Informe Sala i Martín

Als Estats Units viuen amb tensió el debat sobre el sostre de deute. Què passarà si la màxima potència mundial no pot pagar el seu deute? Quins efectes pot tenir a nivell mundial? En parlem amb el catedràtic Xavier Sala-i-Martín.

El catedràtic d'Economia de Colúmbia, Xavier Sala-i-Martín, analitza l'acord entre patronals i sindicats per proposar una millora de sous fins al 2025. L'expert pondera si un problema temporal es pot perpetuar i analitza la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans, malgrat aquest increment.

El catedràtic d'Economia de Colúmbia, Xavier Sala-i-Martín, pondera la nova normativa impulsada per Pedro Sánchez i assegura que "el que digui el govern no necessàriament és el que acaba passant". Sobre l'anunci de l'augment dels immobles al parc públic, Sala-i-Martín diu que es tracta de "fum electoral".

El catedràtic de la Universitat Colúmbia valora les últimes informacions del "Tot costa" sobre els contactes entre l'entorn de Leo Messi i el Barça. Assegura que el president de LaLiga, Javier Tebas, no deixarà que torni "sense un salari raonable". Per altra banda, l'expert examina la pròxima temporada turística i pondera si s'aconseguirà batre un nou rècord de visitants i facturació. Sala-i-Martín puntualitza que "la política del govern hauria de ser millorar la qualitat del turisme".

El catedràtic de la Universitat Colúmbia analitza l'actualitat amb el pànic que s'ha estat vivint entorn del banc Silicon Valley Bank. Sala-i-Martín considera que "el Silicon Valley Bank era un banc molt descompensat, rebia molts dipòsits d'emprenedors, però no tenia manera d'invertir". L'economista també assegura que, gràcies al suport del govern dels EUA, "s'ha evitat que s'estengui la por entre els inversors". Per altra banda, examina el cas Negreira i afirma que no entén per què s'està prejutjant el Barça per uns fets que encara no estan demostrats. A més, declara que la reacció que va tenir l'afició de l'Atlètic de Bilbao amb el Barça no és justa quan "a la lliga de la pandèmia, els àrbitres van ajudar clarament el Madrid a guanyar la lliga". El catedràtic apunta que és injusta la situació del Barça quan "el Madrid és el més expert en robar lligues".

El catedràtic de la Universitat Colúmbia assegura que l'impacte real del Mobile World Congress és l'atracció d'empreses i de treballadors d'alta qualificació, i no només el que genera els dies de fira. Sala-i-Martín adverteix que el sistema educatiu no està lligat amb el sistema productiu: no proveïm de feina els estudiants i no proveïm de treballadors les empreses.

El catedràtic critica la iniciativa del govern espanyol, que qualifica de "bastant 'caradura'", ja que afavoreix només els joves de 18 anys, dels quals, diu, "es busca captar el vot". Xavier Sala-i-Martín analitza la guerra de les plataformes, amb marques com Netflix, Disney+, HBO i Amazon.

Analitzem el tancament del mercat d'hivern al futbol amb el catedràtic de la Universitat Colúmbia Xavier Sala-i-Martín. Tenen sentit els diners que paguen els clubs? Quin pes tenen les grans lligues al futbol europeu? Què en pensa, Xavier Sala-i-Martín, del president de la Lliga, Javier Tebas?

L'economista Xavier Sala-i-Martín alerta sobre el perill del ChatGPT d'intel·ligència artificial, perquè "el fet que estigui a l'abast de qualsevol persona pot generar caos", si els textos que genera acaben fomentant un "tsunami de fake news". Sala-i-Martín insisteix: "El ChatGPT no és realment intel·ligent, sinó que simula un llenguatge sense entendre realment el que està dient." I, a més, afegeix que quan la màquina no sap alguna cosa, s'ho inventa i, per tant, "diu mentides". El professor de la Universitat Colúmbia explica que "vivim una gran revolució tecnològica, però no és intel·ligent".

La pèrdua de 200.000 milions de dòlars en patrimoni d'Elon Musk ens porta a analitzar si va ser una bona compra Twitter. Seguidament, posem el punt de mira en com ha gestionat aquesta xarxa i quina ha sigut la història de Musk que l'ha convertit en un dels homes més rics d'avui dia. Finalment, examinem l'impacte que està tenint en la societat la intel·ligència artificial.

En ple degoteig de vagues i amenaces de protestes, l'economista Xavier Sala-i-Martín analitza les posicions dels empresaris i els treballadors. Estan obligats a posar-se d'acord? Qui ha de pagar els plats trencats de la crisi? Quina diferència de sous hi ha entre països?

Parlem amb Xavier Sala-i-Martín sobre la suposada crisi de Credit Suisse. El professor detalla el negoci dels bancs i què es pot fer per gestionar les situacions de pànic per les davallades financeres.

En plena espiral de rebaixes a Andalusia i el País Valencià, el govern espanyol anuncia una reducció d'impostos per a determinades rendes baixes i mitjanes. Parlem d'impostos amb el professor Xavier Sala-i-Martín.

Els preus segueixen pels núvols i el Banc Central Europeu ha apujat els tipus d'interès per intentar aturar la inflació. Què suposa aquest encariment per a les persones que es vulguin hipotecar? Quines claus hem de tenir presents si volem comprar un habitatge? I si ja tenim una hipoteca en marxa? En parlem amb el professor Xavier Sala-i-Martín.

La inflació el mes de juliol s'enfila al 10,4% i empreses i llars vaticinen una recessió econòmica. El catedràtic d'Economia Xavier Sala-i-Martín analitza l'impacte de la inflació a l'economia i assenyala que el preu del gas ve marcat per la falta d'oferta i que l'única opció possible és apujar els tipus d'interès.

Que ens trobem en una recessió a la tardor dependrà de molts factors. No només econòmics o polítics, sinó també bèl·lics, sobretot, amb la guerra d'Ucraïna que ha provocat un encariment de l'energia i dels combustibles. El professor ha recordat com els bancs centrals, normalment, per reduir la inflació es veuen obligats a refredar l'economia, és a dir, a apujar els tipus d'interès. El problema ara està en què això repercutirà en una frenada del consum i, per tant, en l'activitat econòmica. Els països del sud d'Europa encaren els propers mesos amb males perspectives bàsicament per l'elevat endeutament que tenen. És el cas d'Espanya, Itàlia o Grècia.

El president de la patronal de la petita i la mitjana empresa és crític amb la decisió del govern de donar la baixa automàtica durant cinc dies en cas de tenir símptomes compatibles amb la covid. Lamenta que s'hagi aprovat de forma unilateral i recorda que l'augment dels contagis no estava provocant problemes en el dia a dia de les empreses. Pel que fa a les previsions econòmiques, Antoni Cañete no és gens optimista i demana el que ha definit com a pacte de productivitat. És a dir, que treballadors, empreses i administracions públiques dialoguin i acordin no transferir l'augment del cost de producció al preu final dels productes i els serveis.

És el perill que veu el professor de la Universitat de Colúmbia de la mesura que ha anunciat el president espanyol per mirar de reduir la factura de la llum. Xavier Sala-i-Martín, a més, explica per què continua pujant el preu de l'electricitat, tot i l'entrada en vigor del topall del gas. Per entendre-ho, ens ha recordat com funciona el sistema de fixació del preu de la llum, on l'última font energètica que entra a la subhasta marca el preu final.

El professor de la Universitat de Colúmbia detalla les raons de l'alça en la signatura dels préstecs hipotecaris. Tot i estar als nivells del 2007, ara per ara no ens hem de preocupar perquè s'estigui generant una nova bombolla, ja que els que compren habitatges no ho fan per vendre'ls en poc temps a un preu més alt. Precisament l'esclat del sector immobiliari va ser una de les causes que van portar a la fallida de moltes entitats financeres. Una situació que va obligar el govern espanyol, aquesta setmana fa just deu anys, a demanar el rescat financer.

