L'ofici d'educar

L'embaràs suposa una autèntica tempesta hormonal que activa l'instint maternal. Un cop nascuda la criatura, facilita l'empatia i un desig intens i addictiu de voler-hi passar temps, però que pot ser més o menys plaent. Tenir un fill és un procés de transformació total del cos, però també del cervell de la dona, que madura davant dels reptes, amb canvis de per vida que fins i tot podrien frenar l'envelliment. Tot això es desprèn de la recerca pionera de l'equip de Susana Carmona, mare, psicòloga i doctora en Neurociències que ha escrit el llibre "Neuromaternal", referent internacional en la recerca del que passa al cervell durant l'embaràs i la maternitat, i que ens acompanya a "L'ofici d'educar". Sentirem també la Dra. Ibone Olza, autora de "Gestar". Acabarem amb el Manual pràctic de les relacions escolars, de la terapeuta gestalt Marta Butjosa, i els llibres per somiar de Jaume Centelles.

Falten llevadores, només n'hi ha 18 per cada 1.000 naixements, molt per sota de la ràtio europea de 64 llevadores per 1.000 naixements, i el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers denuncia que el 80% de les llevadores han de treballar en dos o tres llocs alhora per cobrir aquest dèficit. I el part és només una quarta part de la seva tasca, les llevadores reivindiquen que són els referents de tota la vida fèrtil de les dones i de la salut sexual i reproductiva, que inclou també els homes. A "L'ofici d'educar" escoltem històries de llevadores amb Mariví Cambredó, presidenta de l'Associació Catalana de Llevadores; Helena González, vicepresidenta de l'Associació i llevadora assistencial a l'Hospital Clínic de Barcelona; Cristina Martínez, llevadora i pedagoga, responsable de l'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de l'ICS; Imma Marcos, presidenta de l'Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya, i Encarna Gascón, llevadora jubilada i autora del llibre "Llevadores en acció: llevant nadons, lligant melics". I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

En una piulada viral, una mare lamenta que la seva filla fa segon d'ESO en un institut de Manresa i que, de 21 alumnes, 16 són de famílies migrades, i que el català no és la llengua vehicular a l'aula. A partir d'aquí, a "L'ofici d'educar" hem radiografiat alguns dels centres més segregats. Malgrat els avenços del pla contra la segregació escolar, a Catalunya hi ha encara 410 centres segregats, un 17%, amb centres altament guetitzats i alumnat molt vulnerable, dels quals es van escapant els autòctons, tal com constaten en alguns d'aquests centres. De com es pot capgirar la situació de la segregació escolar a Catalunya en parlem amb Sheila González, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social per la UAB, que forma part de la comissió de seguiment del Síndic de Greuges pel Pacte contra la segregació; Marta Ferrer, directora de l'escola Valldaura de Manresa; Eduard Maza, director de l'escola Pia de Sant Antoni de Barcelona; Anna Garcia, mestra de l'escola Vic Centre; Marina Barceló, mestra d'una aula d'acollida de l'escola Catalunya de Sant Adrià de Besòs, i Mostafà Shaimi, membre de l'AFA de l'escola La Farga i de la plataforma Salt'Educa. Acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

24.000 alumnes s'han quedat sense escola a causa de les inundacions i 22 municipis s'han quedat sense escoles ni instituts, i alguns han quedat tan malmesos que s'hauran d'enderrocar i tornar-los a construir de nou. A "L'ofici d'educar" escoltem testimonis en primera persona de la zona zero de criatures, adolescents, famílies, mestres i professors dels centres educatius, devastats per la dana, que s'han organitzat. Es troben igual o pitjor que a la pandèmia, sense serveis bàsics, ni escoles, ni parcs, ni cotxes, ni cases; amb pèrdues de familiars, en xoc encara, desemparats, insegurs, impotents i amb la vida trencada. Parlem amb David Macià, director del CEIP Bertomeu Llorens i Royo, de Catarroja; Inés Marzo, cap d'estudis i mestra de música del CEIP Cristóbal Colón, de Benetússer; Maria Alcaraz, membre de l'associació de famílies de l'escola CEIP Bertomeu Llorens i Royo, de Catarroja; Carolina Ramos, cap d'estudis de l'Escola Jaume I de Catarroja, i els seus alumnes: el Pau, l'Edu, l'Ainoa, l'Aitana i el Dídac; i també el Pablo, el Marcos i l'Alejandro, de Benetússer. Escoltarem també Mont Rovira Jarque, responsable de Direcció dels Serveis d'Urgències i Emergències Socials i Emergència d'Habitatge de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona; Alicia Álvarez, doctora en Psicologia, directora assistencial i d'investigació de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona i autora del llibre "¿Cuánto pesa tu mochila?", i Quim Mairal, professor i psicòleg cocreador d'una guia per acompanyar els docents afectats per la dana.

Mostren molta preocupació perquè conflictes com el de Palestina arribin fins a casa nostra. Confessen que persisteix l'estigma sobre la salut mental, i que per la por al rebuig no en parlen. Reconeixen que de sexualitat no se'n parla prou, i això afavoreix els embarassos no desitjats i el consum de porno. Els fa molta por fer-se grans en un món que no els ho posa gens fàcil i es mostren molt insatisfets amb la política i l'educació. Reclamen professors vocacionals que transmetin la matèria amb passió. A "L'ofici d'educar", fem tertúlia de joves PRO amb Noè Santallusia, que estudia 4t d'ESO a l'Institut Joan Solà de Torrefarrera; Asier Álvarez, que fa 1r de batxillerat social a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Laura Díaz, estudiant de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter, de la Selva del Camp; Rita Cuadrado Batlle, que estudia 1r de batxillerat artístic plàstic a Vic, i Esther Espinosa, estudiant de 1r de batxillerat científic a l'Institut Dertosa de Tortosa. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

La generació sandvitx són majoritàriament dones, d'entre 40 i 64 anys, atrapades entre la feina i les cures de pares dependents i fills menors, com el pernil dolç i el formatge entre dues llesques; i això els genera una tensió, esgotament i estrès terribles. Segons un estudi de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, a Catalunya 60.000 persones formen part de la generació sandvitx, i va a l'alça per l'endarreriment de la maternitat, l'envelliment de la població, la falta de recursos per acompanyar les cures i el retard en l'emancipació dels joves. A "L'ofici d'educar" parlem de la generació sandvitx amb Bruna Álvarez, professora d'Antropologia de la UAB i investigadora del grup AFIN del Departament d'Antropologia Social i Cultural; Milos Salgueda, psicòloga clínica i psicoterapeuta, i Sílvia Palou, mestra d'educació infantil, psicòloga familiar amb una mirada sistèmica i creadora de "3 sentits". Sentirem també Ángeles Caballero, periodista i autora de "Los parques de atracciones también cierran". I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Som una generació que, en la majoria de casos, venim d'una criança tradicional amb límits autoritaris i castradors, i per aquesta raó no sabem --o ens costa molt-- posar límits als nostres fills, però l'absència de límits no cuida, coincideixen a dir els experts. Què hi ha al darrere de la dificultat de posar límits? Com podem posar límits respectuosos als fills, infants o adolescents, que funcionin? Quina és la importància que establim els propis límits, i escoltem les nostres necessitats, abans de posar límits als fills? A "L'ofici d'educar" parlem de com posar límits amb la psicòloga de criança respectuosa i autora del llibre "Criar i jugar", Elisenda Pascual, que és la psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia; Míriam Tirado, escriptora, consultora de criança conscient i autora d'una trentena de llibres, entre els quals hi ha "Límits" i el darrer, "Criar junts". Sentirem com porten els límits a casa de Sergi Vives, pare de bessones. I acabarem amb Jaume Centelles, amb els llibres per somiar.

Vivim en l'analfabetisme de la natura, desconnectats de la nostra essència, oblidant que també som natura i desaprofitant el medi natural com a espai per aprendre, experimentar i créixer, coincideixen els experts en la celebració dels deu anys de "L'ofici d'educar". Fem un programa al cor del Montseny amb el doctor en Ciències Ambientals i geògraf Martí Boada, referent internacional en l'educació ambiental; la psicòloga experta en acompanyament familiar Lara Terradas; la formadora en escoles del bosc amb "Viure silvestre" Vicky Mateu; la fundadora i directora de la Granja Ability Training Center, a Santa Maria de Palautordera, Cristina Gutiérrez Lestón, experta en educació emocional i ambiental i escriptora, i la doctora en Biologia Katia Hueso; i tots vosaltres! Un programa molt coral en què també hem comptat amb la participació de la psicòloga Alba Alfageme, el Dr. Francisco Villar; el psicòleg Joan Roa, l'educadora social Clara Darder, la psicòloga Sílvia Palou, l'especialista en el joc Imma Marín, Asier Àlvarez, representant de la tertúlia de joves PRO, el psicòleg Jaume Funes i la Nina, l'Ona i la Maia. I la jornada també ha comptat amb els TED de l'escriptor i mestre Jaume Cela, representant de la tertúlia de savis mestres; la terapeuta Gestalt i professora Marta Butjosa i les explicacions fantàstiques de Jaume Centelles amb "Els llibres per somiar".

Hi ha certa por de parlar de segons quins temes a l'aula, fruit del que va passar amb el procés, apunten els docents. Però l'escola ha de posar context al que passa al món, i s'ha de parlar també del que passa a Palestina, dels desnonaments i de la guerra d'Ucraïna; de tot allò que afecta la societat, asseguren els mestres de la tertúlia de savis docents de "L'ofici d'educar": Jaume Cela, mestre i escriptor de més d'un centenar de llibres, com "Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat"; Agnès Barba, mestra d'infantil i directora durant 10 d'anys de l'escola dels Encants; el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l'educació inclusiva, autor d'"Aprenent a veus, un segle d'educació diferenciada"; Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de "Vaig començar a anar a l'escola als sis anys, memòries d'un mestre" i Coral Regí, biòloga i mestra, directora durant anys de l'escola Virolai, i membre del grup d'experts per la millora educativa. I acabarem amb els llibres per somiar de Jaume Centelles.

L'ecoansietat, la preocupació pel canvi climàtic, afecta sobretot infants de 7, 8 i 9 anys, que són els que tenen més preocupació ecologista; i hi torna a haver un repunt als 18, 19 i 20 anys. Segons l'enquesta "El futur és clima", entre 9.000 joves espanyols, un 82% han patit o pateixen ecoansietat. El canvi climàtic està reconegut com una de les amenaces més greus per a la salut mental, amb conseqüències físiques i psicològiques. Però com es manifesta l'ecoansietat en nens i adolescents? Com els podem ajudar? Com els podem parlar de la crisi climàtica sense crear alarmisme i motivar a l'acció? A "L'ofici d'educar" parlem de com abordar l'ecoansietat dels menors amb el professor de secundària Jordi Marín i Monfort, autor d'"Educar per al col·lapse. Reflexions des de l'aula"; la doctora en Psicologia Ambiental Silvia Collado, coautora de "Conciencia ecológica y bienestar en la infancia", la psicòloga Marta Torra, autora d'"Afectacions emocionals del canvi climàtic en els nens i adolescents", i Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l'Institut Moianès. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

L'educació és la base de la salut democràtica, defensa Pilar Benejam, abanderada de l'escola pública i que assegura que el taló d'Aquil·les del sistema educatiu és la falta de formació pràctica dels mestres. Sense pèls a la llengua, contundent i amb una llarga experiència, Pilar Benejam és tot un referent per a la comunitat educativa i la renovació pedagògica. A "L'ofici d'educar" conversem amb Pilar Benejam, mestra, geògrafa, doctora en Pedagogia, catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, la Literatura i les Ciències Socials de la UAB, i mestra de mestres. Té la Creu de Sant Jordi i uns quants honoris causa, i és autora de "Quina educació volem?". Sentim també què li devem a Pilar Benejam, segons Mar Hurtado, presidenta de l'Associació de mestres Rosa Sensat. I acabarem amb el "Manual pràctic per afrontar el conflicte escolar" amb Marta Butjosa, terapeuta Gestalt; i els "Llibres per somiar" amb Jaume Centelles.

