar en una guerra civil. Un segle després, com sobreviu el gaèlic a la societat irlandesa?

L'entesa entre els Estats Units i la República Popular de la Xina és vital per a l'estabilitat global. Però es podria esquedar a Taiwan i fer saltar pels aires la pau mundial i l'engranatge que mou l'economia globalitzada.

De l'entesa entre les dues primeres potències mundials, en depèn l'engranatge que mou l'economia globalitzada. Com veuen els xinesos i els nord-americans del carrer la rivalitat entre Washington i Pequín?

Lea Tavares i Simone Ngalula són dues de les 15.000 criatures nascudes de pares belgues i mares congoleses que van ser desarrelades i tancades en orfenats religiosos a mitjans del segle passat. Ara denuncien l'estat belga pel que van patir al Congo belga.

Daniel Ortega defensa el seu llegat sandinista mentre hi ha milers de nicaragüencs a l'exili per por de les violacions de drets humans comeses pel règim. A més, polítics, empresaris i periodistes són a la presó acusats de traïció a la pàtria. És la Nicaragua del 2021.

La retirada dels Estats Units de l'Afganistan i la promesa dels talibans de respectar els drets de les dones ha obert la veda perquè la Xina, Rússia i el Pakistan es comprometin amb el futur dels islamistes radicals.

Al món cada vegada som més: diàriament neixen més del doble de persones de les que es moren. Ara bé, si deixem de banda l'Àfrica subsahariana, la fecunditat baixa arreu i això comporta societats envellides.

A la tardor Angela Merkel deixarà la cancelleria alemanya. Seran prop de setze anys d'exercir el poder amb humilitat i eficiència, sense projectes ambiciosos, però amb solucions als problemes del país i del continent

El proper 11 de setembre, les tropes de la coalició internacional que van envair l'Afganistan el 2001 n'hauran de marxar. La població, especialment les dones i les nenes, tenen l'esperança de viure en pau per primera vegada en 40 anys. Les Nacions Unides, però, ja es preparen per al possible desplaçament de civils si s'intensifica la violència.

La pujada del nivell del mar i les inundacions cada cop més freqüents han fet desaparèixer desenes de cases del barri de Guet Ndar, a la Langue de Barberie, una franja de terra que protegeix la ciutat senegalesa de Saint Louis, patrimoni de la humanitat, de l'oceà Atlàntic. Les famílies afectades han hagut de marxar i ara viuen en camps de desplaçats improvisats, en condicions precàries. Els pobles costaners del Senegal ja pateixen l'impacte de l'emergència climàtica.

El golf Aràbic és el paradís de les monarquies absolutistes, apuntalades pel petroli. A Europa totes les corones són parlamentàries, excepte una, i algunes aguanten amb més dignitat que d'altres el pas del temps. Però quin futur els espera, a les monarquies?

L'esclavitud moderna és una xacra estesa arreu del món que amb la pandèmia s'ha agreujat. Hi ha estats que miren cap a una altra banda, i d'altres se'ls assenyala perquè obliguen les seves minories a treballs forçats, amb grans multinacionals acusades d'aprofitar-se'n.

Si l'independentisme escocès obté majoria a les eleccions del 6 de maig, el govern d'Edimburg demanarà una nova consulta, que aquesta vegada Londres no autoritzarà. Llavors, el conflicte judicial estarà servit.

QAnon, una conspiració rocambolesca pro-Trump, és un dels moviments d'extrema dreta al darrere de l'assalt al Capitoli del 6 de gener als Estats Units. És una altra teoria conspiratòria que s'ha escampat a molts països del món. La nord-americana Lenka Perron hi va caure, però va aconseguir desempallegar-se'n.

L'esclat social del 2019 desembocarà aquesta primavera en l'elecció de 155 ciutadans no parlamentaris que redactaran una nova Constitució per acabar amb l'aprovada durant la dictadura. La dreta, però, pot aturar els canvis de fons.

Les vacunes contra la Covid-19 s'han aconseguit en un temps rècord, però arribaran als països que no poden comprar-les? La iniciativa COVAX s'ho proposa, malgrat que alguns estats les acaparen i d'altres les fan servir per guanyar influència en la geopolítica mundial. Parlem amb Rafael Vilasanjuan de l'Institut de Salut Global de Barcelona, Javier Atienza d'Oxfam i la periodista Gemma Parellada des de Nigèria.

El canvi climàtic toca de ple la regió habitada més freda del món, la República de Sakhà, a Sibèria. El desgel del permafrost fa perillar construccions i amenaça d'alliberar encara més gasos d'efecte hivernacle. Manel Alías, corresponsal de Catalunya Ràdio a Moscou, ens explica els impactes directes del canvi climàtic a Sibèria, i Olga Margalef, geòloga del CREAF, ens els interpreta.

Un grup de 48 periodistes investiguen des del 2015 el complement (ara de 4.416 euros) que cada mes reben els eurodiputats en concepte d'ajuda extra, a part del sou i les dietes. Des d'aleshores intenten que l'Eurocambra oblligui els seus membres a publicar com es gasten aquests diners per poder-ne fer un control.

Presentem la realitat d'un camp de refugiats militaritzat a Sounio, al sud de Grècia a través d'Albert Roig, voluntari del projecte escola d'Open Cultural Center

Els britànics decideixen si surten o no del projecte europeu. Analitzem un referèndum que posa en joc molt més que el futur dels habitants del Regne Unit. I entrem a fons a la ruta líbia dels refugiats, al canal de Sicília