El professor de la Universitat Colúmbia repassa com funciona el món de les criptomonedes. Xavier Sala-i-Martín conclou que moltes de les persones que hi estan invertint únicament ho fan per guanyar més i més diners, amb el risc i el perill que això comporta. Per mirar d'evitar que la gent s'arruïni amb algunes d'aquestes monedes virtuals, es podria aprovar una regulació semblant a la que han de complir els bancs.

Aquesta setmana els països del G7 han anunciat que deixaran de comprar, gradualment, el cru a Moscou. El professor de la Universitat Colúmbia ha explicat que deixar d'utilitzar el petroli dels Urals no és gaire complicat. Al final, tot es pot resumir amb un intercanvi de compradors. Això farà que Europa rebi en vaixells el cru provinent dels països àrabs, la qual cosa incrementarà el preu pels costos de transport. D'altra banda, Xavier Sala-i-Martín també ha recordat els 10 anys rescat de Bankia.

Per fer-ho, segons el professor de la Universitat Colúmbia, no cal eliminar els turistes ni posar traves a la construcció d'hotels ni de blocs d'apartaments. Parlem d'un sector que representa un 12% del PIB i un 15% si comptem els llocs de treball, però amb poc valor afegit. Aquesta Setmana Santa es veu com el tret de sortida de la recuperació del turisme després de dos anys amb restriccions per la pandèmia. Si serà o no la recuperació definitiva ho marcarà el mateix virus.

Pel professor de la Universitat de Colúmbia, el pla de xoc que ha anunciat el govern espanyol pot ajudar a mitigar els efectes econòmics de la guerra d'Ucraïna a curt termini. Ara bé, si mirem més enllà, les conseqüències poden ser catastròfiques. Les ajudes concedides s'hauran de pagar d'alguna manera, la qual cosa agreujarà el problema del deute públic, que ja és molt elevat. Pel que fa a la dependència que Europa té del gas rus, Xavier Sala-i-Martín creu que la solució passa per acabar la construcció del gasoducte que hauria de transportar el gas de la península Ibèrica -provinent d'Algèria- cap al centre d'Europa.

El professor d'Economia de la Universitat Colúmbia alerta de l'escenari endimoniat que ens pot portar el conflicte d'Ucraïna. Una guerra que està tenint i tindrà efectes devastadors per a l'economia d'aquest país. Pel que fa a les sancions sobre Rússia, Xavier Sala-i-Martin és categòric: tindran un efecte brutal per a una economia que exporta bàsicament petroli, gas i altres matèries primeres però que, en canvi, importa tota la resta (menjar, articles de tecnologia...).

Coincidint amb la setmana del Mobile World Congress, el professor de la Universitat Colúmbia ha detallat la importància de la tecnologia en el nostre sistema econòmic. Per ell la clau no és tant augmentar la inversió en recerca i desenvolupament, sinó saber aprofitar la tecnologia existent. És el cas de Netflix o de les empreses de càpsules de cafè. Han sabut aprofitar la tecnologia existent per innovar en els seus àmbits de mercat.

El professor de la Universitat Colúmbia ha recordat que, en un món on el sistema econòmic està interconnectat, qualsevol petita disrupció té grans efectes. O el que és el mateix, l'esclat d'un conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna tindria efectes devastadors sobre l'economia per l'elevada implicació d'algunes de les principals potències mundials com són els Estats Units o Alemanya. Tot plegat en un context com l'actual, amb una inflació que feia dècades que no vèiem. En el cas de l'estat espanyol, els efectes de la crisi serien més importants que amb la del 2008, ja que avui l'endeutament és encara més elevat.

El professor de la Universitat Colúmbia detalla quin impacte econòmic pot tenir un conflicte a l'est deEuropa en un context d'alta dependència energètica de Rússia. Xavier Sala-i-Martín també analitza els criteris que fan que uns Jocs Olímpics siguin rendibles. Per l'economista, el focus s'ha de posar a llarg termini. És a dir, no cal mirar tant les infraestructures esportives com tot el que envolta la competició (infraestructures de mobilitat, serveis...)

L'economista dona les claus de les conseqüències que pot tenir un augment dels sous. És cert que els empleats guanyarien més diners, però això acabaria provocant un augment de la inflació. Per evitar que esdevingui crònica, la recepta dels bancs centrals és augmentar el tipus d'interès, la qual cosa provocaria una crisi econòmica, que es preveu que sigui curta. A més, l'economista també comenta l'impacte de les baixes laborals segons les empreses i com es podria agilitzar el procés de demanar una baixa.

Ara fa 20 anys vam canviar definitivament la pesseta per l'euro. Un cop acabat el procés d'adaptació, que va durar dos anys, vam fer un pas endavant en el projecte d'integració europea. Repassem el present i el futur de la moneda única i el seu impacte en el projecte europeu amb l'economista Xavier Sala-i-Martín.

El professor d'economia de Colúmbia ens repassa quins elements són imprescindibles per al futur de la indústria de l'automòbil, una de les més importants del país. És taxatiu: s'ha de fomentar que les empreses inverteixin a casa nostra, però això no passa, en cap cas, per donar-los diners públics. A banda, l'economista també repassa alguns dels fets més destacats del 2021 des del punt de vista econòmic i, sobretot, explica què ens espera de cara al 2022.

En un context en què no està clara la causa principal de l'elevada inflació, el catedràtic de Colúmbia dona per fet que durant els propers mesos la Reserva Federal i el Banc Central Europeu intervindran per frenar la constant escalada preus. Això pot ser que acabi provocant, de nou, una crisi econòmica. En paral·lel és imprescindible que la vacunació es generalitzi als països més pobres per evitar l'expansió de noves variants del coronavirus que puguin causar nous terrabastalls a l'economia mundial.

En els propers anys es jubilaran bona part dels treballadors de la generació del baby-boom, els nascuts entre els anys 1955 i 1975, i els números del sistema de pensions no quadren. Des de finals dels anys 90 existeix el Fons de Reserva, però amb la crisi de fa una dècada els governs espanyols l'han anat deixant gairebé a zero. L'economista Xavier Sala-i-Martín analitza la situació i, pels treballadors i jubilats del futur, recomana estalvi i fer-se un pla de pensions. Tot plegat són unes perspectives no gaire bones ja que dades com la taxa d'atur, a casa nostra, sempre són de les més elevades de tota la Unió Europea.

Avui dia, ham passat diverses revolucions tecnològiques, som molt més productius i els salaris han pujat molt des dels anys 30. Però seguim treballant 40 hores quan acabem de posar sobre la taula l'opció de la setmana laboral de quatre dies. Per què? No és només qüestió de productivitat, sinó del que volem aconseguir amb el nostre salari. La productivitat d'ara dona suficient per comprar-se el que volen? Molts diran que no. I per això hi ha empreses que no volen la setmana laboral de quatre dies. A França, malgrat la jornada setmanal de 35 hores aprovada pel govern, els treballadors treballen més fent hores extres. Al final, segons el professor Sala-i-Martín, la ciutadania haurà de triar perquè cada vegada serem més productius però cada vegada hi haurà més coses que voldrem comprar perquè el progrés tecnològic no s'aturarà. Seguirem volent treballar moltes hores per poder comprar noves coses?

Amb l'aturada mundial per la pandèmia i l'augment sobtat de la demanda de productes tecnològics, molts sectors han vist que els falten microxips, unes peces que són imprescindibles en el seu dia a dia. En el cas dels automòbils, se'n necessiten 50 per fer un vehicle. En l'altra banda de la indústria de l'automòbil hi ha, per exemple, el sector del moble i els electrodomèstics. Per solucionar-ho, segons Xavier Sala-i-Martín, no és necessari impulsar la indústria tecnològica a Europa. Acabaria sent molt més car i es trigaria molt de temps a arribar als nivells de producció dels asiàtics.

L'economista Xavier Sala-i-Martín apunta que una de les causes de l'augment del preu de l'energia són les polítiques i els impostos per reduir les emissions de CO2: "Si volem lluitar contra el canvi climàtic, ens haurem d'acostumar que hi hagi menys inversió en carbó i petroli i, en conseqüència, el cost de l'energia sigui més alt". Sala-i-Martín també valora el llegat d'Angela Merkel des del punt de vista de l'economia.