Hi ha estudis que afirmen que dues hores de TikTok fan el mateix efecte que una mica més d'una ratlla de cocaïna. Sabent això, ho permetríeu als vostres fills?, es pregunta el Dr. Francisco Villar. Abanderat de prohibir els mòbils als menors perquè a la consulta hi veia l'addicció que provocaven, les famílies, desesperades, en les xerrades li demanaven eines per combatre-ho. Per als pares ha escrit "Com les pantalles devoren els nostres fills", amb estudis que confirmen les conseqüències per als menors de créixer amb les interferències de les pantalles. I perquè ho expliquem als fills, ha escrit "Sense pantalles sento i penso millor" i "Coneixent les meves emocions penso i sento millor". A "L'ofici d'educar" parlem de posar límits als mòbils amb el Dr. Francisco Villar, psicòleg infantil i juvenil del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona. Sentirem també Cristina Fernández Rovira, doctora en Antropologia i Sociologia i coautora del llibre "Segrestats per les xarxes", amb Santiago Giraldo Luque. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

No té per què ser estressant, la tornada a l'escola, assegura el doctor Carlos González, pediatra de referència de criança respectuosa i autor d'una desena de llibres, entre els quals hi ha el clàssic: "Comer, amar, mamar". A "L'ofici d'educar" engeguem el curs fent consultori amb el pediatra Carlos González, que proposa fugir de les preocupacions per criar amb llibertat, estima i sentit comú. Els fills no ens prenen el pèl ni ens manipulen, defensa el pediatra, que assegura que tenim fills per tenir una vida més feliç, no només per educar-los o posar límits. Sentirem també en clau d'humor com es presenta la tornada a l'escola del Sergi Vives, pare de bessones. I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

Els hem qualificat de "generació de vidre", però es reivindiquen com a tot el contrari: com la generació que lluita per la justícia social, per expressar sense por com porten la seva salut mental; i per tenir veu pròpia i reconeguda. Han viscut l'adversitat: l'assetjament escolar, la malaltia d'un pare, el trasllat a un altre entorn per motius econòmics i les lesiones esportives, i senten que per superar-ho és clau verbalitzar-ho, l'autoconeixement i demanar ajuda. A "L'ofici d'educar" fem tertúlia de joves pro, amb Asier Àlvarez, que estudia 4t d'ESO científic biològic a l'Institut Josep Tapiró, de Reus; Esther Espinosa, que estudia 4t d'ESO a l'Institut Escola Daniel Mangrané, de Jesús (Tortosa); Ariadna Martínez, estudia 1r de batxillerat humanístic a l'Institut La Plana, a Vic; Pol Julian, fa 1r de Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona, i Noé Santallusia, de 3r d'ESO de l'Institut Joan Solà, de Torrefarrera (al Segrià). I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Teatralitzar una suma o un procés químic, treballar la vergonya, la creativitat, l'expressió oral, l'empatia, l'autoconeixement, els conflictes o la cooperació són algunes de les oportunitats que ofereix el teatre als centres educatius. A "L'ofici d'educar" parlem del poder transformador del teatre a l'aula amb la doctora en Teatre i Educació Xesca Vela Carmona, autora del llibre "Teatre i educació" i que ha observat canvis espectaculars en l'alumnat gràcies al teatre. També amb la Montserrat González, doctora en Pedagogia, llicenciada en Psicologia i en Direcció i Dramatúrgia i sotsdirectora de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) i amb David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona i autor d'"Educa el teu cervell". També sentirem el testimoni de l'Aroa i el David, alumnes de teatre, de la mestra Susana Brieba i de l'actriu i pedagoga Rosa Gàmiz. I acabarem amb els "Llibres per somiar", del Jaume Centelles.

Els caps de setmana són moltes les famílies atrafegades que porten els fills amunt i avall a les diverses competicions esportives. L'esport té un potencial educatiu enorme, però no de per si, depèn de com es treballa. Quins valors ha de tenir un club d'esport formatiu? Què li hem de demanar a l'entrenador? Com ens hem de comportar les famílies a la grada? Com es poden evitar insults i males pràctiques al camp? I com hem de comentar el postpartit amb els nostres fills? A "L'ofici d'educar" parlem d'esport i valors amb Joan Arumí Prat, doctor per la UVIC, professor, entrenador de bàsquet, autor d'"Entrena'ls per cooperar" i coautor de "Des de la graderia"; el psicòleg esportiu Pere Alastrué, autor de "L'educació en valors a través de l'esport: recursos per als diferents agents esportius"; Roger Pallarols, durant 20 anys mestre, responsable del programa de cultura i valors del Centre d'Excel·lència Esportiva del FC Barcelona, entrenador d'hoquei i autor d'"Eduquem amb l'esport", i Pep Marí, psicòleg esportiu, autor de "Decisiones vitales". I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Tots els éssers humans compartim una pàtria comuna, l'úter matern, i el que hi passa marca el nadó i la vida adulta, defensa la doctora Ibone Olza, referent europea de la salut mental perinatal, concepció, part i postpart. I, per tant, hem de conèixer i cuidar la gestació, l'embaràs i el part com un tresor. Al llibre "Gestar", Ibone Olza ens desvetlla que no és l'espermatozou campió que arriba a cops de colze per fecundar l'òvul, sinó que cooperen entre tots i l'òvul tria per qui es deixa penetrar. O que és a través dels petons i l'olor que les dones discriminen amb quin home tenen més possibilitats de procrear. O que les mares porten al cervell ADN dels fills i, per tant, també dels pares de les criatures. O que el futur de la reproducció passarà cada vegada més per un laboratori. A "L'ofici d'educar", conversem amb Ibone Olza, directora de l'Institut Europeu de Salut Mental Perinatal i autora també de "Parir", "Palabra de madre: el poder de la maternidad", "Lactivista" i "Psicología del embarazo". Sentirem també la psicòloga perinatal Elisenda Pascual, autora de "Maternitat invisible". I acabarem amb els llibres per somiar, amb Jaume Centelles.

El mestre Jaume Cela lamenta que un futbolista tingui un minut per no dir absolutament res, mentre que els mestres no surten als mitjans. Els docents reivindiquen més presència de l'educació als mitjans: els mateixos minuts per a esports que per a educació, fent notícia de les bones pràctiques educatives. Els sap greu que es facin debats sobre temes educatius sense ni un sol docent i demanen reconeixement, respecte i millor formació docent. I proposen tancar el curs posant l'accent en l'avaluació conjunta, en lloc de les notes, i celebrant el que s'ha après junts. A "L'ofici d'educar" tanquem el curs de la tertúlia de savis docents amb Jaume Cela, Coral Regí, Joan Maria Girona, Susanna Soler Sabanés i Agnès Barba. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

El boom dels pòdcasts ha arribat per quedar-se als centres educatius. Cada vegada més escoles i instituts aposten per crear continguts radiofònics a classe, que publiquen i comparteixen amb tota la comunitat educativa a través de les xarxes. Una de les claus d'aquest interès és la motivació que genera: no és el mateix fer una classe normal que posar un micròfon al davant de l'alumnat. Del poder del pòdcast a l'aula en parlem a "L'ofici d'educar", amb Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l'Institut Moianès, i els alumnes Guillem Riera García i Ona Gros Henestrosa, de segon d'ESO, que han creat el pòdcast "Això es pot salvar"; i Pepa Adell Nolla, tutora de cinquè de l'Escola Doctor Alberich i Casas, de Reus, on fan ràdio gràcies al programa Bibliotech; i dos dels seus alumnes: Ariadna Marca Suárez i ⁠Nil Tafunell Morató. Sentirem també Raquel Tornay, coordinadora de Ràdio de l'Escola Estalella i Graells, de Vilafranca. I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

A "L'ofici d'educar" conversem amb el pedagog Francesco Tonucci, professor, dibuixant, investigador i un referent mundial a l'hora de mirar amb ulls d'infant nens i nenes. Reivindica la infància com l'etapa més important de la vida, no un assaig per a la vida adulta. I defensa l'autonomia i el joc lliure, i escoltar-los perquè ens ajudin a millorar la política i la societat. Reconegut i premiat, és el creador de "La ciutat dels infants", una xarxa de més de dues-centes ciutats més sostenibles i jugables en 15 països del món. És autor de "Per què la infància", "Perill, nens: Apunts d'educació", "Manual de guerrilla urbana", "Els infants pensen d'una altra manera", "Quan els nens diuen prou" i les vinyetes d'"El Frato", on retrata amb ironia el seu pensament educatiu. Sentirem també Cinta Vidal, pedagoga i editora durant anys de l'editorial Graó. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Ser feminista o progressista ja no és transgressor, i ser de dretes és contracultural, entre alguns joves. Les enquestes confirmen el gir conservador dels joves, amb posicions pròximes a l'antifeminisme i l'extrema dreta, entre la ràbia i la desesperança. Com hem arribat fins aquí? Per què els atrau el discurs dels "fatxatubers", les "trad wives" antifeministes i la manosfera? I com els podem protegir dels discursos d'odi de les xarxes: masclistes, racistes, classistes, homòfobs i d'extrema dreta? En parlem amb Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge i expert en xarxes socials; Paula Quílez Relaño, politòloga especialitzada en ideologia política, i el psicòleg Joan Roa. Sentirem també Alex Cabo Isasi, expert en el discurs d'odi a les xarxes socials; Raúl Cuevas, director i realitzador de "La xarxa ultra", i Rocío Vidal, periodista infiltrada en un curs d'Amadeo Llados, un dels influencers que capten l'atenció dels menors. I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

A "L'ofici d'educar" parlem de com conciliar escenaris i criança amb la parella Jordi Coll, actor, cantant i ballarí, i Marta Tomasa, ballarina, actriu i coreògrafa. Estimen amb passió els escenaris i la família a parts iguals, tot i que reconeixen que han hagut de fer renúncies pels seus fills: el Pau i la Jael, de 6 i 8 anys. Viuen amb la incertesa de no saber quan els sortirà una feina, han de ser versàtils i no poden escollir projecte si volen cobrar. Però dalt d'un escenari senten plenitud. Sis de cada deu intèrprets catalans, actors, ballarins i artistes visuals viuen sota el llindar de la pobresa, i sobreviuen gràcies a una feina extra, segons la Fundació AISGE. Com s'ho fan en el dia a dia el Jordi i la Marta? Com ho viuen els seus fills? Què li demanen a la vida? Sentirem també com concilia l'actriu Mercè Llorens. I acabarem amb el "Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar", amb la terapeuta Marta Butjosa, i "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Són de pòdcast i miren el futur distòpic amb el sentit de l'humor de "Plats bruts" i creativitat. Tenen por a quedar-se sense feina substituïts per les màquines i la IA, al canvi climàtic, a l'extinció i a la pujada de la ultradreta. Alerten de la dependència als likes i als mòbils i del perill d'informar-se només per xarxes. I aposten pel consum responsable, millorar l'educació i recuperar el respecte per als docents. Tanquem curs de ràdio del Projecte de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació amb sis instituts: Adrià Soriano de l'Institut Les Margues (de Calldetenes, Osona); Nàhuel Perí Pellejà de l'Institut Priorat (a Falset); Laia Garcia Serrat de l'Institut de Gurb (a Osona); Pol Güell Rigall de l'Institut Vilafant (a l'Alt Empordà); Noé Santallusia Sabalete de l'Institut Joan Solà de Torrefarrera (al Segrià) i Rita Cuadrado Batlle, de l'IE Josep Maria Xandri de Sant Pere de Torelló (a Osona).

Com podem acompanyar en la por dels monstres, de la foscor, de dormir, dels lladres, de la mort o de dormir fora de casa? No s'ha de salvar els infants de la por ni menystenir-la o ignorar-la amb frases com "no tinguis por". La por és una emoció bàsica que aporta una informació que cal mirar. Sostenir els infants mentre hi transiten i aprenen a regular-la és clau perquè la visquin com una oportunitat i per afavorir la seva salut emocional. Com els podem ajudar a regular les seves pors? Fins a quin punt projectem les nostres pors sobre els nostres fills? I quins són els millors recursos per ajudar-los a calmar les pors? A "L'ofici d'educar " fem un consultori sobre pors infantils amb la psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia", Elisenda Pascual, autora de "Criar i jugar", i amb la psicòloga clínica Roser Batalla. Sentirem el testimoni de la Montse i dels seus fills, el Biel i el Bruc; i en clau d'humor, les pors de les filles del pare primerenc de bessones Sergi Vives. I acabarem amb el Jaume Centelles i el concurs dels llibres per somiar.

Són moltes les generacions que han crescut i continuen fent-ho amb els còmics. I en els darrers anys hi ha hagut un autèntic boom de novetats, rècords de vendes, nous gèneres, temàtiques i públics, que marquen el moment dolç que viu el còmic en català per a infants i adolescents. El còmic és un aliat per introduir els més petits a la lectura i passar-ho bé. I no només per als experts, que reivindiquen més presència de còmics als centres educatius, pel seu valor pedagògic i didàctic, per la seva força social i pel seu llenguatge creatiu únic i identitat pròpia. A "L'ofici d'educar" sentim les recomanacions d'Antoni Guiral, crític, divulgador, guionista i editor de còmic, autor de "Còmics, manual de instrucciones"; Montserrat Terrones, directora i editora de l'editorial Finestres, agermanat amb la llibreria Finestres; Óscar Valiente, director de l'editorial i la llibreria Norma Còmics; José Antonio Serrano, divulgador especialista en còmic infantil i juvenil i Artur Laperla, autor del best-seller "Superpatata". I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

La convocatòria d'eleccions ha aturat el que havien de ser els pressupostos més expansius en matèria d'educació, amb un creixement de prop del 10%. I deixa de banda temes urgents com: revertir els devastadors resultats PISA, fer les paus amb els sindicats, reduir la segregació i l'abandonament prematur, el decret d'inclusió o l'ús del català a l'escola. De les assignatures pendents en matèria d'educació de cara a les eleccions del 12M, en parlem amb 4 experts en educació: Diana Silva, periodista del diari Ara; Bernat Ferrer, periodista del Diari de l'Educació; Sara Cañete, periodista de Catalunya Ràdio, i Àgata Fàbregas, periodista de TV3. I acabarem amb el concurs dels "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

A "L'ofici d'educar" entrevistem la psicoterapeuta Laura Gutman, una referència a nivell mundial per haver estat la primera d'acompanyar i posar nom als sentiments ocults i poc reconeguts de la maternitat i la criança de milers de dones. I a partir d'aquí, es va adonar que el problema de tot el que vivim, tinguem o no fills, està en la infància i en el desemparament que hi vam sentir. És autora de "La maternitat i l'encontre amb la pròpia ombra", un clàssic, èxit internacional de vendes i "Del poder del discurso materno", una introducció a l'Escola de la Biografia Humana, de la qual és creadora. Sentirem també el llegat de Laura Gutman per la psicòloga Paola Roig i per la terapeuta Yvonne Laborda. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Explica el neurocientífic David Bueno que hi ha persones que pensen que la seva intel·ligència pot créixer si es motiven, si hi dediquen esforç, si ho intenten amb optimisme i bona disposició: són de mentalitat de creixement. I n'hi ha d'altres que creuen que la seva intel·ligència ha arribat al seu límit: són persones de mentalitat fixa. La mentalitat de creixement, un concepte ideat per la psicòloga Carol Dweck, és la creença que podem augmentar la capacitat d'aprendre sempre si tenim l'actitud adequada. Com es pot educar per tenir una mentalitat de creixement? A casa i a l'escola. En parlem a "L'ofici d'educar" amb David Bueno, Doctor en Biologia; fundador de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona i autor d'"Educa el teu cervell". I acabarem amb el manual pràctic per afrontar el conflicte familiar amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa i els llibres per somiar del Jaume Centelles.

S'ha sentit poc o res del que pensen els joves dels baixos resultats de l'informe PISA. I tampoc què pensen del cas de La Manada ni del de Dani Alves. O de si estan d'acord que el feminisme ha anat massa lluny, amb el seu suposat gir a la dreta o que controlar la parella és amor. En parlem avui amb la tertúlia de joves PRO, seleccionats del curs del projecte Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació amb "L'ofici d'educar": Roger Vilaredes, 16 anys, fa batxillerat social a l'Institut Guillem de Berguedà, a Berga; Esther Espinosa, 15 anys, de 4t d'ESO a l'Institut Escola Daniel Mangrané de Tortosa; Asier Àlvarez, 15 anys, de 4t d'ESO científic biològic a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Ariadna Martínez, de 15 anys, fa 1r de batxillerat humanístic a l'Institut la Plana, a Vic; i Clèlia Mei, 18 anys, estudia 1r de Dret a la UB. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

La revolta de les famílies, amb Adolescència lliure de mòbil, ha posat a l'agenda política i social les conseqüències de l'ús dels mòbils per part dels menors. I ha pressionat el Departament d'Educació per, finalment, regular-los: estan prohibits a primària, i a secundària només es poden fer servir per indicació dels docents. Regulats els mòbils als centres, ara ens toca a les famílies? Què diuen les evidències sobre l'abús dels mòbils per part dels menors? A quina edat es pot donar el primer mòbil? Per què ens costa tant exercir el control parental? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Francisco Villar, doctor en Psicologia, psicòleg infantil i juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i autor de "Com les pantalles devoren els nostres fills"; Marina Fernández, neuropsicòloga, professora de la universitat Abat Oliba CEU i portaveu del moviment Adolescència lliure de mòbil, i José Ramon Ubieto, psicòleg clínic i autor de "Mòbils i pantalles i les infàncies i adolescències, addictes o amants?". I acabarem amb els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles.

La societat del consumisme triomfa amb productes hipersexualitzats de dones per a nenes, com la Barbie. Un videojoc ven més si té característiques sexuals, i una nena de 10 anys té més "likes" a TikTok si penja una foto en biquini. Amb la hipersexualització, la sexualitat es posa al centre: la vestimenta, ser sexi, pintar-se les ungles, gens propi de la infància. I s'ignoren la resta de qualitats i capacitats de les nenes. El món audiovisual perpetua els rols de gènere que impacten en l'autoestima dels menors. Com podem protegir les nenes de la hipersexualització? Com es pot detectar el sexisme d'un producte audiovisual? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa i acompanyament familiar; Anna Plans, presidenta de l'Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya; Patricia Luján, directora creativa amb perspectiva de gènere, que ens presenta el projecte "Enfoquem en púrpura" de Metges del Món; i Nuria Valero, d'escoles cooeducatives de Sant Cugat del Vallès. Sentirem l'humor del pare primerenc de bessones Sergi Vives. I acabarem amb "Com educo", amb Lara Terradas.

Més escolta de qualitat per part dels pares, sempre massa enfeinats. I més temps de qualitat en família. Participar més de les decisions que els afecten. I que els ajudin a acabar amb el bullying i a regular millor les pantalles. Són algunes de les peticions dels 5.000 infants de Barcelona que han participat en l'Agenda dels Infants, de l'Institut Infància i Adolescència (per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona). Els nens i nenes han expressat 11 demandes, 300 propostes i 100 idees per millorar el seu benestar i el món. En parlem a l'"Ofici d'educar" amb l'Ismael, la Isabella i l'Annie, de 5è de primària de l'Escola Cervantes; la Simona, el Quim i la Laia, de 5è de primària de l'Escola Guinardó; la Laia Curcoll, responsable de comunicació de l'Institut Infància i Adolescència i el pedagog Francesco Tonucci. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Han trobat "la fórmula Xiula": cançons amb contingut pedagògic, en tots els estils, de qualitat i festives, que enganxen petits i grans. Amb una carrera musical de 12 anys, són el grup de referència de la música familiar, que entusiasma també la comunitat educativa per la seva labor social i integradora. D'aquí que a les escoles les seves cançons ja són un recurs educatiu. El Jan i el Rikki, educadors socials, visiten els centres educatius per crear amb cada grup classe "la seva mirada estràbica", el cant a la diversitat familiar dels Xiula. Jan Garrido i Rikki Arjuna ens presenten a "L'ofici d'educar" el nou treball dels Xiula: "Babynova", 14 cançons que van des de l'autoestima al dol, passant per la prevenció dels abusos, un himne als perdedors, la salut mental o els rots. Sentirem per començar la família de l'Ona, i acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

L'edat biològica ideal per ser mare és entre els 20 i els 30 anys, però cada vegada som pares i mares més tard, i s'ha vist que la fertilitat cau en picat amb l'edat. Entre un 15 i un 20% de les parelles en edat reproductiva tenen problemes d'esterilitat. D'aquí que un de cada 10 naixements a l'estat espanyol ja és fruit de la reproducció assistida, i la demanda no para de créixer; mentre que la Seguretat Social només la cobreix fins als 40 anys. Quines tècniques hi ha de reproducció assistida? I quin el seu cost emocional, econòmic i físic? A "L'ofici d'educar" coneixem a fons la reproducció assistida amb la Dra. Sara López, especialista en ginecologia i obstetrícia i autora de "Quiero quedarme embarazada", i Gina Oller, embriòloga i psicòloga, autora de "Quiero ser mamá". I sentirem també els testimonis de la Gemma; Júlia Bertran Lafuente, autora d'"Estimada desconeguda", i la il·lustradora Lyona Ivanova, autora de "MadrEH?" I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

Estan convençudes que ha arribat el moment de posar les mares al centre de la societat. Parlen sense embuts de "les coses que els passen a les mares fent de mares": la culpa, els límits, la corresponsabilitat, les sogres, la sexualitat i la violència obstètrica. I així han fet el ple a la sala Apolo, de Barcelona, comencen gira per diverses ciutats, i ho peten amb el pòdcast "La vida secreta de las madres". A "L'ofici d'educar" ens acompanyen Andrea Ros, doula i actriu, autora de "Lo hago como madremente puedo", i la psicòloga Paola Roig, autora dels llibres "Crianza imperfecta" i "Madre: Escúchate, compréndete y date lo que necesitas". Sentirem també la psicòloga Elena Crespi, i acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

D'una fossa comuna de la Pedraja, a Burgos, el documentalista Sergi Bernal va estirar el fil de la vida del mestre català de la República Antoni Benaiges, que inspira la pel·lícula "El mestre que va prometre el mar"; èxit de públic amb més de 250.000 espectadors i nominada a 6 Gaudís i 5 Goyes. De la força pedagògica del mestre Benaiges, en parlem a "L'ofici d'educar" amb Sergi Bernal, Premi Ciutat de Barcelona 2020 i Marta Mata de Rosa Sensat del 2022, creador d'una exposició de fotografies, del documental "El retratista", de diversos llibres i de xerrades als centres educatius; Beth Gil, mestra de 6è de primària de l'Escola Ferran de Sagarra (de Santa Coloma de Gramenet), i els seus alumnes Pablo i Júlia, que han treballat Benaiges. I sentirem també el guionista de la pel·lícula "El mestre que va prometre el mar", Albert Val, i el protagonista, Enric Auquer, i la filòsofa Marina Garcés. I acabarem amb els "Llibres per somiar", de Jaume Centelles.