El professor Xavier Sala-i-Martín explica què és aquesta criptomoneda. Com a gran particularitat, en destaca que és molt volàtil, és a dir, que canvia molt ràpid de valor. Per Sala-i-Martín, és molt probable que hi acabi havent una bombolla especulativa, ja que moltes persones hi inverteixen esperant guanyar molt més del que han invertit. Per això suposen un repte per a les grans institucions financeres que, ara per ara, tenen el monopoli de fabricar diners (el Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels Estats Units). L'economista també ha exposat que el sistema de funcionament dels bitcoins fa que sigui una moneda molt adorada pels criminals que volen continuar fent les seves operacions a l'esquena del sistema financer mundial.

El professor Xavier Sala-i-Martín recorda que l'aixecament de les barreres dels peatges no significa que ara les autopistes siguin gratuïtes. Se'n pot finançar el manteniment a través dels diners dels contribuents o amb el pagament dels usuaris. "Des del punt de vista econòmic surt més a compte que paguin els usuaris. Nosaltres en tenim molts i d'aquesta manera els europeus que circulin per les nostres carreteres també pagaran". Pel que fa al futur, Sala-i-Martín pronostica que a tot l'estat espanyol s'acabarà implementant un model similar al de la vinyeta, és a dir, una tarifa plana de pagament pel temps que s'utilitza l'autopista.

El professor Xavier Sala-i-Martin recorda que actualment a la UE la reducció d'emissions de CO2 comport donar menys permisos a les empreses productores, i això es tradueix en una alça del preu d'aquestes concessions però també una pujada pel consumidor final. Segons ell, "si ens prenem seriosament la protecció del clima, el que hem de fer és que els costos de les empreses que emetin gasos contaminants siguin més alts i aleshores provocar que elles mateixes passin a produir energia neta".

El professor Xavier Sala-i-Martín creu que l'economia catalana guanyaria competitivitat amb un aeroport amb més vols intercontinentals que els actuals, i per això el govern ha de procurar que n'hi hagi més a l'aeroport de Barcelona-el Prat: "Si això requereix ampliar l'aeroport, que s'amplïi. Si hi ha alguna altra solució alternativa, que jo desconec, que la utilitzin. Però la prioritat és connectar Barcelona (amb el món)". Sala-i-Martín també parla de l'acord del G7 per establir una taxa global del 15% en l'impost de societats, arreu del món. Creu que resol els problema dels països que fan competència fiscal per captar empreses.

L'economista Xavier Sala-i-Martín diu que és "trist" que la Generalitat només pugui administrar "les engrunes que ens dona Espanya", per un sistema fiscal que provoca asfíxia financera. Sala-i-Martín té molt bona opinió del futur conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró: "És un home molt competent en el sector privat". Caldrà veure, diu, com es mou en l'àmbit públic, perquè "les baralles de partit poden ser perilloses per a persones com ell, o l'exconseller Mas-Colell, que són independents". El professor de la Universitat Columbia també parla del projecte "España 2050" de Pedro Sánchez. "En principi és una bona idea fugir del curt termini, i implementar polítiques que donin resultats molt més enllà" del mandat dels polítics que governen. "El problema és que aquest document és una elucubració teòrica sobre com serà Espanya el 2050, però sense fer propostes". Només planteja objectius, però nou diu com s'hi arriba. "Es confonen objectius amb mesures".

Xavier Sala-i-Martín creu que el problema de la falta de vacunes contra el coronavirus no s'acaba amb la suspensió temporal de les patents. Segons l'economista, alliberar-les no resol el dèficit de vacunes i crea altres problemes perquè pot desincentivar les farmacèutiques a l'hora d'invertir en investigació sobre vacunes, quan hi hagi una nova pandèmia. Sala-i-Martín també alerta que la "imatge d'eufòria" pel final de l'estat d'alarma potser durarà poc si hi torna a haver una nova onada de contagis. Només quan s'erradiqui el virus vindrà l'eufòria econòmica. El professor de la Universitat Colúmbia també parla del final del monopoli de Renfe a Espanya amb la posada en marxa del segon operador de trens d'alta velocitat, Ouigo.

Xavier Sala-i-Martín espera que el Barça no surti perjudicat del fracàs de la Superlliga europea, i que "no hi hagi venjança". Ho diu perquè aquesta nit el Reial Madrid, club impulsor del projecte de nou campionat de futbol, juga partit de Champions contra el Chelsea. "Si els àrbitres van contra el Madrid, vol dir que hi haurà venjança" de la UEFA, per l'atreviment de Florentino Pérez de plantejar un sistema diferent. L'economista atribueix el fiasco de la Superlliga a la reacció dels fans anglesos, contraris al nou format, i a les pressions dels governs britànic i rus sobre els clubs de la Premier League. Sala-i-Martín creu que la UEFA sortirà reforçada d'aquest episodi, malgrat que "els seus dirigents no són bons per al futbol".

El catedràtic d'Economia Xavier Sala-i-Martín creu que la idea de l'FMI d'un impost temporal a grans empreses per pagar la factura de la pandèmia "acabarà en molt poca cosa". El professor de la Universitat Columbia no troba bé que es castigui fiscalment "empreses que ens han salvat el cul" amb la Covid, com Zoom. En canvi, Sala-i-Martín veu normal que, als Estats Units, el president Joe Biden vulgui apujar l'impost de societats fins al 28% per pagar els 9 bilions de dòlars que aquest país es gasta per la pandèmia. La secretària del Tresor nord-americà, Janet Yellen, ha proposat un tipus mínim d'impost de societats al tot el món, per evitar la competència fiscal entre països. Això desincentiva, diu Sala-i-Martín, que les companyies marxin a països amb una fiscalitat baixa, com Irlanda.

A Xavier Sala-i-Martín no el preocupa en excés l'embús al canal de Suez provocat per l'accident del portacontenidors Ever Given, perquè pensa que es resoldrà amb brevetat: "Si desaparegués el canal, no una setmana, sinó per sempre, el paper de Barcelona i de tota la Mediterrània com a centre logístic quedaria greument perjudicat. Però no és el cas. Ara tindran un problema logístic d'un parell de setmanes, i la cosa tornarà a la normalitat." El professor de la Universitat Colúmbia també lamenta la "batalla política" entre comunitats autònomes per aconseguir una fàbrica de bateries elèctriques: "El que demostra és que estem davant d'un capitalisme d'amiguets. I que qui es queda una fàbrica no és qui millor fa les coses o sap innovar, sinó el que té més amics al ministeri."

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que el pla espanyol d'ajudes "va en la bona direcció", per les ajudes directes que donarà a empreses, amb l'objectiu que no hagin de tancar per la crisi de la Covid. "El problema és que es queda petit". Sala-i-Martín diu que a Catalunya li haurien de tocar 1.400 milions d'euros. Però "n'hi tocaran una mica menys de 1.000. Són benvinguts, però això no arreglarà el problema". En canvi, el professor de la Universitat Colúmbia critica el pla Biden als Estats Units, que, malgrat que està molt més dotat econòmicament (1.900 bilions de dòlars), dona un xec de 1.400 dòlars a cada nord-americà. "Això és un error", diu Sala-i-Martín. Un any després de l'inici de la pandèmia, el catedràtic d'Economia reitera que "els governs occidentals han fet una gestió horrorosa" de la crisi sanitària. "Els països d'Orient, Singapur, Taiwan, Corea, el Japó, i fins i tot Austràlia i Nova Zelanda, ens han donat una lliçó de com s'ha de gestionar" una emergència com aquesta.