Com hem arribat fins a la davallada de resultats del darrer Informe PISA? En parlem a "L'ofici d'educar" des de l'expertesa de 5 docents: Jaume Cela, Joan Maria Girona, Susanna Soler Sabanés, Agnès Barba i Coral Regí, que forma part de la Comissió de 18 experts que han d'impulsar millores del sistema educatiu. Quin és el valor real de PISA? Com es pot millorar el sistema educatiu, més enllà de PISA? Quina petjada deixarà en els joves l'etiqueta d'"els pitjors resultats"? I en els docents? Com es combaten la desafecció escolar, el desànim docent o la segregació? I per què cal un pacte nacional per l'educació? I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Són joves fascinats per les tafaneries i els influencers, conscients i temorosos de les xarxes i amb ganes d'aprendre a ser adults. Són adolescents de cinc instituts de Catalunya que han participat en el Projecte de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació, amb "L'ofici d'educar" i Catalunya Ràdio. Amb ells hem fet un curs per aprendre a fer ràdio a partir d'una pregunta: Món virtual i món real són el mateix, per als joves? I ho hem culminat amb un programa de ràdio des de la sala de Lectura de Reus. En parlem amb Asier Àlvarez i Alan Pinheiro, de l'INS Josep Tapiró, de Reus; Èric Balaguer, de l'INS Vilafranca 2, de Vilafranca del Penedès; Yaissa Rojas i Laura Díaz, de l'INS Puig i Ferrater, de la Selva del Camp; Valentina Borràs, de l'IE Daniel Mangrané, de Jesús, a Tortosa, i Berta Mena i Gabriela Rico, de l'INS Carles Vallbona, de Granollers.

Quina és la darrera promesa important que heu fet o que us han fet? Amb aquesta pregunta comença el darrer llibre de la filòsofa Marina Garcés, "El temps de la promesa", en què lamenta la banalització de la promesa, perquè prometre de debò implica un vincle, compromís i acció. Es pot viure sense promeses? Quin és el preu de ser fidel o de trair una promesa? Quina és la força d'una promesa incomplerta? I què promet la intel·ligència artificial? A "L'ofici d'educar" comencem el 2024 amb Marina Garcés, Premi Ciutat de Barcelona, Premi Rosa Sensat, autora d'"Escola d'aprenents", "Males companyies" i "El temps de la promesa". I acabarem amb els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles.

Entre un 15 i un 30% dels infants tenen alta sensibilitat: són molt sensibles als estímuls interns i externs i són més empàtics i profunds. Com podem reconèixer l'alta sensibilitat en el nostre fill o filla? I com se'ls pot acompanyar, a casa i a l'escola, perquè l'alta sensibilitat sigui un do en lloc d'una maledicció? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Teresa Nandin, presidenta de l'Associació de Persones amb Alta Sensibilitat i membre del comitè científic de Pas Espanya; Leonardo Huncal, psicòleg i psicoterapeuta sistèmic especialista en infants i adolescents NAS; la psicòloga Ursula Perona, autora de "NAS: Niños Altamente Sensibles", i l'Esther, mare d'un infant amb alta sensibilitat. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Triar un joc o una joguina per a un nen o una nena és un acte d'amor, de consciència i de sentit comú, defensa Imma Marín, experta en jocs i joguines, creadora de Marinva i autora de "Jugar": un extens inventari de jocs i joguines. La majoria de nens i nenes tenen més joguines de les que necessiten, i l'excés de joguines mata les ganes de jugar, afirma l'experta. Imma Marín ens dona, a "L'ofici d'educar", criteris per triar amb consciència jocs i joguines. I també consells pràctics per fer la carta als Reis. Sentirem els millors regals de Reis del Bruc, de 10 anys, i el Biel, de 6. I també sentirem el "Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar", amb la terapeuta Gestalt Marta Butjosa. I acabarem amb el concurs dels "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

A "L'ofici d'educar" us desitgem bon Nadal amb 10 recomanacions literàries de 0 a 16 anys de l'especialista en literatura infantil i juvenil Jaume Centelles. Comptarem també amb les propostes de llibres de l'Arlet, de 10 anys; la Greta, de 8; i la Valentina i l'Abril, de 13. Tots els de l'equip de "L'ofici d'educar" --la Rosa Sillué, la Nuria Ventura, l'Elisabet Pedrosa, la Lara Terradas, la Marta Butjosa, el Sergi Vives i el Jaume Centelles-- us desitgem bones festes!

"Això no és Suècia" és la sèrie d'èxit entre les famílies amb criatures, perquè s'hi veuen reflectides i identificades. És una mirada humorística i tendra de totes les petites imperfeccions i fracassos d'una generació bolcada en l'excel·lència de la criança, assegura Aina Clotet, actriu, directora i creadora de la sèrie. Nominada al certificat internacional Green Film, ha rebut el Premi Europa 2023 a la millor ficció televisiva del Parlament Europeu i un premi del Festival de Göteborg. A "L'ofici d'educar" parlem amb la psicòloga i terapeuta a la sèrie i a la vida real Elisenda Pascual; els cocreadors i coguionistes de la sèrie Valentina Viso i Dani González; l'actriu i mare de la sèrie Pat Martínez del Hoyo i els protagonistes, Aina Clotet i Marcel Borràs. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Amb motiu de La Marató per la salut sexual i reproductiva, donem veu a joves de 16 i 17 anys. No tenen vergonya en parlar de sexe, perquè n'han pogut parlar a casa. Demanen una educació pel plaer sexual i el respecte, no només per conèixer la reproducció i protegir-se d'embarassos i infeccions. El seu despertar sexual va ser durant la pandèmia, i per a alguns va ser la porta al porno, que no els preocupa tant com als adults. De com viuen les relacions sexoafectives en parlem a "L'ofici d'educar" amb quatre adolescents: Núria Cano Ribas, Pol Orois Serrano, Laura Llenas Hernández i Àngel Marco Castejón; amb l'educadora social i terapeuta emocional de joves Clara Darder i amb la Montse Vallet, tiktoker experta en salut sexual i reproductiva. I acabarem amb els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles

Fa sis anys es va aprovar el decret d'inclusió que estableix que tots els infants, sigui quina sigui la seva condició, puguin anar a l'escola ordinària. Però malgrat els esforços de professionals, centres i administració, hi ha unanimitat que el decret d'inclusió no és encara una realitat per als 35.910 alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessiten aquest curs a Catalunya. A "L'ofici d'educar" parlem de com fer la inclusió real a l'aula amb Alfons Espinosa, director de l'escola Drassanes, de Barcelona; Núria Ivern, professora d'anglès i coordinadora a l'Institut Tapiró, de Reus; Marta Darnés, educadora social en centres de secundària de Girona; la psicopedagoga Silvie Pérez Lima, i Noemí Font, mare i activista de la inclusió. I acabarem amb "Com educo" amb la psicòloga Lara Terradas.

Se n'ha parlat poc i són essencials: són les emocions epistèmiques. Sobretot les positives, asseguren l'aprenentatge i són una arma contra la desafecció escolar, les drogues i la delinqüència. Fins a quin punt sentir-se estimat o meravellat activa l'aprenentatge? I el bullying o l'avorriment desactiven les ganes d'aprendre? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Rafael Bisquerra, catedràtic d'Orientació Psicopedagògica i president de la Xarxa Internacional d'Educació Emocional i Benestar; Anna Carpena, referent en educació emocional, mestra i autora de "La empatía es possible. Educación emocional para una sociedad empàtica"; Anna Comas, mestra que ha estat directora de l'escola La Maquinista, i amb la doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació Anna Forés. I acabem amb els llibres per somiar de Jaume Centelles.

Recuperar el dret a decidir què mengem i com es produeix el que consumim és el que es coneix com la sobirania alimentària. "Ens alimentem malament i en excés, fruit d'un model industrial sense consciència social ni ecològica que multiplica les malalties del segle XXI, derivades de la industrialització alimentària. Sense parar-nos a pensar en tot el que hi ha al darrere de cada producte", lamenta Jordi Masjuan, autor de "Canviar el món des de la taula". A "L'ofici d'educar" parlem de la pedagogia per a la sobirania alimentària a l'escola i a la família, amb Jordi Masjuan, cofundador de l'empresa Valors, temps de lleure i menjadors sostenibles per a infants; Dina Bashir, coordinadora de la delegació de Catalunya de Justícia Alimentària, i Esther Vivas, periodista i autora del llibre "El negocio de la comida". Sentirem també el sentit de l'humor de Sergi Vives, pare primerenc de bessones. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Creix l'interès per altres formes de "fer família", com la coparentalitat: parelles no sentimentals unides per la voluntat de tenir un fill que sumen esforços per compartir la criança des de l'amistat i la complicitat. Separar la relació de parella del projecte de tenir fills, quines conseqüències té per a la parella que cria? I per als fills? I per a les futures parelles sentimentals? A "L'ofici d'educar" parlem dels pros i contres de la coparentalitat: amb Carme Balaguer, antropòloga i creadora de copaternitat.com; Bruna Álvarez, antropòloga del grup de recerca AFIN de la UAB, i la psicòloga Sílvia Guillamon. I sentirem també el testimoni de la Lídia. I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

Criats en l'analfabetisme emocional, tendim a reprimir les emocions durant la criança, i quan no podem més esclatem en un volcà d'emocions. Com podem perdre la por de sentir les emocions més desagradables? Com podem acompanyar les emocions dels nostres fills i respondre-hi de manera assertiva i connectada? I a l'hora de criar, fins a quin punt ens allibera identificar i reparar les emocions pendents de la nostra infància? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Míriam Tirado, consultora de criança conscient i autora de més de 20 llibres, el darrer, "Sentir", i sentirem també el testimoni de la Berta, de 8 anys. A més, comptarem amb "El manual pràctic per afrontar el conflicte familiar", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa, i amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Amb l'arribada dels fills falta temps, s'acumula el cansament i apareixen nous rols i responsabilitats, i cau en picat el desig sexual. Gairebé la meitat de la població creu que les seves relacions sexuals empitjoren després de tenir criatures; el desig sexual disminueix un 61% en les dones i un 30% en els homes. Com es pot recuperar la intimitat, la connexió i la sexualitat amb la parella amb fills? En parlem a "L'ofici d'educar" amb les psicòlogues, sexòlogues i terapeutes de parella Marina Castro i Montse Iserte; la sexòloga Sonia Encinas, autora de "Feminidad salvaje", i el psicòleg i sexòleg Ignasi Puig Rodes. El Sergi Vives ens explicarà com aconsegueixen trobar un moment per "fer-ho" sent pares de bessones. I acabarem amb el concurs dels llibres per somiar amb el Jaume Centelles.

Aquest curs un degoteig de centres educatius han prohibit o han restringit el mòbil a les aules o al pati per protegir l'alumnat. La consellera d'Educació, Anna Simó, ha anunciat un debat sobre la regulació dels mòbils als centres i una decisió del departament al desembre. S'han de prohibir, els mòbils, als centres? Què canvia en un centre lliure de mòbils? Quina legislació caldria per regular els mòbils als centres? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Josep Maria Argemí, director de l'Institut Mont Perdut de Terrassa; Annabel Forner, directora de l'Institut Les Corts de Barcelona; Pep Porca, director de l'Institut La Ribera de Montcada i Reixac; Marc Masip, psicòleg expert en addiccions del programa Desconnecta, i el psicòleg Roger Ferrer Montero. I acabarem amb "Com educo" amb la psicòloga Lara Terradas.

A Catalunya el 2022 hi va haver més de 14.000 divorcis, prop de 40 parelles al dia. Som la 2a comunitat amb més divorcis, darrere d'Andalusia. S'entén normalment que un divorci és un trencament, un enfrontament, una guerra, i parlar de divorci conscient i amorós pot semblar revolucionari o contradictori. A "L'ofici d'educar" parlem del divorci conscient i amorós amb Cristina Salvia, psicòloga clínica, que treballa amb processos de separació conscients amb Matriusques; Rubén Rodríguez, terapeuta especialitzat en acompanyament a la parella del col·lectiu Pell de Ceba; Mon Tur, advocada, coach, mediadora i autora del llibre "Divorcis amb amor"; Rocío López, terapeuta gestalt, autora del llibre "Separada", coescrit amb Miguel Ángel Corrales, i la pedagoga Eva Bach, coautora amb Cecília Martí d'"El divorcio que nos une". I acabarem amb el concurs dels "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Són joves seleccionats del projecte Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació, que fem "L'ofici d'educar" i Catalunya Ràdio amb 10 instituts d'arreu de Catalunya. I l'objectiu és que es facin seva la ràdio i donar-los veu. Què els motiva i emociona? De què tenen por i què els enrabia? Com s'imaginen el seu futur? Com els agradaria que els tractéssim? Què tenen a dir-nos? Què canviarien del món? Estrenem tertúlia amb cinc joves PRO: Ariadna Martínez, de 1r de batxillerat de l'Institut La Plana (Vic); Roger Vilaredes, de 1r de batxillerat de l'Institut Guillem de Berguedà (Berga): Clèlia Mei, de 1r de Dret a la Universitat de Barcelona; Asier Àlvarez, de 4t d'ESO de l'Institut Josep Tapiró (Reus), i Esther Espinosa, de 4t d'ESO de l'Institut Escola Daniel Mangrané (Tortosa). I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Tres mil infants necessitarien cures pal·liatives pediàtriques a Catalunya, però l'any passat només en van rebre prop de nou-cents. El diagnòstic d'una malaltia greu infantil que amenaça o limita la vida de manera crònica és un tsunami per a una família, que ha d'assumir el rol de cuidadors 24 hores al dia, i que s'enfronta a un fet antinatural i devastador, com és la mort d'un fill o filla. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Sergi Navarro, pediatre, responsable de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'Hospital de Sant Joan de Déu i coordinador de les cures pal·liatives pediàtriques a Catalunya; Anna Varderi, llicenciada en Psicologia i gerent de la Fundació Enriqueta Villavecchia; Gemma Gómez, infermera de la Unitat de Pal·liatius Pediàtrics de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, i els testimonis de la Paola i la Karinna. I acabarem amb el concurs dels llibres per somiar del Jaume Centelles.

"The talk" és la xerrada que fan moltes famílies racialitzades als seus fills als Estats Units per evitar que acabin detinguts o morts a mans de la policia. I no només es fa als Estats Units, "la xerrada", perquè això també passa a Europa i a casa nostra. Com podem protegir els fills racialitzats del racisme? Vivim en un sistema racista? També a l'escola hi ha racisme? Emmalalteix, el racisme? Què és la pedagogia antiracista? En parlem a "L'ofici d'educar", amb Desirée Bela-Lobedde, activista compromesa amb el feminisme i l'antiracisme, autora de "Color carn" i "Ponte a punto para el antirracismo"; Lídia Casanovas, educadora i facilitadora de la cooperativa Filalagulla; Fatiha El Mouali, tècnica d'acollida, llicenciada en Econòmiques i doctora en Ciències de l'Educació, activista antiracista, investigadora en temes d'immigració, educació i racisme, i coautora de "Combatir la islamofobia", i el periodista Marc Almodóvar, autor d'"Els nostres George Floyd". I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

"Desaccelerar l'escola", demanen a la consellera Anna Simó cinc savis docents. I no només això, també potenciar "el bon mestre" i afavorir el treball en equip; fer de l'escola una "casa d'acollida" i combatre la segregació; abaixar ràtios i cuidar i estimar l'alumnat i els docents; reforçar l'aprenentatge de continguts acompanyant les emocions i mirar l'alumnat als ulls. Quatre docents de referència, ara ja jubilats, ens comparteixen la seva expertesa d'anys a les aules i les seves dèries per millorar l'educació. Estrenem tertúlia a "L'ofici d'educar" amb els mestres i professors jubilats Jaume Cela, Coral Regí, Joan Maria Girona, Susanna Soler Sabanés i Agnès Barba. Acabarem amb el "Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar", amb la terapeuta Gestalt Marta Butjosa, i el concurs dels "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

La primera ejaculació, l'espermarquia, s'associa encara amb alguna cosa bruta, que s'ha d'amagar, una barreja de culpa, por i plaer. Ens costa posar-hi paraules i hi ha vergonya a l'hora d'acompanyar la sexualitat dels nens des de petits. I ens posem les mans al cap quan busquen informació a internet, i fan del porno la seva escola, amb tots els riscos que comporta. Del sa despertar sexual dels nois en parlem a "L'ofici d'educar" amb Anna Salvia, psicòloga i escriptora, autora d'"El semen mola", una guia amena i didàctica per acompanyar la sexualitat dels nois; Ignasi Puig Rodas, psicòleg i sexòleg; Xavi Ybeas, terapeuta integrador humanista, que acompanya el despertar sexual dels nois; el psicoterapeuta Rai Crespi, i el terapeuta sistèmic Ruben Rodriguez. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

La baixa comprensió lectora és una de les assignatures pendents d'un curs que ha començat amb vaga de docents. Un de cada set infants finalitza la primària a Catalunya amb un baix nivell de comprensió lectora i amb risc de patir fracàs escolar. Som a la cua a 4t de primària a Espanya en comprensió lectora segons l'informe PIRLS, només davant de Ceuta i Melilla, i gairebé 20 punts menys que la mitjana europea. Què falla i quines solucions hi ha? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Héctor Ruiz, investigador i divulgador científic, autor de "Com aprenem?"; Marta López, directora del programa Lecxit de la Fundació Bofill; Mar Esteve Ràfols, doctora en Pedagogia i autora de "L'escola, casa de lectura" i el professor i filòleg Gerard Furest, autor del llibre "Decàleg irreverent per a la defensa del català". I acabarem amb el concurs dels llibres per somiar amb el Jaume Centelles

S'ha fet molt per empoderar les dones, però treballar amb nens, adolescents i homes és bàsic per acabar amb la violència masclista. Com es pot deconstruir la masculinitat tòxica dominant? Com es pot educar per una masculinitat sana? I com es poden afavorir les paternitats saludables? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Rai Crespi, psicoterapeuta especialista en masculinitats, creador "d'EntreHomes"; Rubén Rodríguez, educador, terapeuta sistèmic i especialista en criança i paternitat i creador de "Papadreando"; Joan Roa, psicòleg i investigador de psicologia social; i l'antropòleg Ritxar Bacete, autor d'"El poder dels nois" i "Nuevos hombres buenos". I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles

Cada vegada més parelles aposten per formes de relació més enllà de la parella convencional, fruit de sentir atracció amorosa, sexual o intel·lectual per altres persones. És compatible la no monogàmia amb la criança? Quines són les condicions i acords per obrir amb èxit una relació de parella? Com s'explica als fills, si és que s'ha d'explicar, que tenim una relació no monògama? Què són la parella híbrida i l'anarquia relacional? I quines estratègies hi ha per reconnectar amb la nostra parella, si no la volem obrir? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Nuria Jorba, psicòloga clínica, sexòloga, terapeuta i autora del llibre "Parejas imperfectas y felices"; la psicòloga i sexòloga Marina Castro i la també psicòloga i sexòloga Elena Crespi, autora de "Sortir de mare". I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Adaptar-nos al ritme de les criatures és clau per fer del viatge en família una experiència única per conviure, créixer, gaudir, descobrir i madurar. Què és sagrat a l'hora de viatjar amb criatures? Quines són les millors destinacions dins i fora d'Europa? Què s'hi ha de posar a la maleta? I quins trucs hi ha per viatjar barat i tenir entretinguda la canalla? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Norma Levrero i Marc Codolà, periodistes, amb el compte d'Instagram Normals, amb 37.000 seguidors, i el blog "El món ens espera", on comparteixen les seves experiències i assessoren per viatjar en família, i Anna Garcia, de "Viatjar amb nens". Sentirem l'humor del Sergi Vives, els "Llibres per somiar" del Jaume Centelles i el "Manual pràctic per gestionar el conflicte familiar" amb la Marta Butjosa.

Quan s'acaba l'escola obren les escoles d'estiu de mestres per compartir experiències, recuperar-se, descobrir noves eines i refermar la vocació docent. Millorar la formació docent repercuteix en l'educació de l'alumnat, però les dades apunten que només tres de cada deu mestres fan formació a l'estiu. Per conèixer les oportunitats de les escoles d'estiu parlem a "L'ofici d'educar" amb Eva Sargatal, secretària de la comissió executiva de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, que organitza la 58a Escola d'estiu Rosa Sensat; Montse Montanyà, mestra, psicòloga i presidenta del Moviment Educatiu de l'Alt Camp, que fa la 3a escola d'estiu; Mercè Lopez, mestra i impulsora de l'escola de formació online desigdaprendre.cat; Pilar Picas, artista i divulgadora d'alfabetització visual, i Teresa Garcia, presidenta de l'Associació de Mestres Alexandre Galí, que fa la 44a Escola d'Estiu del Vallès Occidental. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

En un món individualista: les escoles cooperatives fomenten amb passió i compromís, la solidaritat, l'emancipació i la cooperació dins i fora de l'escola. A Catalunya hi ha 40 escoles cooperatives que apleguen més de 5.500 socis cooperativistes i 1.800 treballadors, i que eduquen gairebé 17.000 alumnes, sota el paraigua d'EscolesCoop: Federació de Cooperatives d'Ensenyament de Catalunya. En parlem a L'ofici d'educar amb Marta Rebollar, directora de l'escola cooperativa Petit Món-Felisa Bastida de Castelldefels i presidenta d'EscolesCoop; i el seu vicepresident Enric Masià, director de l'escola cooperativa Elisabeth de Salou; Mercè Casals, exalumna i mare de l'AFA de l'escola Paidos de Sant Fruitós de Bages; Judit Hervás i Júlia Garcia, presidentes d'AlumnesCoop; Neus Font, referent i mestra de l'escola cooperativa integral Solc, i Elisabet Sánchez, directora del centre educatiu i terapèutic El Carrilet, escola cooperativa d'educació especial. I acabarem amb el concurs dels llibres per somiar amb Jaume Centelles.