L'economista Xavier Sala-i-Martín demana la màxima presumpció d'innocència per l'expresident Bartomeu i els responsables del Barça que declaren davant la justícia per l'escàndol de les xarxes socials. Però recorda que "les acusacions són molt greus", i que si es proven "no hi ha d'haver impunitat". Demana al president que surti de les eleccions d'aquest diumenge que apliqui "la màxima transparència" al club i "se sàpiga tot". Sala-i-Martín diu que només les acusacions de corrupció poden tenir "implicacions molt greus sobre el nom del Barça", perquè degrada la imatge del club. I això perjudicarà quan el pròxim president vulgui renegociar els contractes amb els espònsors. El professor de la Universitat Columbia també analitza la idea d'un "passaport Covid" a la UE, per viatjar. I els riscos i avantatges del bitcoin, la criptomoneda de moda.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que una vegada "s'acabi el virus, quan una part important de la població estigui vacunada, hi haurà una eufòria" econòmica que "farà que els sectors que més han patit siguin els que més es recuperin". També es pot dir el mateix de l'economia catalana, que el 2020 va caure un 11,4%. "En la mesura que l'economia catalana depèn molt del turisme, serà de les que més ràpidament es recuperarà." El professor de la Universitat Colúmbia entén que "és difícil veure ara el món amb optimisme, però ara fa 100 anys", amb la grip espanyola, "les coses estaven molt pitjor, i la dècada que va venir després va ser gloriosa".

Xavier Sala-i-Martín explica que "el Barça ingressa molt més amb Messi que sense Messi". L'economista critica la filtració del seu contracte amb el club, i troba que la informació del diari El Mundo és poc rigorosa, perquè no té en compte els ingressos directes i indirectes que l'astre blaugrana genera. Després, parla de la felicitat que genera cada gol seu. "Posem que la gent que mira el Barça posés un euro cada cop que Messi marca un gol. Si en fa 50 cada any, de mitjana, i el miren 200 milions de persones, generaria un valor de 10.000 milions d'euros a l'any." Comparat amb els 138 milions que cobra a l'any, "podríem argumentar que cobra massa poc". Sala-i-Martín també parla, avui, dels diners que es perden pel retard en les vacunes a Europa, i del fòrum d'inversors Reddit, que ha frenat fons baixistes de Wall Street.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que la UE i Londres continuaran negociant, després de l'acord "de mínims" del Brexit, i que encara no hem vist "el final de la pel·lícula". El govern de Boris Johnson arribarà a acords bilaterals amb el Canadà, els Estats Units i altres països, però "al final, ells són europeus, la seva geografia és europea, els clubs anglesos juguen a la Champions League europea". Segons Sala-i-Martín, "els britànics estan condemnats a entendre's amb Europa; haurà de passar un temps perquè els egos baixin", i s'arribarà a un acord perquè "les coses tornin més o menys on eren". Sala-i-Martín és optimista sobre el 2021, per la vacuna de la Covid, però està preocupat perquè la distribució de la vacuna és "un desastre a tot arreu". I diu que si Catalunya continués la vacunació al ritme de la primera setmana, "tardaríem 26 anys a tenir la immunitat de grup".

Jugar a la loteria és "una cosa irracional, t'ho miris com t'ho miris", diu l'economista Xavier Sala-i-Martín. Sobretot, perquè hi ha una possibilitat entre 100.000 que et toqui el premi gros. Malgrat aquesta irracionalitat, diu Sala-i-Martín, molta gent hi juga perquè "per pocs diners et pots donar el plaer escapista que podries ser ric". Diuen que gasten més en loteria els que tenen menys diners. Però la loteria és com si fos un "impost antiètic", el contrari de la redistribució de la riquesa. En comptes de fer que paguin els rics per distribuir els diners entre els menys afavorits, amb la loteria "paguen tots els pobres perquè una persona es faci rica". El professor de la Universitat Colúmbia també parla, avui, de per què ens agrada fer regals.

Xavier Sala-i-Martín creu que el boicot de l'alcaldessa de Barcelona contra Amazon és "una mala idea", i que el que cal és que "les empreses de proximitat s'adaptin a les noves tecnologies". L'economista admet que Amazon té "quasi un monopoli" en la distribució mundial de productes, però que "la solució no és el boicot sinó la competència". Com ha fet en el sector dels llibres Tatxo Benet. Sala-i-Martín diu que Colau s'equivoca quan valora una empresa com Amazon només pel que paga fiscalment. Hi ha altres valors a considerar, diu. "La primera setmana de confinament se'm va trencar el microones. Estava tot tancat. En 24 hores en tenia un altre. Amazon em va salvar el cul". El professor de la Universitat Columbia també parla de quan creu que es reactivarà el consum, i del traspàs de poder als Estats Units entre Trump i Biden.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que "no serà tan fàcil que Joe Biden capgiri la política de l'administració Trump", sobretot pel que fa a la relació amb la Xina. Potser "l'estil semblarà diferent", però la por que el gegant asiàtic domini la xarxa 5G persisteix. Sí que canviarà la posició dels Estats Units respecte a l'OTAN o l'OMS i els organismes multilaterals. I en matèria de canvi climàtic, diu Sala-i-Martín, perquè Biden ja ha dit que tornarà als acords de París. El professor de la Universitat Colúmbia espera que Trump no es converteixi en "un okupa a la Casa Blanca" i faciliti el traspàs de poders, després de la seva derrota a les presidencials del 3 de novembre.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que la gestió de la pandèmia de la Covid a Occident "ha estat un desastre, excepte a Alemanya". El pitjor és la incertesa, diu. "Sembla que estiguem improvisant. No hi ha cap guia. I si un no té clar cap a on anem, és molt difícil planificar, per a un negoci." El professor de la Universitat Colúmbia no entén, tampoc, per què el president espanyol, Pedro Sánchez, ha decretat un estat d'alarma fins al 9 de maig. "No critico que de vegades calgui fer confinaments. Però un estat d'alarma de sis mesos? Si no sabem què passarà d'aquí a 15 dies. Em sembla un abús de poder extraordinari." Sala-i-Martín també desmenteix que l'economia catalana hagi punxat després del procés sobiranista, perquè Madrid l'hagi superat en PIB. "No és que Catalunya hagi perdut pes econòmic. És que Madrid l'ha guanyat, perquè s'ha menjat les regions que té al voltant. La culpa la té l'AVE."

L'economista Xavier Sala-i-Martín, que va ser membre de la junta de Joan Laporta al Barça, qualifica "d'extravagant, insòlit i vergonyós" que el club blaugrana hagi denunciat a la Guàrdia Civil les sospites de firmes falses en el procés de la moció de censura engegada contra l'actual directiva. "No sé si això ho fan per guanyar temps", afegeix. "No sé si volen amagar alguna cosa o acabar de tancar algun negoci obscur. El que haurien de fer és deixar fer la votació, i deixar d'embrutar la història del Barça." Sala-i-Martín, que va ser tresorer del club, alerta que el deute brut de la institució esportiva puja a 820 milions d'euros. I assegura que sense l'impacte de la Covid-19, el dèficit i el deute també hauria pujat. El professor de la Universitat Colúmbia també critica el pla de recuperació del president espanyol, Pedro Sánchez, per aprofitar els fons europeus anti-Covid. Diu que no veu enlloc plans per fer una administració més eficient.

L'economista Xavier Sala-i-Martín fa balanç econòmic dels quatre anys de mandat de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. Explica que si l'economia nord-americana ha anat bé fins a la crisi de la Covid "no és per Trump, sinó pels empresaris i els innovadors. Això no vol dir, però, que les seves decisions no influeixin". Sala-i-Martín recorda que els estímuls econòmics que va aprovar el president nord-americà han fet de coixí a la caiguda de l'activitat en aquell país. La raó d'aquesta menor caiguda, diu el professor de la Universitat Colúmbia, és que "els Estats Units tenen un mercat laboral més flexible i una economia més diversificada". Al contrari del que passa a Espanya. Per això, creu que l'economia espanyola seguirà patint fins que no hi hagi una vacuna o uns tests instantanis de coronavirus.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que els plans d'integració de Caixabank i Bankia són dolents per als clients ("quan hi ha menys competència, els consumidors hi perden"), per als treballadors ("si tanquen oficines, els empleats també en surten perjudicats") i per al contribuent, pel risc que un gran banc com aquest pugui acabar sent rescatat amb diners públics. "No tinguis cap dubte que en la pròxima crisi financera, els bancs grossos utilitzaran l'argument que són massa grans per deixar que facin fallida". Sala-i-Martín veu inevitable que a la llarga desapareguin més bancs, per la irrupció de les noves tecnologies. El professor de la Universitat Colúmbia també critica la llei de regulació dels preus del lloguer, aprovada al Parlament: "L'oferta de pisos de lloguer baixarà, i això és contrari a l'objectiu de la llei."