ARTransforma va néixer el 2009 amb la voluntat d'"oferir a infants i joves amb discapacitat o problemes de salut mental una extraescolar de música". ARTransforma, en col·laboració amb 56 entitats, ofereix projectes i activitats artístiques per afavorir la inclusió, la transformació social i l'empoderament personal. En parlem a "L'ofici d'educar" amb la violista Queralt Prats, fundadora d'ARTransforma, i la ballarina Cristina Gubern, impulsora també del projecte; Edna Sey, afroactivista i cantant de "The Sey Sisters", i l'Alícia, participants de l'espectacle de clausura d'enguany, "Fantasia", al mercat de les Flors. I sentirem també el testimoni del Francesc, pare del Joan, jove de l'Orquestra integrada; i de l'Andreu, pare de l'Anna, que participa a Arts a l'Abast. I acabarem amb "Com educo amb Lara Terradas" i el "Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar", amb Marta Butjosa".

Són joves i de poble idealistes i orgullosos defensors del territori i la cultura, que trenquen estereotips: no saben viure sense música, sentit de l'humor ni la colla, i els seus referents són "El búnquer", el Jijantes FC, "Eufòria", Juliana Canet i la Kings League. Són conscients que les seves oportunitats educatives passen per deixar casa seva i aventurar-se a la ciutat, i estan 100% implicats en repensar el món. Tanquem curs de ràdio de "L'ofici d'educar" del projecte de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca amb representants de cinc instituts: Roger Bassols i Queralt Tolosa, de l'Institut Les Margues (de Calldetenes); Francesc Brull, de l'Institut Priorat (de Falset); Roger Vilaredes i Joan Casas i Abel Ollé, de l'Institut Serra de Noet (de Berga); Ariadna Martínez i Pere Llorà, de l'Institut de Gurb (Osona), i també d'Osona, Berta Ruano, de l'Institut del Voltreganès.

Un de cada cinc nens o nenes és o serà víctima d'abusos sexuals durant la infància. La primera confusió dels adults és reduir la sexualitat al sexe. Com parlar-ne per prevenir abusos? L'educació afectivosexual a l'escola i a la família protegeix l'infant d'abusos i tabús i construeix una sexualitat sana, segura i plaent. Com és la sexualitat infantil? Quina educació sexual es pot ensenyar a infantil? Com podem reaccionar davant de les mostres de sexualitat de l'infant? Com es poden prevenir i detectar abusos sexuals en la infància? En parlem a "L'ofici d'educar" amb la psicòloga perinatal Elisenda Pascual, autora del conte "L'ombra de la Clara", per ajudar a detectar abusos; l'antropòloga del grup de recerca Afin Estel Malgosa; la sociòloga de la cooperativa La Ciranda Júlia Sánchez, autora del conte "Aigua Marina" per acompanyar la sexualitat a la primera infància; la presidenta de la Fundació Vicky Bernadet; i el conte "La bici de la Lola" per ajudar a prevenir els abusos, de Laia Pibernat, Alba Barbé i Judit Piella. I acabarem amb Jaume Centelles i els "Llibres per somiar".

Demanem al sistema educatiu formació acadèmica, emocional, sexual, per acabar amb la violència masclista, en noves tecnologies, en valors, a més de detectar problemes d'aprenentatge, trastorns alimentaris, de conducta, abusos i dificultats econòmiques de les famílies; com si l'escola fos l'única responsable de l'educació. En l'era postpandèmia estem sobrecarregant el sistema educatiu de funcions? Com podem evitar docents cremats i alumnes desmotivats? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Alfons Espinosa, director de l'Escola Drassanes de Barcelona; Marta Darnés, educadora social en instituts de Girona; Núria Ivern, professora a l'Institut Josep Tapiró de Reus; la psicopedagoga Sylvie Pérez Lima; Maria Folch del Cerro, mare i creadora artística, i Esther Górriz, professora de secundària i tutora. Sentirem també el sentit de l'humor del Sergi Vives i "Com educo" amb la psicòloga Lara Terradas.

L'intent de suïcidi d'adolescents es triplica després de la pandèmia: dos de cada deu alumnes reconeixen haver tingut pensaments suïcides. Com pot ser que algú de només quinze anys desitgi morir? Com podem identificar i abordar el suïcidi de menors? Com s'han d'explicar casos com el de Sallent? I quin és l'efecte contagi del suïcidi a les xarxes i amb sèries com "13 razones"? De la prevenció del suïcidi de menors en parlem a "L'ofici d'educar" amb el Dr. Francisco Villar, psicòleg clínic, coordinador del programa d'atenció a la conducta suïcida en adolescents de l'Hospital Sant Joan de Déu i autor del llibre "Morir antes del suicidio"; Cecilia Borràs, psicòloga, el seu fill de 19 anys es va suïcidar i va fundar Després del Suïcidi. Associació de Supervivents (DSAS), i la periodista Maria de Quesada, amb 15 anys es va intentar suïcidar, creadora de l'associació La Niña Amarilla i autora del llibre homònim. I acabarem amb els llibres per somiar de Jaume Centelles.

A Catalunya hi ha més de 700 famílies acollidores i més de 900 infants i adolescents que viuen en famílies d'acollida; però no n'hi ha prou: 500 menors tutelats esperen en centres una família d'acollida que els ofereixi una llar temporal o permanent. Quines modalitats, requisits, dificultats i oportunitats hi ha per fer un acolliment familiar? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Samantha Martínez, educadora social i pedagoga del Servei d'Acolliments Familiars de la Creu Roja; Verònica Anton, psicòloga sanitària i directora de Senda, i sentirem també els testimonis de la Cèlia i el Jordi, la Míriam, l'Aurora, el Nacho i el Miquel, que han acollit criatures en diferents modalitats. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Les bibliotecàries i les biblioteques són claus per fer un país lector, combatre l'escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar. A "L'ofici d'educar" sentim les recomanacions estrella per Sant Jordi de 5 bibliotecàries: Eli Ramírez, bibliotecària de La Bòbila (l'Hospitalet); Núria Vouillamoz, bibliotecària escolar del centre educatiu Gerbert d'Orlhac (Sant Cugat del Vallès); Graciela Martínez, bibliotecària de Cassà de la Selva; Ana Merino, directora de la biblioteca de Torredembarra (Tarragona) i el bibliotecari Daniel Becerra, de la Biblioteca Benguerel de Barcelona. I sentirem també al Jaume Centelles, autor de "La biblioteca al cor de l'escola" i "El abrazo de la literatura", i la Vanesa Hernández, cap de Projectes Tranversals Infantils de la CCMA, que ens presenta la nova Superbiblioteca del SX3.

Mig milió d'estudiants de 4 a 16 anys participen en la First Lego League, present a 110 països i que va néixer als Estats Units davant de la falta d'enginyers/es. L'objectiu de la competició és formar l'alumnat en programació, robòtica i valors de forma lúdica i divertida, combinant enginyeria, treball en equip, amistat, superació, innovació i comunicació, i buscant solucions a problemes reals. En parlem a "L'ofici d'educar" amb "Els Legends", del barri de Sant Martí de Barcelona, 8 guanyadors dels Premis FLL: Lucía Echeverría Ibáñez, Arnau Gómez Rodríguez, Aleix Isla Moll, Elena Llavero Montañez i el seu entrenador, el professor Marc Gómez Llenas. I sentirem també l'equip REM2, robòtica educativa maristes de Girona, de 5è i 6è de primària: el Roger, la Maria, la Paula, el Martí, el Miquel i el David, guanyadors de l'FLL Girona i segons en valors al Campionat Nacional de Cartagena. I acabarem amb els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles i el "Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar" amb Marta Butjosa.

L'educació tradicionalment ha donat més valor al coneixement, però diversos corrents i docents reivindiquen també el protagonisme de l'educació emocional i de les mans. Posar paraules a les mans durant la petita infància és la proposta de Ruth Cañadas, educadora infantil i intèrpret de llengua de signes, que reivindica el poder dels signes per millorar la comunicació amb els nadons al llibre "Manos que cuentan", que ens presenta a "L'ofici d'educar". Tenir el cor present en la pràctica educativa és la proposta de Raquel Martínez Pulido, mestra d'educació especial a l'escola Solc de Tarragona, creadora de "Despertador d'il·lusions" i autora de "¿Cómo se llega al corazón del alumno?", que ens presenta avui. Sentirem també "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas, i el "Manual per afrontar el conflicte familiar", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa

Educar adolescents avui és més difícil que mai, assegura Alba Castellví, sociòloga, educadora i mediadora de conflictes, que atén cada dia a consulta pares i mares esgotats de discutir, d'insistir i de resistir, que volen recuperar l'alegria de viure en família. L'autora del best-seller "Educar sense cridar" ens presenta a "L'ofici d'educar" "Educar adolescents": eines pràctiques per gestionar amb èxit els conflictes quotidians amb els adolescents. Com respondre davant de faltes de respecte o insults? Com aconseguir que s'endrecin l'habitació? I com posar límits a l'abús del mòbil? Sentirem també Sònia López, psicopedagoga i mestra, autora d'"El privilegio de vivir con un adolescente: claves para educar con empatía y optimismo"; Jordi Royo, psicòleg clínic i autor de "SOS adolescents"; i Sara Desirée Ruiz, experta en adolescents, autora de "Te necesita aunque no lo parezca". I acabarem amb els llibres per somiar de Jaume Centelles i "L'illa dels ocells", de Pack Magic, amb Marga Almirall.

Estem dissenyats per aprendre, ens causa plaer i no ha de ser divertit, ha de ser interessant, fruit de l'experimentació, cooperatiu i emocionant; i llavors l'alumnat no hi escatimarà esforços. A "L'ofici d'educar" desmuntem mites del que motiva a aprendre amb Montserrat Pedreira, doctora en educació, mestra i formadora de mestres; Beatriz Fagundo, doctora en neurociència cognitiva, experta en neuropsicologia clínica, coautores del llibre "Diàlegs entre educació i neurociència", i Héctor Ruiz, investigador i divulgador científic, autor de "¿Cómo aprendemos?". Sentirem també l'humor de Sergi Vives, i "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

A França per als menors de 15 anys està prohibit el mòbil a l'escola; els fills de l'elit de Silicon Valley estudien en escoles sense pantalles i les escoles públiques dels Estats Units han denunciat les grans tecnològiques com TikTok o Instagram per provocar la crisi de salut mental dels joves. Sensibilitzar i educar alumnat i els docents en l'ús de les tecnologies és clau per combatre els riscos de l'excés de digitalització a l'aula. Quan sí i quan no s'ha de fer servir la tecnologia a l'aula? Quines competències tecnològiques han de tenir docents i alumnat? I què passa amb les dades digitals dels nostres fills a l'escola? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Miquel Àngel Prats, professor, psicopedagog i doctor en Pedagogia i autor de "Viure en digital"; Mireia Usart Rodríguez, professora, doctora en Educació i Tecnologies Digitals i investigadora; Héctor Gardó, doctor en Ciències de l'Educació i director d'Equitat Digital a la Fundació Bofill; el Carles, un mestre del Penedès i amb el ChatGPT. I acabarem amb Jaume Centelles i els llibres per somiar.