La pandèmia ens ha obligat a repensar moltes coses: com ens movem, com ens relacionem¿ I ens ha forçat a fer canvis a les escoles, a les feines, durant les vacances¿ També ha posat en evidència les mancances del model econòmic del nostre país, fonamentalment basat en el turisme i les activitats que se'n deriven. Però pot ser la situació per la qual estem passant una oportunitat per canviar de model? O tot seguirà igual? Ho preguntem al professor Xavier Sala-i-Martín.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que el teletreball pot ser beneficiós tant per a empreses com per a treballadors "si es fan les coses bé". Considera just que les companyies paguin part del cost de l'internet i el consum energètic de l'empleat que treballa a casa, però també argumenta que els treballadors "hi sortiran guanyant" pels desplaçaments que s'estalvien a l'empresa, o el cost que paguen per un habitatge que potser no cal que sigui tan a prop del centre de treball com abans. Però alerta que si les empreses estan subjectes a una regulació excessiva del teletreball, es poden perdre llocs de feina aquí, "perquè contractaran empleats al Perú" o a d'altres països on els surti més barat tenir teletreballadors. El professor de la Universitat Colúmbia també critica la intenció de Donald Trump de no renovar els visats d'estudiants que no facin classes presencials: "Quan Trump fa lleis contra els immigrants, en comptes de fer Amèrica gran, la fa petita i miserable."

L'economista Xavier Sala-i-Martín assegura que el confinament per la Covid-19 no ha provocat la crisi econòmica, sinó que ha estat "la por al virus". Això ho diu a partir d'un estudi elaborat per un grup d'economistes dels Estats Units, liderat pel professor de Harvard Raj Chetty. L'informe constata que la caiguda de consum en restaurants i altres negocis on hi ha un contacte personal s'ha produït igual en estats on s'ha decretat l'estat d'alarma que en aquells on no hi ha hagut confinament. "Per què? Perquè la crisi és causada per la por. No perquè el govern no et deixi anar al restaurant. I això és una lliçó important per al desconfinament", subratlla Sala-i-Martín. El professor de la Universitat Colúmbia celebra la plataforma online creada per Raj Chetty i el seu equip per mesurar l'economia en temps real, que recull dades subministrades per empreses privades, de forma anònima, i que serveix per posar el termòmetre sobre l'activitat econòmica, minut a minut.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que, ara com ara, el president nord-americà Donald Trump ho té complicat per ser reelegit al novembre, per la nefasta gestió de la crisi racial arran de la mort de George Floyd, i també per la gestió de l'emergència sanitària del coronavirus: "Dependrà de si es troba un fàrmac o una vacuna abans del novembre. És possible que, si això passa, hi hagi una eufòria econòmica tan gran que li salvi el cul a Trump." El professor de la Universitat Colúmbia veu "amb tristesa però també amb esperança" l'onada de protestes per la brutal mort de Floyd: "Espero que ara sigui diferent d'altres episodis de brutalitat policial contra afroamericans." Sala-i-Martín lamenta que Trump posi més llenya al foc a les xarxes: "Trump quan tuiteja sembla que s'hagi pres cinc gintònics." També celebra el manteniment dels tipus d'interès a zero als Estats Units, perquè creu que per atenuar la crisi per la Covid-19, la Fed, el BCE i l'FMI han de posar diners en circulació.

Xavier Sala-i-Martín emmarca la decisió de la multinacional japonesa Nissan de deixar de produir vehicles a Catalunya en la tendència global de "repatriar moltes indústries". Una tendència que s'accelera amb la pandèmia de la Covid-19. Sala-i-Martín creu que el coneixement generat per tots aquests anys de Nissan a Catalunya s'ha de poder adaptar, ja sigui a una altra marca, o a un altre tipus d'indústria, de maquinària o d'un altre sector. L'economista també analitza l'anunci de la Comissió Europea d'un pla de recuperació del coronavirus, valorat en 750.000 milions d'euros, dels quals 77.000 milions seran diners a fons perdut per a Espanya, un "regal", diu Sala-i-Martín. El professor de la Universitat Colúmbia explica que "els estat nació, que eren molt importants al segle XIX, ja no serveixen: són massa grans per resoldre problemes petits, i massa petits per resoldre problemes grans".

Xavier Sala-i-Martín explica que la pandèmia del coronavirus està accelerant la "divisió del món global en dos hemisferis econòmics, el de l'òrbita xinesa i el món occidental, liderat pels Estats Units". Sala-i-Martín també constata un agreujament del "sentiment antixinès", fomentat pel president dels Estats Units, perquè "la Covid-19 ha fet adonar Occident que potser depèn massa de la cadena global". També fragmenta el sistema de producció a escala planetària: "Fins ara, els components d'una bicicleta es fabricaven en 20 països diferents, i un altre feia el muntatge final." Això pot canviar a partir d'ara, diu el professor de la Universitat Colúmbia. En aquest context de transformació de la globalització, explica l'economista, apareixeran possibilitats "per als emprenedors que estiguin alerta", perquè pot tornar a Catalunya "part de la indústria que va marxar de Terrassa, Sabadell o Igualada els anys 80 i 90 cap a la Xina i altres països asiàtics".

L'economista Xavier Sala-i-Martín és gràfic explicant els devastadors efectes de la profunda crisi econòmica derivada de la Covid-19, perquè l'impacte és devastador. Ho explica amb una imatge gràfica: "Ha caigut el meteorit que va extingir els dinosaures i milions d'espècies. Tothom ha d'entendre que qui s'adapti, sobreviurà. I els restaurants, les botigues i el petit comerç que no s'adaptin, hauran de tancar les portes. Deixem d'esperar una ajuda dels governs, que no vindrà, i que tothom intenti adaptar-se." El professor de la Universitat Colúmbia emplaça les empreses a reinventar-se, perquè els governs, diu, no han seguit l'exemple de la comunitat científica, que coopera per trobar una vacuna contra el coronavirus. Sala-i-Martín és crític amb el paper de l'Organització Mundial de la Salut, perquè, a partir de la "interpretació errònia de dades", al gener va dir que el virus no es contagiava entre humans, i després que les mascaretes no servien per evitar-lo.

El professor de la Universitat Columbia Xavier Sala-i-Martín és optimista sobre les possibilitats de trobar una vacuna per a la Covid-19: "Trobarem la solució, i la trobarem aviat." Sala-i-Martín argumenta així aquest pensament positiu: "Tenim 7.500 milions de cervells al món que s'han conjurat per resoldre un mateix problema, de forma coordinada. Això no havia passat mai abans en la història de la humanitat. Ni amb les guerres mundials, ni amb la carrera espacial, ni amb la lluita contra el canvi climàtic. Els científics i la societat civil ara remen en una mateixa direcció: posar fi a l'emergència sanitària." Una altra cosa, diu pel que fa al reconegut economista, és com s'afronta la crisi econòmica provocada per la pandèmia del coronavirus. Creu que la descoordinació de mesures farà que la solució no sigui tan ràpida. Sala-i-Martín qualifica de "fum" les previsions de recessió global que fa l'FMI: "Només fa volar coloms, perquè tot dependrà del que duri l'emergència sanitària."

Xavier Sala-i-Martín, economista i professor de la Universitat Colúmbia, ha dit, quant a l'actuació de la Unió Europea, que "sembla que la UE està repetint el mateix patró que el 2008 i això és una catàstrofe a tots els nivells: tant mèdic com econòmic". Ha explicat: "L'única solució és que el Banc Central Europeu imprimeixi diners i els regali als governs per fer front a la despesa." Pel que fa al govern central, el professor Sala-i-Martín ha dit: "Se m'escapa com pren les decisions perquè veig que hi ha grans contradiccions entre el que diuen i el que fan." També ha dit que en aquesta situació el govern espanyol no hauria d'acceptar pressions de ningú i que la prioritat, ara, és aturar el virus. Quant als recursos econòmics del govern per resoldre la pandèmia del coronavirus i les seves conseqüències, l'economista ha dit que "els diners han de venir d'Europa perquè Espanya no té ni un duro", però ha reconegut que "si en demana massa, tornarà a pujar la prima de risc".

L'economista Xavier Sala-i-Martín alerta que cal pensar tant en com s'ha de gestionar l'actual crisi pel Covid-19 com en després de la crisi. Afirma que les mesures d'estímul econòmic, com la baixada de tipus d'interès o la baixada d'impostos, s'han de prendre una vegada acabada l'emergència sanitària. Creu que ara s'ha d'incentivar les empreses de repartiment de productes, per evitar que la gent surti de casa i assegurar el màxim confinament de la població. També considera que cal ajornar tot tipus de pagament d'impostos, i fer una moratòria d'hipoteques a tothom, no solament la població amb menys recursos. "En aquests moments, tothom és vulnerable. També un empresari que té un restaurant i dona feina a 12 persones. Si ha de tancar, després no tindrem res per recuperar". Sala-i-Martín critica la UE, perquè diu que no ha actuat a temps, i també l'estat espanyol, per "sectari i incompetent".

El catedràtic d'Economia Xavier Sala i Martín considera un escàndol polític i econòmic de primera magnitud les informacions que apunten que el rei emèrit, Joan Carles I, va amagar 100 milions d'euros en un compte a Suïssa. "Això vol dir que ha estafat a Hisenda, com a mínim, 50 milions d'euros. I ara que s'acosta l'època de la declaració de la renda, com li explicaran això a la peixatera de Cornellà, que potser ha deixat de declarar 1.000 euros?". El professor de la Universitat de Colúmbia també parla dels efectes econòmics de l'epidèmia de la Covid-19. Creu que la Reserva Federal dels Estats Units s'ha equivocat abaixant els tipus d'interès: "La gent que no vol agafar creuers pel virus no comprarà bitllets perquè els crèdits siguin més barats. El que tenen és por". I diu que les baixades a la borsa no són un senyal que ha de venir una recessió.

Xavier Sala i Martín considera un error l'anomenada taxa Google recentment aprovada pel govern espanyol, perquè la tecnològica acabarà traslladant la nova figura impositiva a les petites empreses que paguen anuncis a través del seu cercador. El professor de la Universitat Colúmbia afirma que "els polítics no tenen ni idea de com funcionen els mercats", i que "la taxa Google reflecteix la incompetència de les autoritats europees". Sobre la taxa Tobin aprovada també aquesta setmana pel govern Sánchez, l'economista recorda que James Tobin en renegava, perquè ell la plantejava per gravar el canvi de divises, i no les transaccions financeres. Sala i Martín va coincidir amb Tobin a la universitat Yale. A l'informe econòmic d'avui, també parla de l'impacte econòmic mundial del coronavirus ("al final, l'impacte serà zero, però pel camí molta gent hi perdrà") i els motius de la cancel·lació del Mobile World Congress ("la histèria de la por" del virus).

El professor de la Universitat Colúmbia es remunta a 8.000 anys abans de Crist per explicar com les epidèmies han afectat la humanitat al llarg de la història. Relativitza la mortalitat del coronavirus xinès, comparant-ho amb les 600.000 morts que pot causar anualment al món la grip i alerta que el confinament de la província xinesa de Hubei "tindrà unes conseqüències brutals, segurament molt més grans que les del virus". Xavier Sala i Martín creu que l'episodi del coronavirus pot acabar demostrant que "la Xina és un gegant amb peus de fang", perquè ha construït un model de creixement econòmic a costa d'endeutar-se enormement.

El catedràtic d'Economia Xavier Sala-i-Martín fa un elogi de la paciència, la perseverança i la cultura de l'esforç. Diu que els mestres de primària "s'haurien de prendre molt seriosament com inculquen la paciència en els seus alumnes, amb el mateix èmfasi amb què inculquen les matemàtiques o la lectura". El professor de la Universitat Columbia creu que tothom hauria d'estar d'acord que el component principal de l'educació d'una persona hauria de ser l'esforç: "Si l'estudiant no s'esforça, ja pot tenir bons mestres, bones escoles o bons ordinadors, que no anirà enlloc. La gent que té molt talent i no s'esforça no va enlloc". Aquí i a la cultura anglosaxona, diu Sala Martín, "lloem la gent llesta i que no s'esforça". Els asiàtics, quan fan una lloança a una criatura li diuen: "tu sí que t'esforces".

"Donald Trump aplaudeix amb les orelles el procés d''impeachment' obert pels demòcrates contra ell", afirma l'economista Xavier Sala-i-Martín. "Els demòcrates no s'ho han pensat bé, perquè el gran beneficiari de tot això serà Trump. No hi ha dubte que les bases dels republicans agafaran l''impeachment' per acusar els demòcrates de voler guanyar les eleccions per vies no democràtiques". El professor de la Universitat Colúmbia creu que tot això pot fer que el mandatari de la Casa Blanca renovi el seu mandat a les eleccions del 2020 "encara amb més marge" que fa quatre anys. Sala-i-Martín també parla del gasoducte de Rússia i la Xina, i de les últimes proves PISA sobre el sistema educatiu.

L'economista Xavier Sala i Martín creu que Europa obligarà Espanya a augmentar els impostos tant sí com no, per reduir l'endeutament en cas de crisi o alça del preu del diner. És igual que la CEOE alerti sobre el risc de més pressió fiscal, o que Podem defensi un increment d'impostos. "És igual el que digui Podem. Espanya haurà d'apujar impostos, perquè no ha fet els deures quan l'economia anava bé. En el moment que havia de resoldre el problema del deute, no ho va fer." El professor de la Universitat Columbia afirma que "si no hi ha govern, anem millor". Defensa que amb governs provisionals o en funcions l'economia ha funcionat, i que la inestabilitat política no afecta tant com es diu l'activitat econòmica.

L'economista Xavier Sala-i-Martín explica que el president nord-americà és el primer interessat a arribar a un acord comercial amb la Xina, abans del 15 de desembre. Si no, recorda, haurà d'aplicar aranzels per valor de 400.000 milions de dòlars, i això pot generar una crisi econòmica, i acabar amb el període més llarg d'expansió econòmica de la història dels Estats Units. El professor de la Universitat Columbia recorda que "des del 1860, tots els presidents que han tingut una crisi econòmica l'any abans de renovar el seu mandat han perdut les eleccions". I cita els exemples de Jimmy Carter, Gerald Ford o Bush pare. Sala-i-Martín també valora la temptativa de l'exalcalde de Nova York d'aspirar a la candidatura demòcrata per a les presidencials del 2020. I finalment, critica la "hipocresia" de Foment del Treball per carregar contra Tsunami Democràtic: "Es queixen de pèrdues de 15 milions d'euros diaris pels talls de carreteres, però no dels 15.000 milions del dèficit fiscal".

Xavier Sala-i-Martín parla de les protestes socials que hi ha hagut recentment en diferents punts del planeta per motius polítics i econòmics: Catalunya, Hong Kong, Xile, l'Equador o fins i tot els Armilles Grogues a França. Constata que la protesta "disruptiva", que fa mal a l'economia, ha obligat molts governants a canviar la seva política. El professor de la Universitat Colúmbia analitza fins a quin punt la desigualtat social o la desafecció amb els partits polítics tenen a veure amb aquestes mobilitzacions, i quina influència tenen les eines tecnològiques en aquestes manifestacions. Però conclou que, en el cas català, "si vas amb el lliri a la mà, acabes a la presó. Si disrupciones l'economia, funciona. El camí està clar". Sala-i-Martín puntualitza, però, que ell no recomana res, ni violència ni desobediència: "Observo el que passa al món."