Per a un infant amb dislèxia l'escola és una cursa d'obstacles salvada per l'esforç, docents implicats, famílies lluitadores i les associacions. Un 10% de la població és dislèctica, segons l'OMS. És el trastorn de l'aprenentatge més comú i afecta la lectura i l'escriptura, imprescindibles en el procés educatiu. D'aquí que el 75% dels infants amb dislèxia tinguin un baix rendiment escolar, una realitat que fa patir i angoixa l'alumne i la seva família. Com es pot identificar i acompanyar la dislèxia del nostre fill/a? És hereditària? Quins recursos a l'escola i adaptacions a l'aula requereix l'alumnat dislèctic? A "L'ofici d'educar" en parlem amb Sheila i Aina Calvo, coautores del llibre "Como yo lo veo, como yo lo leo"; Neus Buisan, logopeda, dislèctica, autora de "Guia para padres disléxicos", "Què cal saber de la dislèxia" i directora de l'Associació Catalana de Dislèxia, i el seu president, el mestre Luis Darriba, dislèctic. Sentirem també Luz Rello, dislèctica i creadora de Change Dyslexia. I acabarem amb "Com educo", amb Lara Terradas.

Un de cada quatre embarassos acaba en mort perinatal, en molts casos invisibilitzada, no acompanyada, entesa, reconeguda ni elaborada. Com es pot afrontar i acompanyar la mort perinatal i trencar amb el silenci? Quin paper hi té la parella? Com s'explica la pèrdua gestacional a un germà? I quan s'està preparat per buscar un nou embaràs? A "L'ofici d'educar" en parlem amb Elisenda Pascual, psicòloga perinatal, autora del llibre poemari "Maternitat invisible"; Jan Garrido, terapeuta Gestalt i membre dels Xiula amb la cançó "Et faig un lloc" dedicada al dol perinatal i coautor amb Ariadna Díaz del conte "Ja no tindré un germanet", Maria Teresa Pi-Sunyer, doctora en Psicologia, especialista en dol perinatal, fundadora de l'associació Petits amb Llum i autora del llibre "Morir cuando la vida empieza", i Noelia Sanchez creadora del projecte "Cor a cor". I acabarem amb el concurs dels llibres per somiar de Jaume Centelles.

Guia pràctica per donar el pit amb benestar. Més enllà dels mites associats al dolor i al sacrifici, donar el pit ha de comportar felicitat al nadó i a la mare, asseguren les expertes. I si no es pot alletar, donar un biberó pot ser també una experiència íntima i amorosa. Com es pot evitar el dolor donant el pit? Es poden alletar nadons prematurs o bessons? Un impacte emocional talla la llet? En quins casos no es pot donar el pit? És compatible donar el pit i tornar a la feina? I com es pot fer el deslletament? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Alba Padró, consultora internacional de lactància, autora de "Som la llet" i creadora de LactApp; Laia Aguilar, llevadora de LactApp, i Ibone Olza, psiquiatra infantil i perinatal i autora de "Lactivista". I acabarem amb el "Manual per afrontar el conflicte familiar" amb la Marta Butjosa i "Com educo" amb la Lara Terradas.

D'infants i joves amb TDAH, n'hi ha mínim un a cada aula, afecta entre un 5 i un 10% de la població i és un risc no diagnosticar-los a temps. És un trastorn del neurodesenvolupament, una immaduresa del lòbul frontal. A la pràctica els costa concentrar-se, organitzar-se, són belluguets, immadurs en relació als companys, impulsius, impacients i esgotadors per als pares i mestres. I no identificar-los, ni tractar-los ni ajudar-los els aboca al fracàs escolar i és una bomba de rellotgeria emocional, alerten les expertes. En parlem a "L'ofici d'educar" amb la doctora Anna Sans, neuròloga infantil que fa 20 anys que treballa amb TDAH, directora mèdica de l'Institut Som Via de Neurodesenvolupament i Aprenentatge; Agnès Brossa, psicòloga jurídica i de família, autora del llibre "Em dic Joan i crec que soc dolent"; Mariona Carreras, mare d'un fill amb TDAH; Anna López, presidenta de TDAH Vallès, i el testimoni del Pol, amb TDAH. I acabarem amb Jaume centelles i el concurs dels llibres per somiar.

El llenguatge visual és una informació que ens arriba amb un cop d'ull, ràpid i fàcil. El 80% del nostre cervell és visual. El Visual Thinking o pensament visual és una eina que permet fer més atractius i entenedors els continguts a l'aula i a la vida, millora la capacitat de síntesi, expressió i memorització, i ajuda a buscar solucions als problemes. Com s'aplica a l'aula? I si pensem que no sabem dibuixar? Quins són els resultats entre els docents i l'alumnat? Com ens podem entrenar i formar per utilitzar el Visual Thinking? A "L'ofici d'educar" en parlem amb Garbiñe Larralde Urkijo, llicenciada en Belles Arts, docent i autora de "Dibujar para aprender. Visual Thinking en educación"; Mari Carmen Diaz, mestra del CEIP Clara Campoamor d'Almeria, i les seves alumnes Paula i Sofia; i Maria Batet, entrenadora de Visual Thinking. I acabarem amb "Com educo" amb Lara Terradas.

Un degoteig de casos d'abusos i violacions activa totes les alarmes. Aprofundim en les arrels de la cultura de la violació per aturar-la. Els Mossos es troben amb nenes de 12-13 anys per a qui la primera relació sexual és una agressió sexual no consentida; les capten a través de les xarxes amb perfils falsos i acaben en una violació. Quines són les conseqüències psicològiques de patir una agressió sexual a aquesta edat? I les conseqüències penals de fer-la? Hi ha certa impunitat? Com podem erradicar la cultura de l'abús i les violacions? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Laura Ferrer, educadora social especialista en educació sexual i emocional que treballa amb els Mossos per a la prevenció i detecció d'agressions sexuals; Mireia Expósito, mossa d'esquadra que treballa fent formació a les escoles, i l'advocada Sílvia Soliguer, especialista en violència sexual masclista. Sentirem el testimoni de la Laura i acabarem amb Jaume Centelles i el concurs dels llibres per somiar.

"Al pare o a la mare li han diagnosticat una malaltia greu", una situació malauradament cada cop més habitual, que impacta de ple en els fills. Com s'explica als fills una malaltia greu? I com afrontar preguntes com ara: "Mama, que et moriràs?" o "Què serà dels meus fills si em moro?" Com cuidar-los i cuidar-nos? A "L'ofici d'educar" responem a la demanda de més recursos per afrontar una malaltia greu de l'adult de referència, quan hi ha fills petits, de Núria Valero, que ha superat un càncer de pit. Ho farem amb Ferran Montamat Garcia, psicòleg de l'Associació Contra el Càncer a Barcelona; Meritxell Almirall López, psicòloga de Som Pares. També sentirem el testimoni de Sònia Busquets i dos contes: "La mare està malalta", de Quima Ricart, i "El pare té càncer", de Meritxell Margarit. I acabarem amb "Com educo", amb Lara Terradas.

Marcats per la salut mental, les agressions sexuals i el canvi climàtic, preveuen un futur incert i negre, parlen de tot sense tabús i aspiren a ser milionaris. Des del Centre de Lectura de Reus escoltem l'alumnat de cinc instituts d'arreu de Catalunya del Projecte Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació, en col·laboració amb Catalunya Ràdio, en què han tastat la ràdio per expressar què els interessa i preocupa. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Mar Carrera Olomí, de l'Institut Guindàvols de Lleida; Javi Fernández i Iker García, de l'INS Josep Tapiró de Reus; Thalia Gomis i Nadia García Ruiz, de l'INS Joan Puig i Ferrater de la Selva del Camp; Elena Blancafort Majem, de l'INS de Vilafranca; Esther Espinosa Bona, de l'Institut Escola Daniel Magraner de Tortosa, i Carles Altés, docent del projecte de l'INS Tapiró de Reus.

Cada vegada més dones expressen en veu alta l'ambivalència d'una maternitat que culpa i tiranitza a la vegada que apassiona. La sociòloga israeliana Orna Donath va donar veu a 23 dones que es penedien d'haver sigut mares al llibre "Madres arrepentidas", i va rebre una allau de missatges de dones que s'hi sentien reflectides. Expressar la maternitat com una experiència odiosa i frustrant és un dels tabús encara de la maternitat? Les dones ens podem penedir de ser mares? Quina mena de mare podria abandonar el seu fill? A "L'ofici d'educar" en parlem amb la doctora en Antropologia Bruna Álvarez, la periodista Begoña Gómez, autora de "Las abandonadoras", i la psicòloga perinatal Meritxell Sánchez. Sabrem també si Sergi Vives s'ha penedit alguna vegada de la paternitat. I acabarem amb els llibres per somiar amb Jaume Centelles.

Els diners són un dels temes pendents de l'educació actual. Faltats d'educació financera, perpetuem relacions insanes amb els diners: com ara el convenciment que només s'aconsegueixen amb sacrifici i esforç o bé que estan relacionats amb alguna cosa bruta o pervertida. Com ens marca, la gestió dels diners de la família d'origen? Quina és la importància de conèixer el patró econòmic de la nostra parella? Què és més essencial: ensenyar als fills i filles en relació amb els diners? Els hem de donar setmanada? Els podem vacunar contra la cobdícia? I com les famílies ens podem protegir de la crisi? A "L'ofici d'educar" en parlem amb Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa i acompanyament familiar, autora de "Criar y jugar" i "Clara y su sombra"; amb Nieves Villena, economista, coach, educadora financera i impulsora de "Felicidad econòmica" i autora de "29 días para conectar con tu felicidad económica", i amb l'expert en diners i consciència Joan Antoni Melé, autor de "La economía explicada a los jóvenes". I acabarem amb "Com educo", amb Lara Terradas.

"Llegir afegeix valor a la vida", deia l'escriptor Emili Teixidor, que defensava que els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell. En un món ple de pantalles, el llibre enriqueix la vida d'un infant, ens posa en pausa i activa la imaginació i la curiositat. Llegir desperta l'empatia i obre la ment, acompanya i assaja les emocions; i ens obre a compartir: a llegir en veu alta o en bicicleta, ara jo un capítol i tu l'altre. A "L'ofici d'educar" us felicitem el Nadal amb bones històries per regalar, llegir, entretenir-se, gaudir, compartir, créixer i aprendre, per a infants i adolescents. Per descobrir la màgia dels llibres i ajudar-los a triar, sentim les propostes de l'especialista en literatura infantil i juvenil Jaume Centelles, autor de la pàgina "Invitació a la lectura", i les recomanacions de l'Hèctor, la Carla, l'Aina, la Paula i la Juna.

El 90% dels infants amb cardiopaties congènites necessiten una o diverses cirurgies al llarg de la vida, o en algun moment un trasplantament de cor. Cada setmana a Catalunya neixen 14 infants amb una malformació al cor, 600 l'any, i requereixen seguiment mèdic de per vida. Quin és l'impacte emocional en la vida d'un infant i la seva família d'una cardiopatia congènita? Pot tenir una vida plena? I com s'acompanya des de l'escola un infant amb cardiopatia congènita? Amb motiu de La Marató per la salut cardiovascular, en parlem a "L'ofici d'educar" amb Rosana Moyano, psicòloga referent de l'Associació de Cardiopaties Congènites; Maria Bonich, mare del Ramon, amb una cardiopatia congènita, i la seva germana, la Carlota; Núria Ivars i el seu fill Bruno, al qual li van diagnosticar una cardiopatia durant l'embaràs; el Dr. Ferran Gran, cardiòleg de la Unitat de Cardiologia Pediàtrica de l'Hospital Maternoinfantil Vall d'Hebron; i Anna Gutiérrez, autora del conte "T'estimem, petit valent", per explicar als petits les cardiopaties congènites. I acabarem amb "Com educo", amb Lara Terradas.

Com es pot encarar una rebequeria? Quina informació ens donen emocions ingrates com la ràbia, la por, la tristesa o l'ansietat? Com les podem entrenar i expressar? I no negar-les, reprimir-les ni deixar que s'apoderin de nosaltres? En parlem a "L'ofici d'educar" amb l'Eva Bach, mestra, pedagoga, pionera de l'educació emocional a les escoles i a les famílies, que ens presenta el llibre "Com cuidar la salut emocional": eines per atendre, expressar, calmar, reconduir, transformar i integrar de manera saludable emocions intenses que ens superen a nosaltres, els fills o l'alumnat. I també sentirem Mar Romera, psicopedagoga i autora d'"Educar sin recetas"; i el sentit de l'humor del Sergi Vives. I acabarem amb el concurs dels llibres per somiar, amb Jaume Centelles, i el Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar, amb la terapeuta Gestalt Marta Butjosa.

La imatge viral de nenes mirant la pissarra d'esquena a la càmera mostrant les seves cabelleres i dedicant el dit del mig al retrat dels líders del règim és un desafiament històric a l'Iran. Nenes, noies i dones han vist que podien haver estat Jina Mahsa Amini i ja no estan disposades a fer ni un sol pas enrere. Gravar-se sense mocador pel carrer comporta presó, i tirar a terra el turbant d'un aiatol·là, pena de mort, però res no les atura. "Dona, vida i llibertat" és el moviment liderat per dones de conscienciació i despertar més massiu, transversal i internacional del poble iranià. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Anahita Nassir, politòloga catalanoiraniana que és a Catalunya des del 1989; Shima Ahmadi, que va arribar a Catalunya el 2017 amb un Erasmus Mundus i treballa a la Universitat de Girona; Ryma Sheermohammadi, traductora, nascuda a l'Aràbia Saudita, però originària de l'Iran, on té diversos amics a la presó, i la periodista de Catalunya Ràdio Txell Feixas. I acabarem amb "Com educo", amb Lara Terradas.

No n'hi ha prou amb escoltar els infants; s'ha de fer un pas més endavant i, a partir de les propostes dels nens i nenes, millorar el seu benestar. Aquesta és la voluntat del programa "Parlen els nens i nenes", de l'Institut Infància i Adolescència impulsat per l'Ajuntament de Barcelona. Més de 5.000 infants de 65 escoles de Barcelona han respost la 2a enquesta sobre benestar amb l'objectiu de cocrear l'agenda política dels infants, i que això impliqui canvis reals en la vida dels infants, l'escola i la societat. En parlem a l'"Ofici d'educar" amb Laia Pineda, sociòloga i directora de l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona, i sentirem nens i nenes de les escoles Heura i Congrés Indians: l'Aina, l'Arlet, la Mònica, l'Àlex, els Miquels, l'Iu, la Irene, la Ivet, el Marcel, l'Emma, l'Arnau i la Valentina. I acabarem amb el Manual per afrontar el conflicte familiar amb la Marta Butjosa i el concurs dels llibres per somiar amb el Jaume Centelles.

S'han disparat les consultes sobre salut mental infantil: malestars i violències, i els recursos es mostren desbordats per atendre-les. Segons un estudi de l'Hospital del Mar, un trauma psicològic durant la infància triplica el risc de desenvolupar un trastorn mental greu en l'adult. Com els podem protegir de la violència i del patiment? Què els fa més resilients? I què està fallant en l'atenció sanitària de la salut mental de la infància? Amb motiu del Dia Mundial de la Infància, a "L'ofici d'educar" parlem dels pilars de la salut mental en la infància amb Montse Dolz, cap de l'Àrea de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu; Gemma Garcia, presidenta de la Unió Catalana de Centres d'Atenció Precoç; Verónica Antón, psicòloga sanitària i directora de Senda d'Acompanyament Familiar i Educació Viva, i Cristina Gutiérrez, fundadora del projecte d'educació emocional La Granja Ability Training Center. I acabarem amb "Com educo", amb Lara Terradas.

Les males companyies acostumen a portar-nos pel bon camí, assegura provocadora Marina Garcés en el seu darrer llibre, "Males companyies", una invitació a no defugir l'estranyesa ni la incomoditat, i a viure'ns des del compromís i la llibertat impertinent. Per què diu Marina Garcés que l'escola és un invent preciós i perillós? Quin és el llegat de Carles Capdevila en la filòsofa? Quines són les lliçons per a la Marina de l'àvia Ció, que, gràcies a l'Institut Escola del Parc de la Ciutadella, va esdevenir invencible? I com creu la filòsofa que ens ajuda la filosofia a lluitar per un món millor? En parlem a "L'ofici d'educar", amb Marina Garcés, escriptora, professora, Premi Ciutat de Barcelona i Premi Rosa Sensat. Sentirem la crida pel Verkami de "La bici de la Lola", i acabarem amb el concurs dels llibres per somiar del Jaume Centelles.

L'anime ens ha marcat la infància: "Heidi", "Mazinger Z", "Doraemon", "Shin Chan" o el mític "Bola de Drac" són anime; i, de nou, l'anime triomfa entre els més joves i és l'aposta del nou SX3. Durant el confinament, molts nanos van començar a veure anime a les plataformes, una generació que són fills de pares i mares de més 40 anys que van créixer amb "Bola de Drac" i el manga. L'anime triomfa entre els més joves. Per què? Quina és l'aposta del nou SX3 per a l'anime? És l'anime el gran aliat per recuperar l'ús social del català? En parlem a "L'ofici d'educar", amb Marc Bernabé, escriptor i traductor de manga i anime, especialista en cultura japonesa i fundador de Daruma; Oriol Estrada, llicenciat en Psicologia i divulgador de manga i còmic, director del documental "SonGokumania, el Big Bang del manga", i els periodistes Oleguer Sarsanedas, excap de programes de TV3, i Laia Servera, cap del Departament d'Infantils de TV3. I acabarem amb "Com educo", amb Lara Terradas.

L'Abril, una nena amb autisme, es va quedar sense piscina per falta de monitor, però els seus companys es van plantar: "Si l'Abril no es banya, jo tampoc", la frase es va viralitzar i ho van aconseguir. Assistim a un degoteig de casos que assenyalen que el decret d'escola inclusiva s'està incomplint, a la vegada que el Departament d'Educació assegura que és el curs de la inclusió. Què està fallant? Quina responsabilitat hi té l'administració? Quina és l'escola inclusiva que volem per a tothom? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Jordi Sunyol, director del Centre d'Educació Especial Joan XXIII (d'Olot), organitzador de la Setmana de l'Educació Inclusiva de la Garrotxa; Maria Bonich, membre de l'AFA de l'Escola Sant Climent; Noemí Santiveri, portaveu de Plataforma Ciutadana per l'Escola Inclusiva, i el testimoni del Marcos, pare de l'Abril; la Vilma, mare de l'Estefano, i la Pilar, mare del Matios. I acabarem amb el concurs dels "Llibres per somiar" del Jaume Centelles.

El 2026 es calcula que passarem un mínim d'una hora al dia al metavers. La realitat virtual immersiva obre oportunitats educatives. Segons els experts, és una gran revolució tecnològica però no exempta de riscos a corregir, com ara l'augment de les operacions estètiques dels menors de 25 anys per assemblar-se al seu filtre. Quines oportunitats educatives ofereix el metavers? Quins són els riscos per als nostres fills i filles de tanta virtualitat, i com els podem protegir? En parlem a "L'ofici d'educar" amb José Ramón Ubieto, psicòleg clínic, psicoanalista i autor d'"El mundo pos-COVID" i coautor de "Bienvenido metaverso"; amb Liliana Arroyo, doctora en Sociologia, especialista en innovació social digital i autora de "Tu no ets la teva selfie", i amb Miquel Àngel Prats, mestre pedagog i autor del llibre "Viure en digital". I acabarem amb "Com educo" amb Lara Terradas.

És una de les afeccions més comunes entre els 3 i els 12 anys, fa més de 3.000 anys que hi convivim i no ens els traiem del cap. Per què no desapareixen de l'escola i són tan contagiosos amb la canalla? Hi ha infants que hi tenen més predisposició? Quines fakes hi ha sobre el polls? Quins tractaments són més eficaços? Es pot prevenir, l'aparició de polls? En parlem a "L'ofici d'educar" amb la dra. Eulàlia Baselga, cap del Servei de Dermatologia de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona; la dra. Mercedes Gracenea, professora de Parasitologia de la Universitat de Barcelona i la pediatra Gemma Baulies. Sentirem les experiències amb els polls de la Pepa, la Maia, la Montse, la Laura i la Paloma. I acabarem amb els llibres per somiar de Jaume Centelles.

L'Elena Crespi, amb 24.500 seguidors a Instagram, és una referent i una autèntica influencer de sexualitat i criança, respectada a Catalunya. A "L'ofici d'educar" ens presenta el seu darrer llibre, "Sortir de mare", on tomba el model patriarcal i reivindica criar des del feminisme i la diversitat. Sacrifici, renúncia, esgotament i patiment són les paraules més utilitzades per definir la maternitat, i a la vegada ens diuen que és el millor que ens pot passar a la vida, amor pur. Tota una contradicció. apunta la psicòloga i sexòloga. Com sobreviure a les contradiccions i a la culpa en la criança? Què ens fa bones mares? Què implica la paternitat conscient? Com es pot criar des del feminisme en un món capitalista i de consum? També sentirem el psicòleg Gus Bas, i el "Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar", amb la Marta Butjosa. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Les dificultats per dormir dels infants són font de desesperació de pares i mares que busquen solucions entre informacions contradictòries. Dels 4 als 6 mesos en teoria necessiten de 13 a 15 hores i fer 4 migdiades; però hi ha molta variabilitat entre criatures i els despertars nocturns són constants. Dormir és imprescindible pel seu efecte reparador. És segura la pràctica del collit? Funcionen els mètodes d'ensinistrament del son? Com es pot sobreviure a la tortura de no dormir quan les criatures són petites? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa i acompanyament familiar; Desiré Capataz, especialista en son infantil i creadora de l'Institut Duerme feliz; la doctora en ciències biològiques Maria Berrozpe, autora de "La ciencia del sueño infantil", i el testimoni de Roger Escapa. Sentirem Elisabet Alguacil de Pack Màgic. I acabarem amb els llibres per somiar amb Jaume Centelles.

Hi ha una nova manera de parlar de la regla i fins i tot s'ha posat a l'agenda pública, tot i que persisteixen encara tabús, desinformació i mites. A quina edat i com s'ha de parlar de la regla? Als nens també? Què proposa la nova cultura menstrual lligada al benestar i no al malestar? I quin és el regal de ser cícliques? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Anna Sàlvia, psicòloga en educació i salut sexual i autora de "La regla mola, si saps com funciona" i "Una nueva manera de menstruar"; Laura Ferrer, educadora menstrual, doula i especialista en educació sexual i emocional; Montse Pineda, secretària de Feminismes, i la cineasta ToTi Baches, autora de "Red cunt", un documental d'animació sobre els tabús de la regla. I acabarem amb "Com educo" amb Lara Terradas.