L'economista de capçalera d'"El matí de Catalunya Ràdio" argumenta que "si el cost d'eliminar el drenatge" del dèficit fiscal sobre l'economia catalana és una desacceleració del PIB a curt termini, pels efectes de vagues i mobilitzacions com les que ha impulsat el Tsunami Democràtic, "doncs benvinguda la desacceleració". Sala i Martín està convençut que "a la llarga, una Catalunya que determini la seva pròpia despesa i impostos, anirà molt millor. Per tant, benvinguda la gent de desordre". El professor de la Universitat Columbia celebra la concessió del premi Nobel d'Economia a tres especialistes en la investigació sobre l'economia en països pobres com Michael Kremer, Esther Duflo i Abhijit Banerjee. Kremer va ser alumne de Sala i Martín.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia analitza el pròxim relleu al BCE entre Mario Draghi ("un gran expert a manipular els mercats") i Christine Lagarde ("una bona negociadora, seriosa: no és bocamolla"), just després de les últimes mesures preses per l'autoritat monetària europea per frenar una nova crisi econòmica. Xavier Sala i Martín creu que l'últim discurs de Draghi, demanant a Alemanya que gasti més, ara que frega la recessió, és una "bufetada monumental" a la cancellera Angela Merkel. Sala i Martín també parla del cas Tapie, que va esquitxar Lagarde, i de les diferències entre Trump i el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que acaba d'abaixar tipus d'interès.

Avui, a l'Informe de Xavier Sala i Martín, el professor de la Universitat de Columbia analitza la situació de l'economia mundial. La cimera G-7 està obsoleta? Trump intenta suavitzar la tensió comercial amb la Xina? Alemanya perd força com a motor econòmic d'Europa? Quin impacte tindria un Brexit sense acord per l'economia del Regne Unit? Sala i Martín intenta respondre, a "El matí de Catalunya Ràdio", a totes aquestes preguntes.

L'economista Xavier Sala i Martín és critic amb els exàmens de selectivitat, i diu: "Si ens focalitzem durant un any en un mateix examen, es desincentiva la curiositat." I ha afegit: "Si tu memoritzes coses perquè sí, després de dues setmanes ho has oblidat tot." Per Sala i Martín, "hauria de primar la curiositat. El que et queda és el que tens ganes d'aprendre".

L'economista Xavier Sala i Martín alerta que les xifres d'inversió estrangera, a Catalunya o a Madrid, són molt distorsionables, perquè una operació de compra d'una empresa per part de multinacionals -com va passar amb Abertis, l'any passat- pot alterar significativament les dades de l'any en qüestió. Per això recomana no treure'n grans conclusions polítiques i econòmiques sobre la capacitat del territori d'atraure capital de fora. El professor de la Universitat Colúmbia també parla de la taxa d'emprenedoria a Catalunya, que, segons un estudi recent, és del 8%. Distingeix els emprenedors que ho són per necessitat dels que ho són perquè veuen una oportunitat de mercat. I recorda que els seus estudiants, als Estats Units, "tots volen ser Bill Gates" i innovar. En canvi, a Catalunya, nota que hi ha més una "actitud de funcionari". Això és clau, diu Sala i Martín, en l'àmbit de la innovació: és important tenir una actitud emprenedora i no funcionarial buscant feines segures.

L'economista Xavier Sala i Martín alerta de les conseqüències sobre la prohibició a les empreses tecnològiques nord-americanes de tenir relacions comercials amb el gegant asiàtic Huawei: "va més enllà de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i tindrà conseqüències molt greus". El professor de la Universitat Columbia assegura que les dues potències "s'estan jugant la supremacia econòmica, política i militar del segle XXI. Des que va caure el mur de Berlín, el món ha estat dominat per una sola potència, i ara de sobte, els americans s'han adonat que els xinesos els fan competència". La clau, per Sala i Martín, és tenir el control de la xarxa 5G, l'autopista del "big data". I Trump s'ha adonat que Xi Jinping els porta avantatge. "Anem cap a una nova guerra freda", conclou.

L'economista de capçalera d'"El matí de Catalunya Ràdio" creu que s'ha de treure una lliçó de la victòria de la candidatura independentista a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona: "la revolució de les petites empreses" en una institució dominada, fins ara, per l'establishment empresarial. Segons Xavier Sala i Martín, "l'ANC ha sabut aprofitar un buit: que fins ara ningú votava" en aquestes eleccions (a penes un 1% dels que ho poden fer). "Què passaria si els petits accionistes d'una companyia es posessin d'acord" per tombar decisions de les multinacionals?, es pregunta Sala i Martín. Això també podria passar al Barça, apunta. "Si t'organitzes pots acabar manant."

L'economista Xavier Sala i Martín alerta que l'economia europea no té xarxa de seguretat davant de futures recessions perquè els tipus d'interès estan a nivell zero. Ha dit que, quan pugin els tipus, "s'hauran de fer unes retallades brutals". I ha afegit: "Ara que les coses van bé, el govern espanyol hauria de guardar diners, però segurament se seguirà endeutant i això és un gravíssim error." Segons Sala i Martín, la clau són les pensions. Ha remarcat que la jubilació de la generació del "baby boom" genera un problema demogràfic per finançar aquestes prestacions. Cada vegada hi haurà més pensionistes i menys treballadors joves, i això farà que els avis "tinguin cada cop més poder" sobre els polítics.

Fa deu dies es van oficialitzar els contactes entre els dos principals bancs d'Alemanya, el Deutsche Bank i el Commerzbank, per negociar una possible fusió. Sala i Martín analitza aquesta situació i es pregunta "per què els alemanys volen tenir un banc més gran". L'economista català diu que a qui interessa aquesta operació és als polítics alemanys. I pronostica que els bancs aniran perdent negoci i cada vegada seran més petits. Per tant, aquesta gran fusió va "en contra del sentit de la història".

L'economista Xavier Sala i Martín explica la dificultat de viure a Veneçuela amb un IPC del 10.000% al mes. Diu que el govern veneçolà de Nicolás Maduro alimenta aquesta hiperinflació, perquè continua imprimint bitllets de bolívars a cost zero. Creu que les sancions dels Estats Units li faran molt mal, i pronostica que la Xina i Rússia deixaran caure Maduro quan ja no els interessi mantenir-lo al poder. Sobretot, si no els paga el deute que Veneçuela té amb aquests dos països.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia fa una analogia entre el conflicte de taxistes i els cotxes amb llicència VTC i el luddisme, una forma de protesta que va néixer el segle XIX en contra de la industrialització. "Els taxis no poden aturar el progrés tecnològic", afirma Xavier Sala i Martín, que critica les mesures que aquest sector vol per fer front a la competència dels vehicles de plataformes com Uber o Cabify. Sala i Martín parla des de Davos, on participa a les sessions del Fòrum Econòmic Mundial. "Em va fer por", diu, referint-se al discurs del nou president del Brasil, el populista Jair Bolsonaro, sobre el canvi climàtic: "Aquest senyor està disposat a tallar els arbres que calgui" al país de l'Amazones.

Donald Trump s'ha negat a firmar els pressupostos si no inclouen una partida per finançar el mur amb Mèxic. Què significa el 'shutdown' a l'administració dels Estats Units? I quines implicacions té per a la gent (tant treballadors com ciutadans) aquest tancament del govern? En parlem amb l'economista Xavier Sala i Martín, que avui fa el seu informe des de l'estudi 1 de Catalunya Ràdio. Sala i Martín també analitza la figura de Trump i parla de l'alentiment econòmic mundial, sobretot a Europa, la Xina i el Japó, i del que implica la recent caiguda de la borsa als Estats Units.

No només per la protesta dels Armilles Grogues. França té un problema econòmic gruixut per l'elevat endeutament, que frega gairebé el 100% del PIB, com Espanya. Xavier Sala i Martín entén que la popularitat d'Emmanuel Macron hagi baixat tant. Entre altres coses, perquè inicialment va menysprear aquest moviment, que demana congelar l'ecotaxa sobre els carburants. L'economista diu, però, que un dels premis Nobel d'Economia d'aquest any, William Nordhaus, està d'acord amb Macron, de gravar fiscalment les emissions contaminants. Nordhaus ha guanyat el premi per la seva teoria sobre l'impacte del creixement econòmic en el canvi climàtic. Sala i Martín també celebra l'altre Nobel d'Economia, Paul Romer, per la seva teoria sobre l'economia de les idees, que és el camp d'investigació econòmica, precisament, del professor de la Universitat Colúmbia.

El govern de Pedro Sánchez té el seu ministre d'Exteriors, Josep Borrell, contra les cordes amb múltiples peticions de dimissió per la multa de 30.000 euros que li ha imposat la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per una infracció "molt greu" en haver fet ús d'informació privilegiada. En parlem amb Xavier Sala i Martín en el seu "Informe econòmic".

Avui, parlem amb l'economista Xavier Sala i Marín de la relació entre el poder financer i el poder polític, arran de l'enrenou del Suprem sobre l'impost de les hipoteques i el decret llei del govern Sánchez, que trasllada el pagament de l'impost d'actes jurídics documentats del client al bancs. Segons Sala i Martín, "Pedro Sánchez i el seu govern no han estudiat economia perquè els impostos els paguen qui decideixen els mercats". També ha dit que els bancs tenen un enorme poder i que les entitats financeres "van invertir d'una manera boja perquè, en el fons, sabien que les rescatarien".

Xavier Sala i Martín, catedràtic d'Economia i professor a la Universitat Colúmbia de Nova York, parla d'aquest projecte de pressupostos per al 2019 i també l'augment del salari mínim interprofessional fins als 900 euros en 14 pagues. També ens comenta el tema de la fuga de dipòsits després de l'1-O i les pressions polítiques que hi va haver.

En el seu "Informe econòmic", l'economista Xavier Sala i Martín parla de la importància de tenir bones infraestructures per a l'economia. Sala i Martín ha dit que "sobre el paper, Espanya té enormes infraestructures, però que no serveixen per a res". I ha afegit: "Les infraestructures s'han de crear de manera intel·ligent." Sala i Martín conclou: "Fer les infraestructures pel simple fet de fer-les no garanteix que després vingui el negoci."

El professor de la Universitat Colúmbia assegura que el discurs econòmic catastrofista pel referèndum d'independència de fa un any s'ha evidenciat que era "una grandíssima farsa". Xavier Sala i Martín argumenta que "l'impacte econòmic real i fins i tot el fiscal" ha estat gairebé nul. Ho afirma l'endemà que la Generalitat ha tret un informe sobre el trasllat de les seus de 2.500 empreses fora de Catalunya els últims 10 mesos. "Si mirem el dia a dia, no ha canviat res: tots els treballadors i les activitats continuen a Catalunya" malgrat el canvi dels domicilis socials. Sala i Martín també treu lliçons dels 10 anys de la crisi de Lehman Brothers: "Si alguna cosa hem après és que els americans tenien raó, i amb més dèficit se'n van sortir bé de la crisi. Europa, no, amb l'austeritat de Merkel". L'altra gran lliçó, segons l'economista, és "l'enorme poder polític de les entitats financeres: els governs prefereixen que caiguin empreses que rescatar bancs. Els bancs són com deus".

L'economista Xavier Sala i Martín deixa al descobert què hi ha al darrere del lema "Amèrica primer", la política proteccionista que impulsa Trump des de la Casa Blanca. El professor de la Universitat de Columbia també analitza la fi de la intervenció financera sobre Grècia, el rescat econòmic més gran de la història moderna que, després de vuit anys de reformes, privatitzacions i d'una injecció de 289.000 milions d'euros, deixa un país amb un milió més d'aturats i amb un estat del benestar retallat.

L'economista Xavier Sala i Martín creu que el preu del petroli no serà tan determinant per a l'economia d'aquí a uns anys com ho és ara, perquè les noves tecnologies n'estan abaratint l'extracció i perquè cada vegada tenen més sortida les energies alternatives. "L'any 1974, quan hi va haver la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial, el preu del petroli era fonamental. Ara, quan puja la gasolina hi ha un repunt de la inflació, però l'efecte no és devastador, com abans". El professor de la Universitat Colúmbia també parla del Mundial de futbol de Rússia i de la geopolítica que envolta l'esdeveniment, i de l'estratègia de Donald Trump després de carregar contra el Canadà i la UE a l'última reunió del G7. I avisa que Europa s'equivocarà si respon amb més aranzels al proteccionisme de Trump, perquè això ho acabaran pagant els ciutadans de la UE. "Si els americans es tiren un tret al peu, el millor que pots fer és riure, no tirar-te'n tu un altre."

Per què magnats russos, nord-americans, xinesos i xeics àrabs inverteixen en futbol europeu? És per fer negoci, o per guanyar prestigi? El professor de la Universitat Colúmbia respon aquesta i altres qüestions sobre el finançament dels clubs i l'impacte d'aquest sector sobre l'economia. "Qui entri al món del futbol pensant-se que es farà ric s'emportarà un desengany", sentencia Xavier Sala i Martín. "Els beneficis dels clubs acaben sent zero, perquè els ingressos acaben servint per pagar els sous dels jugadors i els traspassos." Sala i Martín també explica per què la Premier League anglesa té més competència, gràcies a un repartiment més equitatiu dels drets televisius dels partits.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia adverteix que la polèmica pel màster en Dret Públic de la presidenta madrilenya Cristina Cifuentes no fa mal només, a la Universitat Rey Juan Carlos, sinó a totes les universitats espanyoles. Xavier Sala i Martín alerta que el ressò mediàtic mundial del cas afecta el prestigi de tots els títols acadèmics a l'estat espanyol. "Trobo a faltar una resposta contundent de tots els rectors d'universitats espanyoles". Sala i Martín també parla del declivi dels grans centres comercials als Estats Units, sobretot, per l'auge del consum en línia. Posa d'exemple la fallida de la multinacional de joguines Toys'r'us, i afirma que tot el negoci d'intermediació acabarà desapareixent, perquè els consumidors ho poden trobar més barat a internet. I per trobar una atenció personalitzada, van a la botiga física. Quan no la troben, com en el cas de Toys'r'us, busquen alternatives.

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia creu que l'espiral d'imposició d'aranzels entre els Estats Units i la Xina pot acabar generant una nova crisi econòmica global. "L'Organitzacio Mundial del Comerç i totes les persones intel·ligents del planeta hi estan en contra. Només hi estan a favor els psicòpates d'extrema dreta, com Trump, o l'extrema esquerra". Segons Xavier Sala i Martín, les mesures proteccionistes del president nord-americà responen a arguments de racionalitat política i no econòmica. "S'està pagant un preu perquè unes quantes empreses ineficients de l'acer als Estats Units puguin sobreviure, en els estats que van donar la victòria a Trump".

L'economista i professor de la Universitat Colúmbia explica que si els homes tenen més posicions de poder a l'empresa i sous més alts és, entre altres raons, perquè les dones decideixen tenir fills. "Les empreses acaben penalitzant les treballadores abans que surtin del mercat laboral temporalment, fins i tot abans de saber si volen tenir fills". El Dia internacional de la Dona, Xavier Sala i Martín argumenta que si les dones treballen menys hores que els homes i cobren menys és perquè són mares. Fan menys hores extra, tenen menys complements salarials i moltes fan reducció de jornada per tenir cura de la família. Compara el comportament de les noies joves en tribus masclistes com els massais de Kènia i les tribus matriarcals dels khasi a l'Índia per explicar que les societats occidentals s'assemblen més als massais que als khasi. També parlem de la publicació del seu llibre "La invasió dels robots" basat en la segona temporada de la sèrie de TV3 "Economia en colors".

Després de l'elecció de Luis de Guindos com a vicepresident del Banc Central Europeu per part de l'Eurogrup, Xavier Sala i Martín posa en qüestió la neutralitat de l'encara ministre d'Economia. "Què farà el senyor De Guindos quan el truqui Rajoy per demanar-li tipus d'interès més baixos?", es pregunta. L'economista i professor de la Universitat Colúmbia explica que la tria de De Guindos és producte d'interessos i equilibris polítics a la UE. Angela Merkel vol que la presidència del BCE estigui en mans d'un alemany, i la proposta del ministre espanyol respon a un "canvi de cromos: demostra que Europa no és una democràcia, sinó una 'despatxocràcia'."